Carme Martí: "De joveneta, la Neus ja era una dona amb caràcter"

Carme Martí va voler entrevistar un dia Neus Català per a un llibre sobre la vida al camp per al Museu de la Vida Rural. La supervivent de Ravensbrück hi va accedir encantada: aquesta vegada podia parlar d'un altre tipus de camps, de la seva infància i joventut als Guiamets (Priorat), i no dels camps de la mort nazis. D'aquella trobada, que va deixar Carme Martí impressionada -«no me la podia treure del cap»-, va néixer la novel·la biogràficaUn cel de plom, que va publicar Amsterdam i que a partir de demà ofereix als quioscos EL PERIÓDICO amb motiu del dia de Sant Jordi.

-El diari ha dedicat aquesta setmana a homenatjar la figura de la supervivent del camp de Ravensbrück.

-És molt emocionant que una persona amb els valors de la Neus sortís a la portada. Ella estava molt contenta, aquell dia portava el diari per la residència amunt i avall, a sobre del caminador.

-¿Per què va escriure una novel·la, i no una biografia?

-Perquè no sóc historiadora, perquè ja hi ha altres llibres sobre la Neus i perquè vaig pensar que amb una novel·la podia acostar-me més al vessant humà, intentar explicar sentiments que els deportats diuen que els és impossible explicar.

-¿Quins elements són ficció i quins rigorosament biogràfics?

-La ficció la utilitzo per arribar on la memòria de la Neus no arriba. Tot el que explico és veritat, encara que pugui semblar inversemblant. L'experiència al camp és rigorosament real, i no he anat a buscar en cap moment el més terrible, he intentat ser fidel a la seva veu i als fets tal com els recordava la Neus. El que són ficció són els diàlegs, per exemple amb el seu pare quan ella era petita. La ficció la poso al servei de la realitat.

-El més innovador del seu llibre és que explica la vida de la Neus abans i després de Ravensbrück. La formació, i les dificultats del retorn.

-De joveneta, la Neus ja era una dona amb caràcter i per això vaig voler explicar la seva joventut. La seva valentia, els ideals i la lluita. Durant la guerra civil, quan va veure que al poble no podia ajudar més, va marxar i va ser responsable sanitària d'una colònia de nens refugiats i va travessar amb ells els Pirineus. Això, i el retorn, a vegades no s'expliquen tant, perquè penses que amb l'alliberament s'acaba el malson, i el malson segueix.

-Ella es va imposar al camp veure-ho tot per recordar-ho i explicar-ho. ¿Sent que està prosseguint el seu compromís?

-Crec que després de tota la seva lluita per la memòria, ara són les noves generacions les que han de continuar. És una de les coses que em van impressionar: els primers vuit dies al camp desitjava morir, i després va decidir lluitar per la memòria. També per això va sortir del camp amb la roba de deportada, com a signe de dignitat i consciència, i es va fer una foto amb ella poc després.

-¿Com passa el temps a la residència del seu poble, els Guiamets?

-Una cosa que és preciosa són les cartes que rep. Les llegeix totes, i és emocionant el que li arriba a explicar la gent, com expressen els seus sentiments d'admiració o agraïment. Primer en van arribar unes quantes i les portava a la bossa. Després va haver de comprar una carpeta arxivadora. Ara anem pel quart arxivador.

-Per cert, ¿com porta les declaracions de Cospedal acusant de nazis els militants de la PAH?

Notícies relacionades

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

-Creu que no es poden fer aquesta mena de comparacions, que és una vergonya i un insult. Que demostra que no sap què és el nazisme.

>> ESPECIAL SANT JORDI: Totes les recomanacions literàries per a la Diada.