Atreveix-te a saber!

Molts d’aquests estudis han trobat i han presentat evidències del que ha estat un tema recurrent aquests últims anys i que ara més que mai, després de la celebració del Healing Arts a Barcelona, sembla tenir el reconeixement oficial.

Hem hagut d’esperar ben bé un segle perquè els experiments intuïtius que van portar a terme psiquiatres i terapeutes amb usuaris de centres psiquiàtrics, siguin ara tractats amb metodologies científiques. 

L’art teràpia, o la mediació artística per promoure el benestar de les persones ja ve de lluny. Els experts, però, no es posen d’acord amb el terme. Potser no és del tot adequat parlar de teràpia, perquè l’art per si sol no “cura”, però sí que pot reparar, reconduir o alleujar processos emocionals.

De totes les definicions, la que més ens encaixa és la que ens dona Metàfora, Centre d’estudis d’Art teràpia, que ho defineix com “un conjunt integratiu de vàries formes de treball psicoterapèutic que segons el context i el tipus d’usuari, pren una forma o una altra. Es caracteritza per l’ús que fa dels mitjans i processos artístics propis de les Belles Arts per ajudar a resoldre els conflictes emocionals o psicològics de les persones”.

Crear per transformar: surrealisme

El terme d’art teràpia com a tal no apareix fins entrat el segle XX, tot i que a finals del s XIX autors com Hans Prinzhorn i altres ja van estudiar el subconscient dels seus pacients a través dels dibuixos. Si fem un breu recorregut pels antecedents d’aquesta via per promoure el benestar, ens hem de remetre, necessàriament a Freud i al surrealisme. D’aquella exploració del subconscient que van iniciar els surrealistes fins a les pràctiques actuals de mediació artística, hi ha un mateix fil conductor: la confiança en la capacitat creadora com a força transformadora.

Arran de les teories de Freud els artistes surrealistes van ser els primers en explorar el subconscient com a forma d’alliberar la ment. Les raons i les circumstàncies eren diferents, però conceptes com desplaçament, llibertat, imaginació, diversitat eren a la base de la seva poètica. La mediació artística que trobem avui com a intervenció per millorar el benestar de les persones també juga amb aquests conceptes.

El desplaçament del valor simbòlic d’un objecte o d’un mot, la metàfora, que fa que es desencadenin noves relacions de significat; la llibertat i l’espontaneïtat per expressar-se a través de la matèria, de la paraula o del cos; l’expressió com a catalitzador de conflictes; la imaginació i la creativitat per desbloquejar rutines encotillades; la diversitat com a únic dogma...

Eina de recuperació

L’art dibuixa un espai únic i infinit entre el creador i l’espectador. Un diàleg secret en què tots aquests conceptes s’activen i la persona deixa de ser el pacient i passa a tenir diverses capes de significat en funció de la seves habilitats i no de la seva circumstància. L’activitat artística actua com a eina de recuperació i juga un paper iimportant enel descobriment d’un o una mateixa, l’exploració de la pròpia identitat, l’expressió i la comunicació no verbal o l’empoderament.

Fa uns anys, semblava més fàcil abordar aquest tema des de l’àmbit artístic, tot i que encara hi havia poca consciència d’estar obrint un camí de transformació personal i social.

Ara cal, definitivament, impulsar-ho des de les persones i les entitats que treballen directament en salut mental. Cal posar l’art i la cultura al servei de les persones i de les entitats que les acompanyen, perquè siguin eines de vida i no només instruments d’intervenció. Cal perdre la por a saber. I això és precisament el que impulsem des del projecte Cultura que ens connecta: generar vincles entre la cultura i la salut mental arreu del territori.

Sapere aude també és gosar sortir de l’etiqueta per resignificar-nos, posar en valor les nostres habilitats -per diverses que siguin-, repensar la nostra identitat, reforçar l’autoestima, potenciar el treball comunitari i participatiu... En definitiva perdre la por a reconèixer-nos en la nostra fragilitat compartida.

Notícies relacionades

DDaniel Osiàs, Fundació Marianao: "Un casal de barri o un grup de cant coral poden ser tant o més terapèutics que una consulta mèdica"

Mercè Torrentallé, presidenta de les entitats de Salud Mental: "Hem fet camí, però ara falta que la joventut s'impliqui"

Anna Noëlle

Voluntària en cultura de Salut Mental Catalunya