09 jul 2020

Anar al contingut

UNA HISTÒRIA DE SANT MARTÍ... Palo Alto

La fàbrica del talent

El complex fabril de Pellaires presumeix de ser l'únic de Poblenou que manté el seu perímetre - La concessió caduca el 2018

ANNA ROCASALVA / BARCELONA

A finals del segle XIX, l'arquitecte Ildefons Cerdà va definir el Poblenou com la nova Icària, predient el potencial del barri amb més concentració industrial de Barcelona. Concebuda pel teòric Étienne Cabet, Icària era una comunitat utòpica, gestionada per una societat de treballadors lliure, igualitària i autosuficient que compartia les propietats. El concepte es va implementar en diferents colònies nord-americanes però va fracassar el 1886. Cent anys després i sense ser-ne gaire conscients, diferents professionals de la cultura van adaptar l'esperit d'Icària al seu concepte de comunitat artística, i van establir les bases del que avui és Palo Alto, en un antic complex fabril del Poblenou.

Una vintena d'estudis

Ara, una vintena d'estudis creatius permanents ocupen les històriques instal·lacions recobertes per un exuberant jardí vertical. «El nom de Palo Alto es va inspirar en Califòrnia pel fet de ser més una referència intuïtiva que de saber realment el que hi havia als Estats Units», explica el director de la fundació Palo Alto, Santi Errando. Però la seva història es remunta a l'any 1875 quan, a l'illa del carrer de Pellaires, s'ubica l'empresa tèxtil de Ramon Gal i Juan Puigsech.

La fàbrica passa per diverses mans fins que s'acaba dissolent el 1940 degut, entre altres raons, als bombardejos durant la guerra civil. «Quan el promotor cultural Pierre Roca s'enamora de la fàbrica el 1988, el lloc era territori comanxe -recorda Errando-. Ell desitjava un oasi artístic i, quan hi arriben els primers ocupants, els ofereix un lloguer molt baix a canvi de la rehabilitació del lloc». Pierre el té llogat al seu torn als hereus de la fàbrica. A principis dels anys 90, l'ajuntament va expropiar l'edifici per enderrocar-lo durant la reforma urbanística que va precedir els Jocs Olímpics, però la fàbrica es va salvar gràcies a la intervenció de la seva comunitat d'artistes, entre els quals hi havia Javier Mariscal.

Si Mariscal va ser l'artífex de la transformació de la vella fàbrica, avui el seu germà Pedrín és el que dona un nou impuls al lloc, amb la proposta de Palo Alto Market. «Volem que el mercat sigui una plataforma estable de promoció de la cultura emergent i nous creadors», explica el seu director, Pedrín Mariscal.

L'èxit s'ha aconseguit en les 23 edicions, amb 1.200 expositors i 350.000 visitants. L'abril del 2018 acaba la concessió que va donar l'ajuntament a la fundació Palo Alto per a la gestió de l'única fàbrica del Poblenou que manté el seu perímetre original. «Palo Alto ja no és l'oasi hippy que va ser

-conclou Errando-, però crec que està bé fer un autoexamen i veure si el projecte segueix tenint sentit». I és que, en un moment en què els grans paradigmes cauen, Palo Alto vol formar part del discurs alternatiu. «Qualsevol projecte que aposti per iniciatives culturals com aquesta ha de ser cuidat, com els homes primitius cuidaven el foc», defensa Pedrín.