Sanament

Sanament

Lletres que curen (I)

Llegir SanaMent per Sant Jordi: recomanacions per cuidar cos i ànima

De la resiliència al burn-out, de la depressió a l’espiritualitat, les millors propostes per llegir amb consciència

Professionals de la salut mental, activistes i pensadors aporten una mirada àmplia sobre la salut mental a les lletres

Llegir SanaMent per Sant Jordi: recomanacions per cuidar cos i ànima

RICARD CUGAT / Delegaciones

5
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

De la mà de nombrosos col·laboradors de SanaMent, oferim a partir d’avui i fins a la Diada de Sant Jordi una sèrie de recomanacions basades en diferents eixos temàtics relacionats amb la salut mental i el benestar emocional. La mirada és àmplia, plural i parteix sempre del rigor i del coneixement de professionals de la salut mental, activistes, testimonis en primera persona i pensadors.

Depressió i sofriment emocional

'El demonio de la depresión', d’Andrew Solomon. Podríem considerar-la la Bíblia pel que fa als testimonis en primera persona sobre la depressió. Un relat detallat, extraordinàriament precís, lúcid i alhora esquinçador, que traça una evolució en la relació de l’autor amb un trastorn depressiu greu. Excel·lent.

'Mi guardiana', d’Azahara Castillo i Maite García Liso. Un conte il·lustrat simbòlic, suggeridor, sobre l’ansietat, descrita com una “guardiana” que ens alerta quan ens sobrepassem o ens desconnectem. “Ens convida a mirar-nos, aturar-nos, cuidar-nos i reconnectar”, relata Eva Bach.

'El dilema de viure', de Carme Ripoll. Un llibre per abordar la vivència de la depressió i de les idees de suïcidi en forma de cercles concèntrics, perquè l’impacte d’un pensament així o d’un intent de llevar-se la vida és sempre de gran intensitat. “Espero que el llibre pugui ajudar les persones malaltes a trobar les paraules per explicar el que els passa, i la gent del seu entorn, que els puguin entendre millor”, explica l’autora.

'Fam', de Núria Busquet Molist. Antonio Serrano, de l’entitat Amb Experiència Pròpia (AEP), explica els motius per acostar-se a aquesta novel·la: “Ens endinsa en el món dels trastorns de la conducta alimentària, a través d’una visió crua i alhora íntima. Hi veiem com el trastorn travessa la vida de la protagonista, els seus vincles, la pressió estètica, l’autoexigència i el silenci que envolta aquest trastorn. A més, ens ofereix una mirada del context que l’alimenta: mirades, comentaris, soledat”.

'Los fantasmas de mi vida', de Mark Fisher. La psiquiatra de l’Asociación Española de Neuropsiquiatria (AEN), Mar Blanco, recomana aquest llibre i aquest autor, perquè “ens indica que la depressió és, al capdavall i sobretot, una teoria sobre el món i la vida”.

Esperança, resiliència i reconstrucció

'El fabulós viatge de l’Elies', de l’entitat El Paraigua. Una història gràfica que dona a conèixer alguns trastorns als infants. Un recorregut esperançador pels fantasmes infantils amb un final esperançador en què l’amistat es consolida.

'Quan la vida ens dol' de Jaume Funes. Una bona manera d’accedir a les problemàtiques de salut mental de la mà d’un professional amb una mirada extraordinàriament humanista, expert a entendre i acompanyar joves i adolescents. El text ajuda a prendre consciència sobre la importància d’una bona salut mental en el camí cap a la recerca de la felicitat.

''L'home a la recerca del sentit', de Viktor E. Frankl. Un clàssic entre els clàssics del segle XX, que continua editant-se i tenint un gran èxit perquè és un monument a la resiliència, basat en un testimoni en primera persona de qui va passar pel règim inhumà dels camps de concentració nazis i descriu com tenir algun motiu pel qual continuar viu és clau per mantenir la resistència vital.

'El amor que nos cura', de Boris Cyrulnik. Claudi Camps, psiquiatre, el recomana perquè “explica molt bé com, a través de vincles profunds i de qualitat, una persona pot redefinir la narrativa de la seva vida i superar experiències i esdeveniments adversos anteriors que han marcat la vida d’aquesta persona”.

'La otra verdad', d’Alda Merini. Mar Blanco, de la entidad AEN de salud mental, el defineix com un text d’una “potència enlluernadora” perquè “el testimoni d’horror i soledat —l’autora va passar deu anys en un psiquiàtric— ressona, no obstant això, com un himne a la vida”.

'Building a Life Worth Living: a memoir', de Marsha Linehan, és molt més que unes memòries. És un relat de com es pot reconstruir una vida després del sofriment més profund. Linehan, creadora de la teràpia dialèctica conductual, comparteix la seva pròpia experiència amb el trastorn mental i el suïcidi, i mostra com el sentit, els vincles i la pràctica terapèutica poden convertir el dolor en una vida que valgui la pena viure.

Suïcidi

'Reliquia', de Pol Guasch. L’escriptor català obre la porta a parlar del suïcidi del seu pare. Aborda una qüestió que impacta els supervivents del suïcidi: com acomiadar-te si no ho has pogut fer. L’autor cita altres autors que van decidir morir per suïcidi i indaga en les seves últimes notes. A l’inici del text confessa, adreçant-se al seu pare: “Hauria agraït una nota. Plegada en quatre, amb faltes i paraules esborrades, en un full reciclat d’un altre dia, un tros qualsevol de paper, en un tovalló vell, sobre una carta oberta, tant se val, una nota abans de fer-ho. Sovint penso què hauries escrit: ‘T’estimo’”.

'El mensaje de las lágrimas' d’Alba Payàs Puigarnau. Guia terapèutica que ensenya a gestionar el dol transformant el dolor en creixement personal. Pot ser útil tant per a persones que estan vivint una pèrdua com per a qui desitja ajudar. Aborda els mites socials del dol com “ser fort” o “passar pàgina ràpid”, i sobretot reivindica la importància d’acompanyar des del respecte, l’escolta i sobretot sense judicis.

'A la natura les coses simplement creixen', de la premi Nobel Yiyun Li. Recomanat per Mar Blanco, per “narrar amb una lucidesa que impacta la mort per suïcidi dels seus dos fills”, en anys diferents. “No busca consol i al mateix temps ens xiuxiueja que la natura no jutja ni busca un sentit, creix i accepta allò que li és donat”.

Notícies relacionades

'Esto no está pasando', de Carmen Romero. Segons explica Carmen Prieto, activista i col·laboradora de SanaMente, el llibre “parla de com pot arribar a impactar el suïcidi d’una persona propera. Tot en primera persona i d’una manera honesta i emotiva, també amb humor i sense embuts. Segons l’autora, haver escrit aquest llibre l’ha ajudat a visibilitzar i naturalitzar el suïcidi, una cosa necessària perquè passa i, si no se’n parla, no entra en la consciència de la gent i, aleshores, no s’atén”.

'El dia que mi hermana quiso volar', d’Alejandro Palomas. Vam poder entrevistar Palomas sobre un text en què es posa com ningú en la pell d’una adolescent, en els seus pensaments, en les seves emocions, per fer-nos entendre una decisió, un procés, una sèrie de fets que s’encadenen indefectiblement.