La saturació de les Urgències psiquiàtriques afecta la majoria d’hospitals de Barcelona

Només a tall d’exemple, el 7 d’octubre passat, a l’Hospital Clínic hi havia 7 persones pendents d’ingressos en adults, i tres llits disponibles. A Vall d’Hebron, 16 adults i només tres llits. A l’Hospital del Mar, 5 adults pendents d’ingressar i tres llits disponibles. A Sant Pau la situació era millor perquè hi havia un adult a urgències i dos llits a disposició. El resum total de Barcelona era de 24 adults pendents d’ingressos i 11 llits disponibles.

Dies d’espera

Xavier Taragón, auxiliar d’Infermeria a l’Hospital del Mar, corrobora la descripció feta per la coordinadora d’infermeria de Vall d’Hebron dijous passat: «Hi ha pacients que estan 24, 40 i 50 hores a urgències, pendents d’ingrés». «És un cercle viciós –afegeix– perquè el fet que els ambulatoris estiguin saturats i no concedeixin visita fins d’aquí a un mes fa que la gent vingui directament a Urgències».

Per a aquest professional, el problema s’agreuja amb la falta d’espais a Urgències, i de centres sociosanitaris on tractar determinades problemàtiques dels pacients. Tarragón explica que en dies com el de dijous passat es poden arribar a acumular 179 pacients a les Urgències del Mar quan les places disponibles són 110 i això porta que moltes persones estiguin directament als passadissos. «S’arriben a passar 142 hores a urgències», denuncia aquest professional.

Augment de la demanda

Fonts de l’Hospital Clínic admeten que la situació s’explica per un augment de la demanda amb els mateixos recursos disponibles que temps enrere. I amb la dificultat, que també passa en altres centres com Vall d’Hebron, de drenar pacients cap a les unitats de subaguts.

Una font destacada d’un dels principals serveis de Psiquiatria explica la situació: «El problema va més enllà de les Urgències Psiquiàtriques, vivim un triple embut: primer, falten llits, això és una realitat; segon, pacients que l’ingrés s’allarga dos i tres mesos perquè –com afirmen al Clínic– falten places en subaguts; tercer, els ambulatoris i els centres comunitaris de Salut Mental, que tampoc poden absorbir la demanda». En definitiva, els vasos comunicants, denuncien, estan saturats i això obliga a haver d’escollir entre ingressar una persona o l'altra, totes dues en situació greu.

La denúncia inicial

Qui ha aixecat el crit d’alarma és la supervisora del Servei d’Urgències de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, Mercedes Rodríguez, denunciant que aquest dijous hi havia 14 pacients amb problemes de salut mental a Urgències i ni un sol llit disponible. Rodríguez descriu la situació: saturació de llits, poc confort, falta de privacitat, sorolls i temps limitat d’atenció és el còctel amb què treballen cada dia els professionals.

Notícies relacionades

Una vida digna també és salut mental

Les infermeres denuncien una manca greu de recursos a Urgències psiquiátriques de Vall d'Hebron

La infraestructura és insuficient, per atendre 6500 casos d’urgències psiquiàtriques anuals amb només sis boxs (espais individualitzats d’atenció als pacients d’Urgències), amb la qual cosa la situació és d’una «gran pressió, amb saturació, poc confort i falta de privacitat, a més de poc temps i això comporta una tendència a la medicalització i a l’ús de la contenció (lligar el pacient al llit) per manca d’alternatives», ha explicat aquesta professional amb una llarga trajectòria durant una jornada del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

Vall d’Hebron parla d’un problema generalitzat

Maria José Abadías, directora Assistencial de l’Hospital, reflexiona: «Fins abans de la covid les urgències estaven ben dimensionades, o correctament dimensionades, però després de la pandèmia hi ha hagut una eclosió de problemes de salut mental, és la nova epidèmia, és un problema de país, amb responsabilitat del Departament de Salut. Ara començarà el Pacte per la Salut Mental, impulsat per Salut».