Anar al contingut

SANT JORDI 2019

Domingo Villar: deu anys d'escriptura que el lector devora en tres dies

L'autor gallec, Carlos Zanón i Toni Hill van formar una formidable brigada criminal

Marta Cervera

Domingo Villar: deu anys d'escriptura que el lector devora en tres dies

JOAN MATEU PARRA

Domingo Villar, creador de l’inspector gallec Leo Caldas; Toni Hill, autor barceloní del ‘thriller’ de suspens ‘Tigres de cristal’, ambientat a Cornellà, i Carlos Zanón, que es va atrevir a ‘ressuscitar’ l’enyorat Carvalho a ‘Carvalho: Problemes d’identitat’ han coincidit a Barcelona aquest Sant Jordi. Tots tres amb una perspectiva diferent i singular, van disfrutar a la seva manera de la festa del llibre i la rosa. "Aquest dia està resultant bastant curiós per a mi", va reconèixer Zanón mentre disfrutava d’una estona de descans en una parada de llibres de la plaça de Catalunya. Recuperar un famós personatge d’un autor com l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán no és cap qualsevol cosa: “Molta gent ha vingut a buscar el llibre per al seu pare. És un llibre per a homes", indica mentre assaboreix la cervesa que li ha portat un bon amic. 

Domingo Villar, un autor que el seu públic creia desaparegut, ha tornat a escena amb una potent història de més de 700 pàgines. L’espera de 10 anys ha valgut la pena, d’acord amb els comentaris dels fans innombrables de l’escriptor que s’hi van acostar a la recerca d’un autògraf. “Mai havia llegit res teu però aquesta novel·la m’ha enganxat”, li reconeixia una dona a la trentena a la parada de La Casa del Llibre del passeig de Gràcia.

L’escriptor gallec vestia de forma elegant, però 'casual’, en tons blaus i amb l’impermeable posat. Malgrat que el dia va acabar brillant, el Sant Jordi va començar amb caires grisos i plujosos, però a Villar li brillaven els ulls. Recuperar el contacte amb el públic després d’anys buscant la manera de reconnectar “de manera honesta” amb la literatura no ha sigut un camí fàcil. El seu esperit curiós el portava a formular més preguntes ell als lectors que viceversa. "¿Sou gallecs? ¿D’on? ¿De l’interior o de la costa?", preguntava el responsable de la trilogia de l’inspector Leo Caldas a una parella que parlava amb un lleuger accent de la seva terra. Com ell mateix reconeixia, la jornada estava sent magnífica. Se’l veia feliç, relaxat, content. Si alguna cosa el preocupava era que la feina de 10 anys invertida en la seva última obra es pogués fulminar en només tres dies i les seves nits d’intensa lectura, com li va comentar una de les seves fans. Una altra parella que treballa als jutjats de Barcelona el va felicitar per la cura a l'explicar els entrellats legals de la novel·la. "Hi ha autors que no entenen què és un secretari judicial; no és el seu cas", li deien mentre esperaven la pertinent dedicatòria a ‘El último barco’, una de les novel·les que sonaven com a favorites en les llistes de vendes.

Villar, esgotat a Jaimes

A la llibreria Jaimes de l’Eixample es va esgotar abans de les 17.00 hores. Villar, que sempre va tenir lectors fent cua, no és un fenomen de masses com altres escriptors mediàtics. Ell, a diferència dels mediàtics, va tenir temps de sobres per conversar amigablement amb els lectors que es van acostar a saludar-lo. “Acabo de llegir la teva novel·la i m’ha encantat. ¿Per quin he de seguir ara?”, li demanava una dona d’uns trenta anys que l’havia descobert a través de la seva última obra. A l’autor li agrada pensar que els seus llibres d’intriga es poden llegir sense ordre, tot i que va reconèixer que hi ha una evolució i comparar-los és difícil. Una lectora li explicava que ha rellegit la primera part de la seva trilogia sobre el crim gallec i que pensa fer el mateix amb la segona abans de submergir-se en l’última entrega que acabava d’adquirir: "Dedica-me'l a mi mateixa, per a Isabel."

Villar ha tingut temps per entaular petites converses, per fer-se una composició de qui el segueix i per què. "És bo comprovar que tens gent que et segueix. Sant Jordi serveix per enfrontar-se a totes les teories pessimistes sobre el món. Et fa creure que hi ha esperança per a la paraula escrita i per al món de l’edició".

És molt significatiu venint d’algú tan exigent que va tornar a començar, de zero, amb la seva novel·la després de tenir més de 400 pàgines escrites del primer original. "Els escriptors som artistes. Un lutier si una guitarra no sona bé en construeix una altra. El mateix passa amb els llibres. La nostre és una feina d’artesans”, va indicar Villar.

Sense ego

Hi va haver qui, més enllà d’aprofitar per comprar l’última obra de novel·la negra, va decidir que el seu autor de capçalera li firmés tots els exemplars que tenia a casa. Toni Hill, autor entre d’altres de la trilogia de l’inspector Salgado, publicada en més de 20 països, comentava, admirat, la jugada: “Una noia ha vingut amb els meus cinc llibres i els volia tots firmats: la trilogia, el quart i aquest”, fent referència a ‘Tigres de papel’. Però el seu ego, diu, no es trastoca fàcilment després de tant contacte amb els fans. “¿Veus tota aquesta cua de gent esperant? No té res a veure amb mi. Volen veure Rozalén”, va explicar conscient del poder de les figures mediàtiques davant dels escriptors.