Un estudi detalla les causes per les que el consum de cannabis empitjora el tractament contra les psicosis

Quan una persona debuta amb un primer episodi psicòtic, el tractament no només busca reduir símptomes com les idees delirants o les al·lucinacions. També actua sobre el cervell. Un estudi recent de l’Hospital del Mar apunta que el consum de cànnabis pot interferir en aquest procés biològic i dificultar la resposta als antipsicòtics.

“Sabem des de fa anys que els pacients que consumeixen cànnabis evolucionen pitjor”, explica el psiquiatre Daniel Bergé. “Amb aquest estudi comencem a veure què passa al cervell”.

Com actuen els antipsicòtics sobre la inflamació cerebral

La recerca ha analitzat, mitjançant tècniques avançades de ressonància magnètica, un marcador indirecte d’inflamació cerebral. El que han observat és que, en persones amb primer episodi psicòtic que no consumeixen cànnabis, el tractament antipsicòtic s’associa a una disminució d’aquesta inflamació. “El que veiem és que el tractament baixa la inflamació cerebral”, resumeix Bergé. “En els pacients que consumeixen cànnabis, això no passa”.

Segons l’investigador, fins i tot quan s’incrementa la dosi del fàrmac, el marcador d’inflamació no disminueix amb la mateixa intensitat en els consumidors. “Pensem que no responen bé al tractament perquè aquesta inflamació es manté”, assenyala.

L’estudi és transversal —una fotografia en un moment concret— i no permet determinar què passa a llarg termini en l’àmbit biològic. “No podem inferir causalitat”, adverteix el psiquiatre.

Cànnabis i primer episodi psicòtic: una combinació freqüent

El consum és habitual en el moment del debut. Entre un 40% i un 50% de les persones que arriben a consulta amb un primer episodi psicòtic són consumidores de cànnabis.

“És molt habitual”, afirma Bergé. “Els pacients psicòtics consumeixen més cànnabis que la població general, i això s’ha replicat en moltíssims estudis”. Per als professionals, aquesta dada no és menor: el debut és un moment especialment sensible en què es decideix en gran part l’evolució posterior, però l’impacte no només és biològic.

Més recaigudes i pitjor resposta al tractament

Més enllà del mecanisme cerebral, les conseqüències clíniques són clares. “Els pacients que continuen consumint cànnabis van pitjor”, resumeix el psiquiatre. El manteniment del consum s’associa a més recaigudes, més dificultats per estabilitzar el quadre, necessitat de dosis més altes de medicació i una probabilitat més elevada d’abandonar el tractament. “Hi ha una relació molt estreta entre consum de cànnabis i abandonament del tractament”, afirma.

També impacta en el funcionament global: estudiar, treballar o recuperar projectes vitals es complica. En canvi, quan s’abandona el consum, la diferència és visible a la consulta. “Quan deixen el cànnabis, el tractament comença a funcionar moltes vegades”, explica. “I, per desgràcia, quan tornen a consumir, sovint hi ha una recaiguda”.

No és una relació de causalitat, sinó de resposta al tractament

El missatge de l’estudi no és que el cànnabis “provoqui” la psicosi. “No hem exposat els pacients de manera aleatòria al consum per veure si desenvolupaven un episodi”, puntualitza Bergé. “Per tant, no podem afirmar causalitat”.

Notícies relacionades

¿Per què algunes persones decideixen actuar com animals? Dues psicòlogues ens ajuden a entendre el fenomen dels ‘therians’

Ivan Herrador, activista pels drets de les persones amb VIH:“Quan convius amb VIH i un trastorn mental greu, sovint quedes fora de tot”

El que sí que aporta la recerca és una explicació biològica a un fenomen que els professionals ja intuïen des de la pràctica clínica: que, en persones amb una vulnerabilitat ja present, el consum pot interferir en la resposta al tractament.

Deixar el consum pot millorar l’evolució

Deixar el cànnabis no és senzill. “No n’hi ha prou amb dir ‘no consumeixis’”, admet el psiquiatre. Sovint cal suport específic i recursos per abordar el consum, especialment quan forma part de l’entorn social. “El consell seria buscar ajuda per deixar de consumir”, conclou. En un moment tan delicat com el primer episodi psicòtic, entendre què pot dificultar la recuperació no és una qüestió moral, sinó clínica.