Sant Boi o com transformar l'estigma de la salut mental en un valor de ciutat

La història i la identitat de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) estan tan íntimament lligades a la salut mental com els malalts ho estan alsestigmes  que els envolten. Des que s’ubiquessin a la ciutat dos grans centres de referència en l’àmbit de la psiquiatria i la psicologia –el Parc Sanitari Sant Joan de Déu i el Complex Assistencial Benito Menni–, aquest municipi llobregatenc ha après a conviure-hi i a acceptar que, d’alguna manera, aquestes persones han sigut determinants en l’evolució i creixement de la ciutat del Baix Llobregat.

Sant Boi ha anat un pas més enllà: des de fa uns anys, tant institucions, organitzacions i entitats com la mateixa ciutadania s’han proposat revertir l’estigma que havia anat unit al nom del municipi durant anys i convertir-lo així en un senyal identitari municipal i un valor de ciutat. Aquest mes d’octubre –el passat dia 10 va ser el Dia Mundial de la Salut Mental–, de fet, la ciutat s’ha bolcat amb activitats sobre aquest àmbit.

El canvi de paradigma, no obstant, ha anat més enllà d’una aposta política municipal: el resultat de l’estratègia és una cosa fàcilment constatable en el teixit social santboià. “El primer centre que vam crear a Sant Boi el teníem amagat en un passatge molt estret, en un carrer on no passava gairebé ningú, perquè el que es buscava era discreció. Ara, en canvi, el nostre centre està situat geogràficament en una zona molt ben comunicada i accessible, i l’edifici ocupa una cantonada sencera”, destaca Teresa Ribalta, directora general adjunta de la Fundació Orienta.

El punt d’inflexió de la salut mental

Amb aquesta comparativa, Ribalta resumeix com ha influït aquest canvi en el dia a dia de les entitats que operen en l’àmbit de la salut mental a la ciutat. La Fundació Orienta, creada el 1974, va obrir el seu primer Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMJ) a Sant Boi l’any 1989, i des d’aleshores s’ha anat ampliant per tot el Baix Llobregat.

Al llarg d’aquests gairebé 30 anys de vida del centre, Ribalta comenta haver notat un punt d’inflexió en la concepció social que es tenia d’aquest àmbit sanitari des que l’Ajuntament decidís, l’any 2008, incloure la salut mental com a eix central del seu pla estratègic de ciutat.

Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi, explica a EL PERIÓDICO que va ser llavors quan des del Govern municipal es va apostar per “crear eines que generessin oportunitats ja no només d’atenció i millora en l’assistència i recuperació de les persones malaltes mentals, sinó també de buscar oportunitats de creixement econòmic i generació d’ocupació”.

“Com a ciutat –puntualitza Moret– havíem de buscar la nostra personalitat i singularitat, i trobem que la nostra era aquesta. Cap altra ciutat de l’entorn pot aportar aquesta aposta per la salut mental, per tant, per a nosaltres, aquest és el nostre valor i aquesta és la nostra aportació a l’entorn metropolità”.

Conviure amb l’estigma

“Quan la societat estigmatitza un problema o un col·lectiu, es crea un tap que impedeix superar la situació. En canvi, quan la comunitat potencia i acompanya aquestes persones, es multiplica la seva capacitat de recuperació”,argumenta Ribalta. Tant des de l’entitat com des del Govern municipal coincideixen que els veïns i veïnes de Sant Boi, lluny d’autoimposar-se aquest estigma, han sabut allunyar-se’n i han après a viure compartint espai amb els malalts mentals.

Segons les fonts santboianes consultades, la sensació és que els prejudicis sobre la salut mental han vingut més de fora que de dins de la ciutat del Baix Llobregat, ja que fa molts anys que els ciutadans conviuen amb normalitat amb persones malaltes en tots els àmbits de la vida pública.

D’aquesta manera, el municipi s’ha proposat fins i tot transformar la vulgar etiqueta de 'la ciutat dels bojos’ –expressió encunyada abans popularment en localitats de l’entorn–, en una cosa positiva, incorporant-la així en el seu moment al lema de la ciutat: ‘SB, Boig per tu’.

Un clúster d’aliances

Precisament amb aquest ànim de revertir una cosa negativa en una fortalesa social i econòmica, va néixer el 2013 el Clúster de Salut Mental de Catalunya, la seu de la qual s’ubica alPalau de Marianao, un dels llocs més emblemàtics del municipi.

Quan va abordar el tema de la salut mental, l’Ajuntament de Sant Boi va observar que les dues institucions que operaven a la ciutat treballaven en ocasions amb pocs elements de connexió entre elles. Davant de l’esmentada circumstància, l’Administració va decidir establir una aliança potent amb elles a través del Clúster.

D’aquesta manera, integrant una tercera formació, la Fundació Orienta, es va pensar en la idea de crear un clúster per “construir una estratègia de treball conjunt que fos integral i que tingués un vessant assistencial, social, institucional, acadèmica i econòmica”,una cosa que acabaria incorporant a l’estratègia de ciutat un fet històric de Sant Boi.

Inicialment estava compost exclusivament per institucions i organitzacions assistencials, però cada vegada s’ha anat ampliant amb agents econòmics i empresarials dedicats a l’àmbit de la salut mental, arribant a agrupar actualment unes 60 entitats. 

