El suïcidi, un fenomen social: les entitats alerten de la influència de la pobresa, la violència i la solitud

Cada xifra amaga històries de dolor travessades per factors socials que sovint queden invisibles: la pobresa, la discriminació, la soledat no desitjada o la pressió per complir expectatives. La Confederació Salud Mental España recorda que la salut mental “no és només una qüestió individual, sinó que està profundament condicionada per les circumstàncies en què vivim”. Per això, aquest 10 de setembre, Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, la seva campanya posa el focus en cinc grans determinants socials: la violència, els discursos d’odi i la discriminació, la pobresa, la cultura de l’èxit i la soledat no desitjada.

Adolescència i vulnerabilitat

Un estudi recent, coordinat per la Universitat Rey Juan Carlos i finançat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, mostra fins a quin punt les condicions socials impacten en la salut mental adolescent. La recerca, amb més d’un miler de joves entre 14 i 17 anys, revela dades alarmants: sis de cada deu adolescents LGTBI+ han rebut insults per la seva identitat i quatre de cada deu han patit assetjament.

La connexió amb la família, l’escola i les amistats apareix com un dels principals factors protectors davant la depressió i la ideació suïcida. Els adolescents que se senten segurs a casa, valorats a l’escola i escoltats pels iguals presenten més benestar. En canvi, el rebuig familiar i les microagressions incrementen de manera significativa el risc de malestar greu.

Les veus del patiment

Més enllà de les dades, les experiències en primera persona mostren el rostre humà dels determinants socials del suïcidi. “Jo no em volia morir, el que volia era deixar de patir, descansar la ment”, explica Lourdes Tamurejo, representant del Comitè Pro Salut Mental en Primera Persona de la Confederació, que va sobreviure a diversos intents després d’anys de violència vicària.

Una altra testimoni, Esperanza Iglesias, resumeix així la seva experiència: “Tot et va minant fins a deixar-te feta un nyap que no vol viure. La meva reacció no era la d’una malalta, sinó la d’algú que sentia que només tenia una sortida”. En el seu cas, la combinació d’abusos infantils, precarietat i pressió familiar la van portar a sis temptatives. Demanar ajuda, diu, va ser l’inici d’una nova etapa.

Cap a una resposta col·lectiva

Experts i entitats coincideixen que el suïcidi és un fenomen complex i multicausal. Tal com subratlla Nel González Zapico, president de la Confederació, la prevenció del suïcidi requereix “un abordatge transversal que inclogui detecció, tractament i continuïtat de cures”. Plans com el Pla d’Acció per a la Prevenció del Suïcidi 2025-2027, impulsat pel Ministeri de Sanitat, volen reduir les conductes suïcides posant especial atenció a les persones més vulnerables.

Notícies relacionades

Les cinc claus per les quals les paraules de Buenafuente sobre la seva salut són un exemple a seguir

Antoni Grau, psicòleg clínic: "La rehabilitació després d'un TCA no consisteix tant en recuperar pes, sino en recuperar vida"

La recerca i el testimoni coincideixen: allà on hi ha vincles segurs, oportunitats vitals i entorns lliures de violència, disminueix el risc. Fer de la vida un lloc habitable és, en última instància, la millor estratègia de prevenció.

Telèfon d'atenció a la conducta suïcida: 024