Així ajuda el vincle amb els animals a superar el dolor emocional

És una víctima de violència masclista, un intent de suïcidi, una persona gran en residència, un adolescent amb problemes de conducta i un adult amb autisme. Es tracta d'un exemple més del paper cada cop més destacat de l'acompanyament animal en àmbits com ara la diversitat funcional i la salut mental.

"No és màgia, és ciència"

En un acte de presentació a Sant Cugat, conduït pel periodista Jofre Llombart, Güimil ha insistit que la zooteràpia "no és màgia, és ciència", encara que ha afegit que el que realment fa que funcioni és l'amor: "Els meus alumnes han de saber què fan i per què, però al final tot es basa a dedicar temps i cura a altres éssers". Per ella, els animals “no jutgen, empatitzen i ens ensenyen el valor de la comunicació no verbal”. Per això defensa que hauríem de començar a veure'ls com a “persones no humanes, amb pensament i emocions pròpies”.

Després de la presentació, en conversa amb SanaMente, Güimil reivindica el paper d'aquests vincles a la salut mental. "La zooteràpia permet donar espai i temps a totes les persones que ho necessiten. Moltes depressions i malalties mentals tenen a veure amb la manca d'amor, i un animal pot omplir aquest buit", afirma.

Més enllà de la teràpia, 'Els meus animals de teràpia' és també, segons Llombart, “un acte de generositat”: tots els beneficis del llibre es destinaran a entitats de benestar animal i inclusió social. “És la meva manera de tornar una mica de tot allò que els animals m'han donat”, explica l'autora. Un homenatge, en definitiva, a la capacitat de cuidar –i deixar-se cuidar– que ens fa humans.

Estudiat científicament

Notícies relacionades

Aina Humet: "No vull conèixer la meva mare biològica, seria una traïció als meus pares"

El Govern defensa l'adopció consciente: "L'impacte emocional és enorme, en els menors i en els pares"

"Els gossos t'ofereixen un amor incondicional, ens donen confiança i ens ensenyen que si són educats això donarà resultat, i això ho podem aplicar a nosaltres mateixos i deixar que la ment sigui un gran fantasma que em vol fer por". Aquesta és una de les reflexions que una de les pacients participants fa al final de les set sessions de teràpia amb gossos en què ha participat amb una dotzena de dones i homes que comparteixen trastorns mentals i estan hospitalitzats o acudeixen al centre de dia de l'Hospital del Mar de Barcelona.

Ells també es deprimeixen

També els problemes psicològics afecten aquests animals de companyia. Pel que fa als gats, Salvador Cervantes, director mèdic de la Clínica Felina Barcelona, afirma: “No és una salut mental intuïtiva, necessita un entrenament. Els gossos porten 15 mil anys domesticats. El gat, no, t'escull de forma voluntària, t'ho has de guanyar. influenciades per l'angoixa, l'estrès... Moltes malalties orgàniques dels gats són un reflex que no són feliços”.