La salut mental com a estratègia transversal

Més enllà de les polítiques públiques, les diferents entitats que operen a la ciutat declaren que aquesta transformació ha sigut possible arran de la col·laboració de la ciutadania, que ha participat de manera voluntària en els actes i iniciatives. Aquest fet ha permès incorporar de manera transversal una mirada positiva sobre la salut mental en el municipi, que ha anat impregnant totes les esferes locals, des de l’àmbit esportiu o cultural fins a l’econòmic i ocupacional.  

Així, per exemple, s’ha impulsat la incorporació de persones malaltes mentals en iniciatives culturals com les realitzades en el Museu de Sant Boi o en els clubs esportius de la ciutat, un àmbit –el de l’esport– en el qual s’ha treballat especialment en termesd’inclusió  mitjançant iniciatives com el Cros Solidari per la Salut Mental.

També s’ha treballat en aquesta línia a nivell comarcal, creant sinergies amb alguns municipis de l’entorn com Cornellà, Viladecans o el Prat a través del Consell Esportiu del Baix Llobregat, especialment en l’àmbit preventiu de la salut mental del col·lectiu infantojuvenil, en el qual està especialitzada la Fundació Orienta, que compta, a més, amb dos centres de dia a l’Hospitalet i Gavà.

"Normalitzar les malalties mentals"

L’organització de la Fundació Orienta també realitza accions enfocades que els nens i joves “perdin la por d’anar al psicòleg”, com el programa 'Salut i Escola', que desplaça infermers a les escoles per interactuar directament amb els alumnes de manera més directa i personal. 

“Els psicòlegs i psiquiatres hem de sortir més dels despatxos i adreçar-nos directament als joves i a les seves famílies; necessiten informació per saber què han de fer quan no poden gestionar les emocions ells mateixos i han de demanar ajuda”, postil·la Teresa Ribalta.

Una cosa que recolzen des de l’Hospital Benito Menni. La institució, que fa  més de 100 anys que és en territori santboià, apunta a la necessitat d’“incidir en l’àmbit assistencial” però sense perdre de vista la necessitat de treballar també “en els centres educatius i en els espais artístics i/o musicals de la ciutat, promovent espais de voluntariat, projectes socials, realitzant obres de teatre, jornades i xerrades per sensibilitzar la població o participant activament en la vida comunitària”, sempre amb l’objectiu de “normalitzar les malalties mentals”.

La detecció precoç, una tasca pendent

Durant l’any 2017, un total de 168.888 persones van ser ateses en algun dels 76 centres de salut mental per a adults (CSMA) repartits pel territori català, i 66.501 nens i joves van acudir a algun CSMJ durant aquell mateix any, fet que que va suposar un increment del 5% respecte a l’any anterior, segons la Central de Resultats del Departament de Salut. Una xifra sobre la qual, des del Benito Menni, auguren que, tal com preveu l’Organització Mundial de la Salut (OMS), “anirà en augment al llarg d’aquest segle”.

La directora adjunta d’Orienta afirma que aquest fet demostra que “les famílies li estan perdent por i no tenen tants inconvenients a realitzar una consulta”, però certifica així mateix que el problema rau ara que ho fan “massa tard, quan el problema ja és molt evident”.

Així, Ribalta manifesta que es troben casos de“noies amb anorèxia que arriben quan estan en un pes molt baix i no quan comencen a tenir problemes amb l’alimentació. I el mateix passa amb les depressions: alguns ja s’han autolesionat o tenen idees suïcides, símptomes greus que podrien haver-se impedit.”

Des de la fundació incideixen en la necessitat de desenvolupar més campanyes i iniciatives dedicades promocionar la salut mental i a informar les famílies i els mateixos adolescents, perquè es puguin detectar aquestes patologies de manera més precoç, la qual cosa farà més fàcil una possible cura.

El suport de la Generalitat

Des de la Fundació Orienta apunten a la necessitat de continuar creant col·laboracions tant socialment com institucionalment, amb l’objectiu de treballar de manera conjunta i de fer-ho en una mateixa direcció, una cosa que cada vegada s’està aconseguint més. “Per al Dia de la Salut Mental, per exemple, cada institució feia actes commemoratius propis, però l’Ajuntament ens ha reunit i coordinat a tots per crear aquest any un programa conjunt que ha integrat tots aquests actes”, argumenta Ribalta.

Malgrat que el Clúster ha sigut clara una finestra d’oportunitats per a la ciutat, des del Govern municipal incideixen a projectar l’entitat internacionalment en els pròxims anys. En aquest sentit, l’alcaldessa Moret apunta a la necessitat de “repensar, complementar i dotar aquesta xarxa de més recursos”, una cosa que ja han demanat –hi ha fins i tot una Taula de la Salut Mental on les entitats es coordinen– en reiterades ocasions a la Generalitat.

Notícies relacionades

Comença a funcionar el tercer sortidor de gas natural comprimit a l’ecoàrea Can Calderon de Sant Boi

Sant Boi tornarà a «reivindicar l’esperit de la Diada de 1976» aquest 2023

“La salut mental ha sigut sempre la part més dèbil de la xarxa sanitària i la que ha tingut sempre menys recursos, i així ho han reconegut els diferents consellers que han sigut al capdavant d’aquest departament”, diu Moret, que especifica que l’abordatge de la salut mental sí que s’ha incorporat últimament al relat institucional del Govern.

Més notícies de Sant Boi en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA