25 maig 2020

Anar al contingut

PRIMERA NIT DEL SERVEI

El sereno ja patrulla pels carrers de Santa Coloma

16 nous agents cívics nocturns que fins ara estaven a l'atur vetllen per la bona salut de la via pública des de la matinada del dia 2 de març

La mesura s'activa per revertir la sensació d'inseguretat que, segons apunta l'alcaldessa Núria Parlon, amplifiquen les xarxes socials de la ciutat

Manuel Arenas

“¡Felicitats per ser tan cívic!”, exclama Aurora Montes, coordinadora del nou servei de serenos de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), a un noi que passeja el seu gos pels voltants del mercat Sagarra a la 1:00 h. “Els serenos no només hi són per dir als ciutadans les coses dolentes, ¡també les bones!”, emfatitza la responsable.

Montes és l’encarregada del servei de serenos de Gijón, l’experiència –de 20 anys de recorregut– que l’Ajuntament de Santa Coloma ha pres com a exemple per importar aquest model d’agents cívics nocturns, vuit homes i vuit dones, que patrullen els carrers colomencs des de la matinada del passat 2 de març.

Tot i que l’ofici de sereno com a tal va desaparèixer a finals del segle passat –a Barcelona, per exemple, el cos es va dissoldre en 1976–, el consistori català ha recuperat la popularitat de la figura per donar nom a un conjunt de professionals, contractats per l’Administració de moment fins al desembre, que cobraran 1.200 euros bruts mensuals per vetllar per la bona salut de la via pública des d’una perspectiva assistencial.

De fet, Santa Coloma, que ha activat la mesura, en paraules de la seva alcaldessa, Núria Parlon, per revertir la sensació d’inseguretat “amplificada amb l’ajuda de les xarxes socials”, no és l’únic municipi català que ha mogut fitxa últimament en aquest sentit. Sense anar més lluny, Premià de Dalt (Maresme) també va recuperar el servei de serenos a finals de gener (al Maresme, a més, hi ha l’agreujant que la resposta a l’onada de robatoris s’ha traduït en les controvertides patrulles veïnals); i a Badalona (Barcelonès) i Terrassa (Vallès Occidental) també s’han incorporat recentment nous agents cívics per resoldre petits conflictes a la via pública i contribuir al civisme.

Els serenos de Santa Coloma, abans de començar la seva primera ronda nocturna. / LAURA GUERRERO

Les vides darrere dels serenos

Una carpeta i un bolígraf per fer els informes, una llanterna, un mòbil d’empresa, un pla de zones i un entrepà i una aigua per a la parada de mitja hora. Amb aquest material dins d’una bandolera i una jaqueta reflectora on s’hi llegia en majúscules sereno, van fer la primera ronda nocturna els nous agents cívics colomencs, que es van repartir pels sis districtes locals en parelles.

Santiago Sotelo té 58 anys i fins ara era aturat de llarga durada després d’haver fet fallida el 2014 l’empresa per a la qual va treballar 18 anys desmuntant trens. També va ser cuiner. Fent un curs a Grameimpuls –l’empresa pública d’ocupació de Santa Coloma–, es va assabentar d’una nova formació i ara la seva vida ha donat un tomb perquè és sereno.

Santiago ha passat per un procés de selecció a què es van presentar, diu, unes 600 persones. Entrevistes, psicotècnics i proves físiques com el test de Cooper per ser un dels 16 colomencs elegits. Com el José María (54 anys), el Jesús (44) i la Verónica (55), que abans havien sigut cambrer, comercial i cambrera de pis en un hotel, respectivament, i ara són serenos.

Durant la primera ronda nocturna, els serenos van saludar la ciutadania i van informar del nou servei

Durant la seva primera nit, al Santiago l’acompanya un altre de sereno i la mateixa Aurora Montes, que assistirà als serenos de Santa Coloma aquest primer mes de març per ajudar-los a entrar en la dinàmica. Una cosa sobre el que va treballar a consciència des de la primera ronda nocturna: acompanyada per EL PERIÓDICO, va saludar incessantment els ciutadans que va trobar al seu pas, va informar sobre transport públic, va entregar targetes informatives del servei –amb el telèfon dels serenos, el 674. 213. 777, al qual pot trucar qualsevol ciutadà per demanar assistència– a uns altres i va ajudar el cambrer d’un bar de la rambla San Sebastián a tirar les escombraries com a exemples paradigmàtics de les ‘competències serenes’. Els companys l’observaven atentament tot i que una mica desubicats, ja que necessitaven entrar en calor.

¿Com van actuar els ciutadans? Sorprenentment, tret d’un parell de grupets de xavals que van pixar fora de test parafrasejant l’‘Apatrullando la ciudad’ d’El Fary,  van reaccionar a les interpel·lacions dels serenos amb aparent normalitat: “¡Moltes gràcies!”, “em sembla molt bé el que feu”, “¡no us oblideu d’anar al barri del Fondo!”, els comentaven els colomencs pels carrers.

Els serenos de Santa Coloma patrullen durant la matinada del 2 de març. / LAURA GUERRERO

Serenos, policia i viceversa

Un dels punts sobre els quals més èmfasi ha fet l’Ajuntament de Santa Coloma és deixar clar que els nous serenos no podran arrogar-se en cap cas competències policials, com per exemple provar d’impedir una infracció o practicar una detenció, en essència perquè “això fins i tot podria posar en perill la seguretat dels serenos”, apuntava Parlon. A tot estirar, aquests agents cívics podran trucar a lapolicia local o Mossos d’Esquadra, cossos amb els quals es coordinaran, per donar compte de la incidència.

