EL PERIÓDICO ofereix als seus lectors 'El teu nom és Olga' per Sant Jordi

El pròxim dia de Sant Jordi, Josep Maria Espinàs publicarà una columna d’opinió a les pàgines d’aquest diari. Amb aquest article complirà 40 anys de cita diària amb els lectors, des que el 23 d’abril de 1976 va iniciar una secció fixa al primer número del diari Avui que ha tingut continuïtat durant els últims 17 anys a les pàgines d’EL PERIÓDICO, motiu que ha portat Espinàs a haver sigut un dels tres finalistes del premi Català de l’Any. Per celebrar aquest aniversari, el llibre que, com cada any, aquest diari oferirà als seus lectors per la diada de Sant Jordi serà un títol emblemàtic d’Espinàs, que ara compleix 30 anys: 'El teu nom és Olga', les 17 cartes que l’escriptor va dirigir a la seva filla i que van tenir un paper importantíssim en la normalització pública del col·lectiu de persones amb síndrome de Down. El llibre estarà disponible al quiosc a partir del dijous 21 d’abril, al preu especial de 9,95 euros.

   

 D’'El teu nom és Olga' es van vendre 100.000 exemplars i ha sigut traduït a nou llengües. Al Regne Unit va tenir un vehicle de difusió molt especial: la BBC ràdio va emetre la lectura de cada una de les 17 cartes al llarg de 17 setmanes.

    La coberta d’aquesta edició especial per a EL PERIÓDICO, la que suma 41 a l’editorial La Campana, està il·lustrada en la seva coberta per una fotografia d’Olga Espinàs i Josep Maria Espinàs, feta per Julio Carbó durant una animada sessió fotogràfica que es va desenvolupar a la casa de la família Espinàs.

LA VIGÈNCIA D’UN LLIBRE

L’editora de La Campana, Isabel Martí, considera que al llibre «li ha arribat l’hora d’un rellançament, ja que continua sent totalment vigent» en la mesura que «és un al·legat a favor del respecte de la diferència, de qualsevol diferència».

Notícies relacionades

Josep Maria Espinàs, l'observador curiós

Els llibres de Sant Jordi: fantasia i ciència-ficció

    'El teu nom és Olga' va ser el pioner de tota una tendència de literatura testimonial escrita per pares sobre l’experiència de la paternitat amb fills enfrontats a algun tipus de dificultat. «La seva va ser la primera generació que es va moure per normalitzar aquest fet. És necessari tenir present el canvi abismal que la societat ha fet en aquest tema: quan va néixer l’Olga era un tema tabú», recorda Martí. A Espinàs, en els seus temps de pioner de la Nova Cançó,  li van arribar a enviar un anònim que deia el següent: «Sembla mentida que tenint una filla mongòlica tinguis la barra i la insensibilitat de sortir a cantar».

    L’ús del llenguatge ha canviat també al llarg dels anys. El mateix ús del terme subnormal, per exemple, que l’autor utilitza amb una naturalitat inconcebible avui. Encara que l’utilitza precisament per defensar un concepte no gaire diferent del que avui s’expressa amb l’expressió de diversitat funcional. «Si és subnormal en unes coses, és supernormal en altres», venia a dir. El mateix títol ho diu: «El seu nom és Olga, no el qualificatiu que utilitzin altres per designar-la», recorda Isabel Martí.