Bellaterra ajorna la consulta sobre la seva annexió a Sant Cugat i busca una posició unitària davant Cerdanyola

La decisió ha evitat una votació que es preveia ajustada i, en lloc de mesurar forces en el ple, els grups es van emplaçar a reconstruir ponts. El nou objectiu, almenys sobre el paper, passa per articular una posició compartida entre govern i oposició per traslladar-la a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i, des d’allà,sostenir una petició de consulta amb més recorregut.

La iniciativa havia sigut defensada pels grups de l’oposició –Gent per Bellaterra, ERC i una vocal no adscrita– en coordinació amb la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, que fa anys que empeny el canvi de municipi. El plantejament incloïa un element clau per entendre el procés: preguntar a la població fins i tot en un escenari en el qual Bellaterra perdés la seva actual figura d’EMD en cas d’integrar-se a Sant Cugat.

Però la proposta s’ha desinflat en l’últim tram. El portaveu de Gent per Bellaterra, Carles Triginer, ha explicat que el context polític s’havia mogut prou en pocs dies com per aconsellar un replantejament. A aquest argument s’hi ha afegit el fet que el bloc opositor arribava al ple amb menys marge per la vacant que ha deixat la renúncia de la vocal d’ERC en la sessió anterior. Amb aquest canvi, la correlació de forces quedava clarament inclinada cap al govern local de Bellaterra Endavant, que manté quatre vocalies.

A la pràctica, la retiradaha evitat un xoc frontal que podia acabar en derrota parlamentària i, alhora, ha reorientat el debat: no tant si s’ha de preguntar, sinó com i amb quin consens es pot impulsar una consulta que sigui políticament més defensable.

Amb EMD o sense

Malgrat la frenada, el fons de la qüestió continua intacte. Triginer ha traslladat que el següent pas hauria de ser treballar una fórmula conjunta per reclamar una consulta vinculant al veïnat. I, sobretot, ordenar la pregunta central que divideix estratègies: si la integració a Sant Cugat s’ha de plantejar preservant algun encaix equivalent a l’EMD o assumint el trasllat sense aquest estatus.

Un conflicte que entra a l’any clau

Bellaterra, amb uns 3.000 habitants, és un nucli singular dins del mapa local. Pertany a Cerdanyola del Vallès, però disposa d’una autonomia administrativa i de gestió mitjançant l’EMD, amb finançament municipal. Aquesta singularitat, no obstant, no ha evitat que el debat territorial s’enquisti.

L’actual cicle es va activar el 2019, quan una comissió veïnal va impulsar una recollida de firmes per promoure la incorporació a Sant Cugat del Vallès, municipi al qual part del veïnat se sent més vinculat per hàbits quotidians, perfil socioeconòmic i identitat local. La campanya va reunir1.230 adhesions, un 61 % del cens veïnal, i va posar el cas al carril institucional.

El 2024, una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)va obligarCerdanyola a tramitar un expedient informatiu amb informes i documentació de diferents administracions. El procediment, que feia temps que estava encallat, ha recuperat així tracció formal.

Notícies relacionades

La Rambla viurà l’últim Sant Valentí amb els quioscos de flors històrics

BCN retalla de nou la pol·lució

La novetat més rellevant en aquest tram ha arribat des de Sant Cugat. Per primera vegada, el consistori ha emès, aquest gener, un informe que avala que l’operació podria ser viable. El gest va tensar les relacions amb Cerdanyola, el govern municipal del qual va retreure a Sant Cugat una actuació que considera impròpia entre administracions veïnes.

La decisió definitiva, en qualsevol cas, no es resoldrà només al tauler local. L’expedient apunta a la Generalitat, que, segons el calendari previst, podria pronunciar-se aquest estiu.