Distinció internacional
La premiada i «elitista» Drogueria Rovira: «El dia que tingui paper de vàter al taulell, és que estic tancant»
«No és una botiga ‘pija’, és especialitzada», afirma Ramón Segarra Rovira, amo de la botiga barcelonina que ven raspalls de 400 euros i que ha sigut guardonada a Chicago
Una botiga de barri de Barcelona guanya un premi internacional i representarà Espanya a Chicago
Ramón Segarra Rovira té 65 anys i fa quatre dècades que és al capdavant de la Drogueria Rovira, situada al carrer de Madrazo i amb 126 anys d’existència. Segarra es va incorporar definitivament a la botiga després de fer la mili, als 28 anys. Però el negoci tenia història prèvia: «El meu besavi el va iniciar el 1910. Ramón Rovira Auleda». El comerç va obrir per primera vegada a Sant Celoni, i després es va traslladar a Barcelona, a l’avinguda de la República Argentina, més tard al carrer de Saragossa, després al de Pàdua i el 1940 va arribar a Madrazo, quan el carrer es deia Molins de Rei.
Després del besavi Ramón va venir l’avi, el Jaume, i el pare, el Francesc, ja mort, que va portar la drogueria amb la seva dona, Montserrat, que viu encara: «Ve per aquí de tant en tant». El responsable actual suposa, doncs, la quarta generació d’un negoci que, resulta visible, li causa una gran satisfacció.
Pólvora casolana
De quan venia a la botiga des de l’escola, recorda com ell, com altres nens de l’època, es fabricava la pólvora per als petards amb elements que trobaven en qualsevol drogueria, com la seva: «Compraves clorat de potassi, sofre i carbó vegetal». Diu que sempre va tenir clar que es dedicaria a la botiga. Té dos empleats: Antonio Zoyo i Joseph León. N’hi havia un tercer, que es va jubilar fa poc.
En un temps, la Rovira va ser una drogueria convencional, però això va canviar fa molt temps. «Cap als anys 80 hi va haver canvi. El va fer el meu pare i jo, que vaig arribar el 1985, ho vaig continuar. Molta gent s’ha quedat amb la drogueria tradicional: vendre paper higiènic, detergent, tot això. I tot això és el que ja no venc. L’habitual no ho venc. Perquè no m’interessa. El dia que tingui paper de vàter o detergent al taulell, o hi hagi un anunci de rebaixes o d’ofertes, és que estic tancant», proclama.
Poder adquisitiu
¿I quin és el perquè d’aquesta aposta? S’explica Segarra: «Perquè si tu crees una necessitat a gent amb poder adquisitiu, et vindrà sempre gent amb un poder adquisitiu alt». ¿És una drogueria ‘pija’? «‘Pija’ no, és una drogueria especialitzada, una drogueria elitista. Sempre hem sigut especials però, una cosa que no és habitual, anem a fires internacionals. El meu pare ja hi anava i jo potser a més. És freqüent que hi vagin proveïdors, no tant establiments petits, però jo soc un cul inquiet. Vaig a fires de drogueria, material de cuina, raspalls». Els raspalls, com es veurà, tenen un pes molt especial a la Drogueria Rovira.
Brotxes i altres productes per a afaitar-se. /
Tot aquest recorregut pel comerç de Segarra ve a tomb perquè aquest any la drogueria, que ha rebut diversos guardons en el passat, ha guanyat el primer internacional. Ha sigut reconeguda com a guanyadora nacional a Espanya dels Global Innovation Awards (GIA) 2025-2026, un dels premis internacionals més prestigiosos del sector de productes per a la llar.
Segarra, al centre, amb els seus dos empleats, Joseph León i Antonio Zoyo, mostrant el premi Global Innovation Awards (GIA) 2025-2026. /
Vinçon i Fernando Amat
Segarra va conèixer l ’ànima de Vinçon,Fernando Amat, en viatges a fires. Explica que quan Amat va tancar, va demanar a l’adroguer targetes per enviar-li a clients que ja no podrien comprar a la celebrada botiga del passeig de Gràcia, potser la més elogiada de la ciutat durant dècades.
Notícies relacionadesEl responsable de la Drogueria Rovira cita alguns exemples de productes que ven i que responen a aquesta vocació exclusiva, que normalment es troben en botigues de Londres o París: crema per a les sabates Saphir Medaille d’Or que ve de França; ceres angleses per a mobles, productes per a la roba de caixmir. «Tinc productes específics per netejar roba blanca, negra, d’esport, interior. I també marques més generalitzades, però no les habituals del mercat. ¿Ariel? No, això amb mi no existeix. No sé ni com s’escriu. Has de vendre prèmium. Perquè hi ha molta gent que no ven prèmium». Té clients a Barcelona, Catalunya, la resta d’Espanya i alguns a l’estranger, via la venda ‘online’: «A l’estranger, un 2% del total; a Espanya, un 10%».
La gran oferta en raspalls de la Drogueria Rovira. /
Raspalls per a musclos
Entre les mil particularitats d’aquesta drogueria una cosa que destaca són els raspalls. «Tenim raspalls per netejar ordinadors portàtils, ordinadors de sobretaula, per a la barba, per al bigoti, amb pues de Calcuta, per netejar musclos (per fora, s’entén), per netejar bolets, per a les mans de mecànic, per netejar els pals de golf. Per als cabells en tenim un de 400 euros». ¿Per què pagar 400 euros per un raspall de cabells? «No et faran electricitat estàtica, no et trencaran els cabells, que quedaran molt sedosos». ¿És cara la Drogueria Rovira? «Cara, no. És una drogueria que ven qualitat. I la qualitat costa diners».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La ronda catalana Vingegaard deixa la Volta vista per a sentència
- A Brians 1 Traslladen de mòdul el pare del nadó maltractat a Barcelona després d’un incident amb altres interns
- Barcelonejant El Rei i Laporta arrasen a Alimentaria
- Racons amb memòria La zona més antiga de Barcelona on es concentren segles de poder i història
- Opinió Iria Domínguez, psiquiatra: “L’eutanàsia planteja el dilema de si el sistema dona una bona resposta al patiment psíquic greu”
