La moda de ligar en el 'super' abre un debate sobre cómo iniciar una relación sentimental

A les últimes setmanes, una nova tendència ha cridat l’atenció: lligar al supermercat. En una coneguda cadena, entre les 19 i les 20 h del vespre, els carretons amb una pinya cap per avall s'han convertit en un senyal per iniciar interaccions romàntiques. Tot i que aquesta pràctica ha generat situacions curioses, fins i tot algunes intervencions policials, no és una novetat absoluta. La cantant Pastora Soler ja esmentava l’enamorament als congelats en la seva cançó de fa vint-i-tres anys, i més recentment el raper Lildami ho va plasmar en una de les seves lletres el 2022.

Aquest fenomen, que ha esdevingut viral, és un reflex d'una realitat més profunda: la necessitat de trobar espais estructurats per facilitar el contacte romàntic. Des de fa segles, hem vist l'aparició d’alcavotes, agències matrimonials i anuncis personals per ajudar les persones a trobar parella. Aquests recursos van evolucionar cap a speed datings, webs de cites, aplicacions mòbils i fins i tot programes televisius dedicats a l'amor. Ara bé, per què existeixen aquests espais? Hi ha persones que s’hi senten més còmodes?

"Fatiga i desesperança d'estar sol"

Segons el psicòleg Joaquim Almeda, l’èxit d’aquests entorns respon a la “fatiga i desesperança d’estar sol”. En la nostra societat, tenir parella sovint es percep com una obligació, un imperatiu que arrossega molts individus a buscar companyia. El primer estudi sobre parelles a Espanya, realitzat per la Fundació BBVA, revela que només un 22% de les persones solteres no senten la necessitat de tenir parella. La resta no han trobat la persona adequada o tenen altres raons per continuar soles. Aquesta dada subratlla com el concepte de parella està profundament arrelat en la nostra societat, tant en l'àmbit emocional com estructural.

"Parellocràcia"

Tal com conclou d’estudi, la societat espanyola gira al voltant de la vida en parella com a model de benestar. Moltes estructures estan dissenyades per afavorir les parelles, fet que provoca que moltes persones vegin aquesta forma de vida com l'única via possible per emancipar-se. El terme “parellocràcia”, de fet, va aparèixer precisament per descriure la necessitat de viure en parella com a estratègia de supervivència, tant material com emocional. Tal com comenta Almeda, la creació d’entorns estructurats per trobar parella són respostes creatives a la desesperació que provoca la solitud.

Per la seva banda, el psicòleg Jaume Funes, que acaba de publicar El humanismo en tiempos digitales (Plataforma Editorial), assenyala que “els éssers humans construeixen relacions a partir dels estímuls i les oportunitats que tenen” i que si d’aquests espais controlats en traiem relacions satisfactòries, vol dir que estem aprofitant l’oportunitat. Ara bé, també indica que “en entorns estructurats hem de saber ser responsables de la relació, no podem deixar que l’estructura, sigui una aplicació o un supermercat, la controli”.

Què ens espera després de la moda de la pinya cap per avall al supermercat? Almeda prediu que les aplicacions de cites continuaran existint i noves tendències sorgiran constantment. Funes posa l’horitzó en aprendre a definir les nostres necessitats afectives més enllà del que és socialment acceptable: “Malgrat tot, hem de poder definir-nos més enllà de relacions romàntiques que massa sovint ens són imposades. Només així crearem vincles forts amb altres persones”.

 

 

Notícies relacionades

Les cinc claus per les quals les paraules de Buenafuente sobre la seva salut són un exemple a seguir

Antoni Grau, psicòleg clínic: "La rehabilitació després d'un TCA no consisteix tant en recuperar pes, sino en recuperar vida"