Els serenos no podran arrogar-se en cap cas competències policials, ja que això podria posar fins i tot en perill la seva seguretat

Més que amb els vigilants de seguretat privada, com al seu dia van alertar UGT i CCOO, les competències dels serenos podrien arribar a entrar en conflicte amb els qui cobreixen la seguretat en l’espai públic: els cossos policials. Així ho remarca Iván Nogales, responsable de la secció sindical de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat majoritari entre el col·lectiu de la policia.

En aquest sentit, Nogales considera que els serenos “no són l’opció més idònia per aturar la percepció d’inseguretat a què l’ajuntament al·ludeix, que és latent a Santa Coloma. La solució sempre és augmentar la presència policial la via pública, però com que és cert que hi ha els condicionants de la reducció de plantilla per la llei d’estabilitat pressupostària i la jubilació d’alguns policies, el consistori acudeix a fórmules alternatives noves”.

Combatre la percepció d’inseguretat

¿En què consisteix aquesta “percepció d’inseguretat” a què volen donar resposta els serenos de Santa Coloma? Pertany al terreny de “la confiança i els vincles que van més enllà de la seguretat, de l’estrictament penal”, segons l’alcaldessa de Santa Coloma.

Consisteix en una cosa, en definitiva, que va més enllà de les dades de criminalitat. Perquè, segons aquestes dades, ¿han augmentat les infraccions penals durant l’últim any? La resposta breu i freda, amb el balanç del Ministeri de l’Interior sobre la taula, és que sí: el total d’infraccions penals van augmentar un 14,3% el 2018 respecte a l’any anterior; el doble, per exemple, que a Badalona (7,2%), per prendre com a referència un municipi homòleg i pròxim.

Tot i que el 2018 sí que hi va haver un repunt delinqüencial a Santa Coloma, fins aquell any la ciutat es va mantenir en xifres estables

No obstant, des del Govern municipal colomenc atribueixen el repunt al robatori massiu de telèfons mòbils que hi va haver al festival de música electrònica Tomorrowland, i, certament, l’any 2018 va ser el primer dels últims cinc en què els indicadors de criminalitat de Santa Coloma es van situar per sobre –tant com per doblar-los– dels de Badalona, que va estar de mitjana un parell de punts percentuals per sobre al final de l’etapa Albiol.

La percepció d’inseguretat ciutadana, per tant, transcendeix les dades de criminalitat i més aviat gira al voltant de com li arriben al ciutadà aquestes dades. A ulls d’Iván Nogales, del sindicat CSIF, hi ha tres factors determinants que expliquen el recent increment de la percepció d’inseguretat que ha detectat el consistori colomenc: la disminució de les plantilles policials; la sobreexposició de determinats successos al municipi que han resultat especialment mediàtics, “com per exemple l’agressió sexual i apunyalament al metro a finals del 2018”; i, sobretot, l’amplificació dels successos delictius o actes vandàlics a càrrec de les xarxes socials d’àmbit local, “que fan que arribin a tot el món quan abans se circumscrivien a la ciutadania del barri en qüestió”.

Els serenos saluden i informen una ciutadana del nou servei local. / LAURA GUERRERO

La repercussió de les xarxes socials

Aturant-nos en aquest últim factor, per nou i perquè va ser esmentat per l’alcaldessa Núria Parlon en nombroses ocasions, cal preguntar-se si en configuracions locals com la de Santa Coloma o municipis anàlegs la perillositat de les xarxes socials és tal; si més enllà de les alarmes i les prescripcions genèriques de plataformes que lluiten contra les ‘fake news’, la desinformació pot ser causa d’estralls locals, com l’augment de la percepció d’inseguretat o l’estigmatització de determinats col·lectius migrants.

Aquest és un exemple d’àmbit local. Farà cosa d’un mes, una de les pàgines de Facebook a Santa Coloma més actives en la propagació d’aquests successos sense contrastar ni verificar –hi ha grups de fins a 40.000 membres– va publicar una fotografia on amb prou feines s’apreciava un encaputxat d’esquena caminant per una teulada.

Arran de la publicació de la imatge, que s’atribuïa, com està sent habitual, a una “font veïnal”, els usuaris de Facebook de la ciutat van començar a elucubrar sobre la possible reokupación de la casa dels agressors del metro de Santa Coloma, al sostre de la qual s’havia vist suposadament el sospitós individu. Una cosa tan senzilla com la publicació d’una foto a Facebook va obligar la policia local de Santa Coloma a inspeccionar aquesta casa dues vegades, la segona, fins i tot, juntament amb el propietari accedint a la vivenda, que estava tapiada.

No hi havia ningú. La suposada reokupació de l’immoble havia sigut, purament i planerament, una mentida. Ara falta per veure si els serenos, en el servei dels quals ha invertit l’ajuntament uns 400.000 euros, són capaços de transmetre a la ciutadania de Santa Coloma –a la que demana que els ajudi i recolzi, com passa a Gijón– aquesta sensació de seguretat que se sobreposi al poder de la incertesa que emana, entre altres, de les xarxes socials.

Més notícies de Santa Coloma a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA