No et jutgis: l'autocompassió és la millor eina de benestar

Quan formem una opinió de nosaltres mateixos, una cosa que va ocorrent al llarg dels anys, ens és molt difícil desprendre’ns-en. Influeix en el nostre pensament, en les emocions que sentim o en com ens relacionem amb els altres. Introduïm un jutge al nostre cap que criticarà o tractarà amb amor, depenent de cada persona, allò que anem realitzant. És una veu que ressona al nostre cap i que pot acabar sent, en molts casos, font de gran malestar. Mai calla, i si volem lluitar-hi, només augmenta. Davant d’això no sabem què fer, ja que creiem que hi és per ajudar-nos i que realment té raó, que no som vàlids, que hem de fer les coses millor i que, per aquest camí, mai arribarem a res.

No tot el que el nostre cap opina de nosaltres se cenyeix a la realitat. De la mateixa manera que podem equivocar-nos al formar opinions sobre els altres, també ho fem amb nosaltres mateixos. El problema és que solem ser molt rígids quan aquest esquema és intern i parla de la nostra vàlua. Davant d’això, en l’àmbit terapèutic, només hi ha un antídot: l’autocompassió.

Tractar-nos bé

La imatge que solem tenir de la compassió és que és una cosa permissiva, que va dirigit al que és feble i que, de cara al veritable creixement, al final no ajuda. No obstant, aquesta és una percepció socialment i culturalment errònia. És el tracte des del respecte i el recolzament, per poder ajudar-nos a ser millors i poder comptar amb un amic. Si el convertim en autocompassió, seria la veu contrària al jutge estricte que tenim, la veu que ens encoratja a continuar, però amb l’amor que mereixem.

L’autocompassió, tal com diu la psicòloga Martha Davis, «pot disminuir els sentiments de baixa autoestima, enveja de la bona sort dels altres i depressió provocats per l’opinió excessivament crítica que un té de les seves habilitats i qualitats». D’aquesta forma, ens ajudarà a reduir l’ansietat i generarà una resiliència utilitzant tant les emocions positives com les negatives.

Els següents punts ens ajudaran a connectar amb l’autocompassió, reduir la veu crítica i generar un benestar més gran en nosaltres:

1. Carta cap a un mateix

Aquest exercici, recollit per Martha Davis, Matthew McKay i Elizabeth Robbins Eshelman al «Quadern antiestrès», pretén ajudar-nos a reflexionar sobre quines emocions negatives són les que normalment sentim davant dels errors i l’alternativa que podem seguir aquesta vegada per sentir-nos millor, donar-nos recolzament o respectar-nos més. Consisteix a anar escollint les emocions sentides i proposant una visió o un enfocament diferent aquesta vegada.

2. Actes d’afecte

¿Què és el que fem quan un amic està passant per un mal moment? Els mateixos autors també proposen una tècnica consistent a donar mostres d’afecte i recolzament cap a un mateix en mals moments. Alternatives com fer un tomb, preparar-se un bon sopar o regalar-se un llibre són detalls que ens ajudaran a sentir-nos millor. És una bona alternativa al càstig que ens solem imposar.

3. Permet-te

El càstig que ens imposem és sentir emocions negatives, desvalorar-nos i privar-nos del que normalment ens fa feliços. Davant dels errors, sentir tristesa és acceptable i aconsellable, cal superar-ho mitjançant aquesta emoció. Però lluny d’estancar-nos, hem de permetre’ns altres estats i sortir de casa si ho necessitem. Els càstigs no acaben funcionant i no ens generen sentir res de bo.

Notícies relacionades

¿Estrès positiu? Així pots beneficiar-te'n

Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç

L’autocompassió és una cosa que sembla que ens han ensenyat a rebutjar. Ho confonem amb ser més febles, estancar-nos o no créixer. No obstant, és just el contrari. Des del respecte envers un mateix, des de l’entendre els nostres errors i donar-nos permís per no ser perfectes, podem arribar a metes millors i més grans. Només combatent la veu crítica podrem ser més feliços.

* Ángel Rull, psicòleg.