Quan la parella és una prioritat: diferenciar entre dependència i amor

Les relacions socials es retroalimenten amb la nostra personalitat, el nostre estat emocional o les experiències que hem anat vivint i interioritzant en forma d’esquemes de comportament. De la mateixa manera que una disfunció en la nostra vida pot comportar problemes d’addicció a algunes substàncies, com el menjar, l’alcohol o el joc, també pot aparèixer en forma de dependència emocional. En moltes ocasions, els signes són clars: la relació és completament desequilibrada, hi arriba a haver abús o maltractament psicològic i apareix aïllament social. No obstant, no sempre és tan clar, especialment quan la relació està en la seva primera fase o s’amaga després del que la parella creu que és amor. Pot deure’s a l’educació que s’ha rebut i que ha fet que s’interioritzin falsos mites que influeixen en com ens relacionem en l’etapa adulta amb les nostres parelles.

Quan sentim que la relació fa que les nostres emocions siguin intenses, tant les positives com les negatives, hem d’avaluar si es deu a un simple enamorament o si estem caient en una relació de dependència, el que al principi pot ser inofensiu i que a mitjà termini pot danyar les dues parts.

Estimar sense danyar

Es tendeix a entendre les relacions de dependència com que hi ha una persona que de forma intencionada exerceix un abús sobre una altra, quan no sempre això es compleix. En moltes ocasions, la codependència sorgeix per la forma extrema en què es viu la relació i es forja la unió. Control sobre què es fa per part dels dos, vigilància de xarxes socials, discussions que acaben en moments de passió o una convivència en la qual no hi ha espai per a altres persones. Per a molts això entra dins del que es concep com estimar algú, un amor romàntic que es generalitza, pensant que estimar-se ha d’implicar tots aquests elements.

¿Què separa estar enamorat i estimar una altra persona d’acabar vivint una relació de dependència?

1. Vull estar amb l’altre

La línia que separa disfrutar amb l’altre d’omplir el buit o la solitud és aquí important. Mentre que l’amor aporta un sentiment positiu, la dependència el que fa és pal·liar-ne un de negatiu. Com que no vull estar sol i no sé relacionar-me amb la meva solitud, busco el contacte de forma excessiva.

2. No utilitzo la relació

Quan l’amor no és real, quan no hi ha unes bases de seguretat, admiració i confiança, qui el pateix és capaç d’identificar aquells elements egoistes pels quals està amb l’altre. Utilitza la relació per accedir a un grup de persones, tenir una estabilitat o una casa o omplir buits.

3. Busco el desenvolupament

Coneixem una persona i solem posar un focus més gran en tot allò positiu que té. Amb el temps, això s’inverteix i poden arribar a pesar més les coses negatives. Veiem el potencial que la persona té i volem que canviï. Si es converteix en el que nosaltres esperem, serem feliços. Busquem en la dependència una relació de parella desitjada, però no disfrutem amb la realitat.

4. Cada vegada m’estimo més a mi mateix

Les relacions que de veritat es basen en l’amor autèntic fan que l’amor propi també augmenti. Soc capaç d’estimar l’altre cada dia una mica més, però no m’abandono, de fet, m’ajuda a centrar-me també en mi i en desenvolupar-me.

Notícies relacionades

7 senyals que indiquen que la teva relació de parella està acabada

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Les relacions de parella comporten unes fases inicials que poden estar més sumides en el que esperem que en el que de veritat tenim. Posem l’esperança en el que ens agradaria tenir i apareix l’autoengany. La relació pot virar cap a la dependència, cap a no acceptar l’altre ni a nosaltres mateixos. Ens allunyem de l’amor, tot i que podríem haver vist alguns signes que apareixen ja en un primer moment.

* Ángel Rull, psicòleg.