A PEU DE BARRI

Santa Coloma vol més ajudes socials i menys construcció

Els dos barris de les torres Cubics valoren la millora urbana però no volen nous edificis

Els veïns estan d'acord que falten serveis d'atenció als més necessitats

Amb Singuerlín i Centre de Santa Coloma, el diari segueix aquesta setmana amb el cicle d'entregues de barris de Barcelona i el seu entorn metropolità

Els habitants de Santa Coloma parlen de la seva ciutat. / S. UCEDA

3
Es llegeix en minuts
DAVID PLACER / MARINA MUÑOZ
SANTA COLOMA DE GRAMENET

En plena ressaca immobiliària, els barris de Santa Coloma de Gramenet que encara tenen possibilitat d'assimilar noves construccions d'edificis demanen deixar enrere l'època d'expansió urbana per centrar-se en l'atenció social a les famílies més necessitades. La població local i els immigrants estan d'acord que el govern municipal no ha destinat prou recursos a atendre una població que pateix una creixent taxa de desocupació i que sobreviu sense cap mena d'ingressos. Així mateix, comença a preocupar la situació de les famílies desnonades pels impagaments hipotecaris.

Aquesta reflexió no és un assumpte menor en una ciutat dominada per blocs de vivendes que van ser construïts amb una discutible planificació durant els anys 60. Avui en dia, el barri del Centre i de manera especial el de Singuerlín conformen una zona on encara hi ha terrenys disponibles per a la construcció de nous blocs. «No hi caben més pisos. No es pot fer una ciutat cap amunt. Hi ha més de 4.000 vivendes buides. Les haurien d'omplir i que no se'n construïssin més», opina Jaume Abelló, un veí de 52 anys del barri de Singuerlín.

La principal preocupació de la zona és, avui més que mai, la creixent desocupació i la situació de precarietat social que viuen moltes famílies de la ciutat. Aquesta inquietud és gairebé unànime entre els immigrants, que viatgen carregats de currículums, certificats de cursos i comprovants d'experiències anteriors. Aquest és el cas de Mohammed Driouch, un desocupat de 37 anys que viu des de fa sis anys a Santa Coloma de Gramenet. «Quan vaig arribar aquí, la situació era molt més bona. Però cada vegada hi ha menys activitat i no hi ha ajudes de cap mena. No sé si això és culpa del Govern, de l'ajuntament o de qui, però penso que la gent afectada per tot el que està passant s'hauria d'unir per protestar, com ha passat als països àrabs», asssenyala Driouch.

«La ciutat ha millorat en molts aspectes, però crec que encara hi ha un tema pendent: les polítiques per crear llocs de treball al municipi», opina Eugenio Sesmilo, un jubilat de 65 anys.

Els barris de Singuerlín i del Centre mantenen un baix índex d'immigració en comparació amb altres zones de la ciutat on el percentatge d'estrangers s'acosta al 40% de la població. Malgrat aquestes dades, alguns comerciants i veïns consideren que la immigració també és el problema principal en aquests barris. «Pràcticament només tenim bars de xinesos i petits comerços de pakistanesos. D'espanyols cada vegada n'hi ha menys», assegura Conchi Luque, que considera que el Govern central hauria de controlar l'entrada d'immigrants al país, tot i que també reconeix que l'ajuntament pot fer poca cosa per gestionar la seva presència a la ciutat.

Notícies relacionades

ESCOLTAR ELS VEÏNS / Amb l'esclat del cas Pretòria, en què s'investiga el blanqueig de capitals i els pagaments falsejats en el pla urbanístic de les torres Cubics, Santa Coloma de Gramenet va perdre part de l'interès dels veïns i de les associacions en els assumptes municipals. Ara, alguns residents, preocupats per aquest distanciament, proposen al govern municipal interessar-se per les problemàtiques dels seus habitants. «Han de recollir l'opinió real dels veïns i de les entitats», exposa Josep Pitarque, jubilat de 62 anys.

En general, els veïns consideren que els seus barris han millorat en neteja i en seguretat, però continuen patint un problema històric i de molt difícil solució per als que tenen cotxe: la manca d'aparcaments. El problema en un municipi amb poc espai fa que molts conductors facin servir les voreres per estacionar. «Costa moltíssim aparcar i els caps de setmana és gairebé impossible», es queixa Daniel Salomón, un estudiant de 19 anys.