Nova allau miraculosa per a Bayona

L’encanteri de Sant Jordi sedueix fins i tot els més acostumats als conjurs, els que han aconseguit narrar el miracle, l’inexplicable, els que venen de passejar-se per llocs majestuosos, plens de trucs i pompa, probablement perquè la màgia del dia d’avui té alguna cosa incomprensible.

L’escriptor uruguaià Pablo Vierci, tant desconcertat com somrient en el seu baptisme del Dia del Llibre, i el cineasta català J. A. Bayona –ell sí amb experiència a l’hora de desempunyar el bolígraf: el 2016 ho va fer junt amb Patrick Ness amb Un monstre em ve a veure–, en certa manera dos homes que ha ajuntat la tragèdia (la dels Andes), compartien ahir taula disposats a firmar exemplars de La societat de la neu, llibre que va publicar el primer fa 15 anys i que conviu ara amb un fenomen fan al seu voltant evident. Encara més un dia com ahir, propens a escenes multitudinàries.

Notícies relacionades

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

Una insòlita allau cultural, d’espectadors i també lectors, un fenomen inigualable. Un allau –perdó, aquesta és la segona referència evident, no puc prometre que no en quedi cap més– que arriba puntual cada 23 d’abril, però que no per això deixa de sorprendre. I més, amb la presència també a última hora dels actors de la pel·lícula Simón Hempe i Santiago Vaca, als quals van abraçar, petonejar i regalar roses com si ells fossin realment els joves que van pujar a un avió que mai va arribar al seu destí.

Els primers símptomes que la dupla Vierci-Bayona desbordaria la parada de la llibreria Rocaguinarda a primera hora de la tarda es van tenir les deu. A aquella hora, va aparèixer un grupet de fans de La societat de la neu –pel que es va veure ahir, es mereixen ja categoria pròpia– que van organitzar una cua, amb els seus numerets per ordre d’aparició. Tot apuntava que no era la seva primera vegada en una d’aquestes. A la cua pacient, una havia vist el film de Bayona 27 vegades, cosa que suposa estar gairebé tres dies sencers, sense parar, veient la pel·lícula una vegada i una altra.