"De debò que aquesta manera de viure té sentit?" Els 'tres tenors' de la psicología responden a la pregunta 'esencial'

Són Xavier Guix, Francesc Miralles i Álex Rovira –que per un imprevist personal ens atén per escrit– els que ofereixen “un llibre més per pensar que per actuar”. No és un llibre tampoc sobre la felicitat, no és sobre autoajuda, tampoc, afegeixen. Ni expliquen la vida. Ni és un llibre pràctic.

Els consells i la societat real

Com es conjuguen aquests consells -viure aquí i ara, diferenciar entre alegria i felicitat, no viure de l'expectativa-, amb un món que predica tot el contrari? Guix respon apel·lant a l'equilibri entre una certa realitat i aquestes pautes essencials. I afegeix: "És veritat, una part del món funciona així, però si ens instal·lem en la sensació de no mirar més enllà del que és immediat, la perspectiva de molta gent jove és que no hi ha futur".

Davant d'això, la proposta 'essencial' està dirigida a tot el món que no té aquesta mirada: "És ben cert que la nostra cultura occidental sovint glorifica la immediatesa, la competència ferotge i l'individualisme -respon Rovira-. No obstant això, és precisament aquesta pressió la que està generant un moviment contrari. Cada vegada són més les persones que, esgotades de: 'De veritat aquesta manera de viure té sentit? Val la pena?'.

Guix afegeix: "He de tenir capacitat de pensar, d'adonar-me que aquesta vida no la vull". "El que creus crea la realitat; on tu posis l'atenció això serà el que visquis com a realitat", sosté.

En paraules de Miralles, “apel·lem als grans temes de la Humanitat, perquè des de Sòcrates ens hem anat interrogant sobre aquests temes” que van des de l'amistat a la mort. És veritat, afegeix, que per plantejar-se el sentit de la vida primer cal tenir les necessitats bàsiques cobertes perquè si no, descriu, l'essencial en un llogaret africà és la subsistència i al front de combat d'Ucraïna és arribar viu al final del dia.

La saviesa de Frankl

Com cal aplicar els ensenyaments d'un llibre sobre la vida quan la teva vida és un autèntic infern? "Encara que visquis en la pitjor de les situacions -apunta Guix-, et queda una llibertat última, que és decidir com vols viure allò que estàs vivint". I afegeix que la decisió última pot ser continuar creient que el món és així o “buscar alternatives”, afegeix. I per això cal aquest espai de trobada íntima.

Una brúixola cap a allò essencial

Notícies relacionades

Antoni Grau, psicòleg clínic: "La rehabilitació després d'un TCA no consisteix tant en recuperar pes, sino en recuperar vida"

Allan Young, psiquiatre: "No substituirem els éssers humans amb apps. No substituirem el vincle"

Rovira admet que no es pot resumir en poques pàgines l'essència de la vida, però sí que s'acosta: "Per descomptat que existeix una "felicitat essencial", una mirada compartida sobre aquells pilars fonamentals que, des de la nostra experiència i coneixement, contribueixen a una vida més plena i amb sentit. El llibre no pretén ser el mapa complet del territori, sinó una brúixola que apunta cap al que és veritat". 

"És un llibre lent, per seure, llegir... i amb moltes finestres, una invitació a seguir explorant", descriu Miralles d'acord amb la idea de la brúixola. Ho diu algú que descriu la seva adolescència com un període amb moltes depressions. Aleshores llegia "El llibre de la vida" de Jiddu Krishnamurti a petits glops. "Si d'un llibre t'emportes una idea que et serveix per a un aspecte de la teva vida, es produeix un efecte dòmino que en pot arreglar d'altres", conclou.