La Diada uneix les institucions i el carrer en defensa del català

Un ampli consens pel català que, com es va constatar ahir, no permet encara pactar una recepta contra el retrocés de l’ús social de la llengua i a la judicialització de les aules. Ni Junts ni la CUP subscriuen el Pacte Nacional per la Llengua, al·legant que és un acord buit i que la fórmula passa per la independència, per un Estat propi; l’ANC defensa que no n’hi ha prou amb el recurs del Govern a la sentència, sinó que cal "desobeir", mentre que, en paral·lel, Òmnium Cultural ja treballa amb el Govern per donar resposta a la previsible clatellada del Tribunal Constitucional sobre una llei que pretenia esquivar l’obligatorietat de fixar un 25% de castellà a les escoles. Illa parteix de la premissa que cal acatar les decisions dels jutges, però això no impedeix utilitzar totes les eines al seu abast dins del curs legal en defensa d’un mandat parlamentari. I allà és on connecta amb Xavier Antich, líder d’una entitat que continua guanyant pes davant una ANC que rebutja entrar en l’equació i que no cessa en la seva crítica a l’independentisme per haver aixecat el veto al PSC.

Projecte nacional "sòlid"

El Govern, per boca de la consellera i portaveu Sílvia Paneque, va defensar un projecte nacional "sòlid" perquè Catalunya avanci des de la "unitat" i el "rigor" i en defensa de la cohesió, "sense soroll innecessari, però sense cap tipus de renúncia", i va convidar els catalans a "mantenir viu el nervi nacional". Un "nervi nacional" que per al secretari general de Junts, Jordi Turull, va dir no ser cap altre que la llengua catalana. El president del Parlament, Josep Rull, va dir que la nació catalana no és "plena ni lliure", que "el català està en perill", i que l’amnistia per a Carles Puigdemont i altres dirigents del procés està pendent, una "anormalitat" que xoca amb la "normalitat" que proclama el Govern, tot i que ell mateix va aconseguir ajuntar la vigília a la plana major de la política catalana.

També va voler replicar a Illa el líder d’ERC, Oriol Junqueras, al·legant que la defensa de la independència i la prosperitat econòmica i social són "dues causes que són una sola lluita". L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va reivindicar el català com una llengua d’unió. Tots els dirigents polítics van apel·lar de fons a la configuració del sentiment de catalanitat i a què representa en una societat molt diversa, però només Antich el va verbalitzar: "Cal sumar noves adhesions als valors de la catalanitat", des de la cohesió social i el combat contra l’extrema dreta. "És un còctel explosiu que amenaça amb l’erosió dels sistemes democràtics i amb la destrucció dels vincles comunitaris sobre els quals se sustenta la vida en comú", va puntualitzar sobre els discursos d’odi i la xenofòbia.

Precisament, Aliança Catalana es va estrenar en la manifestació independentista en ple auge a les enquestes i amb la mirada posada en les eleccions municipals de 2027. Assetjats pels Mossos d’Esquadra perquè els seus militants no produïssin aldarulls, des de l’organització van voler controlar el que consideren una "provocació" de Sílvia Orriols.

Desmobilització

Tot això en una protesta que queda ben lluny de les grans demostracions de força dels anys més intensos del procés pel que fa a l’assistència, desmobilitzada per la desorientació dels partits que ho representen. Però, malgrat aquest context, i tenint en compte que un 40 % dels catalans continua defensant la independència segons el Centre d’Estudis d’Opinió, els impulsors de la protesta es van felicitar per haver mantingut el tipus, tot i el mal temps, l’intent d’Aliança Catalana d’acaparar l’atenció i la "poca implicació dels partits", factors que dificulten que la primera fila política i les organitzacions civils s’alineïn.

Notícies relacionades

L’independentisme crida a desobeir les sentències judicials sobre el català

Òmnium Cultural recepta la cohesió social per reforçar la "catalanitat"

Junts i ERC van imprimir un perfil baix en la marxa de les entitats, i a diferència d’altres cops, Puigdemont no va enviar cap missatge o declaració enllaunada com a expresident i es va limitar a agrair a X la participació en la manifestació. En nom de l’ANC, mobilitzada amb un missatge centrat en el combat contra la "desnacionalització" i l’"espoli fiscal", Lluís Llach va dir que la vulneració de drets fonamentals "a Catalunya i contra Catalunya és constant, planificada i escandalosa".

El colofó a la Diada el va posar l’acte institucional al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), una posada en escena en la qual es va posar èmfasi en la realitat social i cultural de Catalunya amb la representació de personatges com Paco Candel, símbol de convivència i d’integració, o Maria Assumpció Català, "una de les dones més potents" de l’ideari català, mentre es va propiciar la commemoració dels 50 anys del Congrés de Cultura Catalana.