Metges de Catalunya avisa que 38 serveis d’hospitals no faran hores extres a partir del juny per forçar Salut a negociar

En una roda de premsa per analitzar dades sobre llistes d’espera, Metges de Catalunya ha advertit d’alguns temps superiors als de referència per a una primera visita de consultes externes. Per al sindicat, aquesta situació «posa en evidència» que, sobretot, «falten mans», ja que en les visites no es necessiten ni equipaments ni instal·lacions.

Sobrecàrrega laboral

Metges de Catalunya indica que la majoria dels especialistes de 38 serveis de diversos hospitals han decidit deixar de fer activitat extra a partir del juny com a mesura de pressió davant la sobrecàrrega laboral. Entre els que ja han comunicat que se sumen a la campanya ‘Ni un minut més’ hi ha, sobretot, serveis d’anestesiologia d’hospitals com Bellvitge, la Vall d’Hebron, Sant Pau, el Mar, Parc Taulí, Germans Trias i Pujol o el Josep Trueta de Girona, segons el sindicat, que preveu que la llista d’adhesions encara s’ampliï, també amb centres d’atenció primària –CAP–.

El secretari general de l’organització, Xavier Lleonart, ha qualificat d’«èxit absolut» la resposta a la campanya. «Els metges han dit prou perquè no estan disposats a continuar sostenint el sistema amb el seu sobreesforç», ha afirmat. El secretari general ha assenyalat que hi ha especialistes que poden arribar a fer al llarg de l’any, entre l’activitat ordinària, les guàrdies i les peonades, 3.000 hores laborals, cosa que representa prop del doble del còmput anual d’una jornada a temps complet. «Estem parlant d’un sobreesforç que és inhumà», ha alertat.

El 30% de l’activitat assistencial

El sindicat calcula que l’activitat extraordinària, o peonades, pot representar pràcticament un 30% de l’activitat assistencial, tot i que puntualitza que no disposa de dades oficials. En aquest sentit, Lleonart ha advertit que aturar aquest terç de l’activitat assistencial d’alguns serveis «pot representar un greu problema per al departament» i ha recalcat que el problema no el crea Metges de Catalunya amb la iniciativa. «És un monstre que ha creat l’administració infradotant de professionals el sistema», ha recriminat.

La campanya s’emmarca en les mobilitzacions dels metges per demanar millores al Departament de Salut davant la sobrecàrrega laboral i per recuperar la qualitat assistencial, amb 11 jornades de vaga que el sindicat ha convocat des de la tardor. Metges de Catalunya preveu una nova jornada de vaga al juny –encara no han concretat el dia–, però també ha impulsat aquesta altra mesura de pressió davant l’«immobilisme» que retreuen al departament de Salut a l’hora d’asseure’s a negociar. El col·lectiu, a més, protesta a escala estatal, amb aturades d’una setmana al mes des del febrer per rebutjar el nou estatut marc de la Sanitat i reclamar un conveni mèdic propi al Ministeri de Sanitat.

Les llistes d’espera

Metges de Catalunya va presentar el 28 de maig una anàlisi de les llistes d’espera, elaborat a partir de les dades obertes del Servei Català de la Salut –CatSalut–. El sindicat recull que les operacions amb termini màxim garantit –el temps d’espera màxim legal–, com les oncològiques o les de cirurgia cardíaca, compleixen l’espera de 45, 60 o 90 dies –segons la intervenció–, tret de casos molt concrets.

També es troben dins del temps d’espera garantit de 180 dies els procediments de cataractes, pròtesi de genoll i de maluc i les reconstruccions mamàries diferides primàries, si bé en aquest últim cas l’espera ha augmentat de 111 a 126 dies en un any, segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, que alerta d’un «empitjorament» en les llistes d’espera.

Quant a les proves diagnòstiques, n’hi ha algunes que superen el termini de referència –en aquest cas, és un objectiu orientatiu recomanat–, que és de 30 dies si la prioritat és preferent i de 90 si és ordinària. Segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, també hi ha retards en les primeres visites a l’especialista. A més, el sindicat alerta de diferències entre regions sanitàries i destaca el cas de la Metropolitana Nord, que també és la que té més població.

Falta de planificació

Notícies relacionades

Sis de cada 10 dependents reben prestacions per ser atesos a casa seva

Desenvolupen un prototip de test per detectar el càncer de pàncrees en minuts amb una mostra de sang

L’autor de l’informe i vicepresidenta del sindicat, Josep Maria Serra, ha atribuït la situació de les llistes d’espera a una falta de planificació «eficient a mitjà i llarg termini» per garantir uns serveis sanitaris de qualitat.

El sindicat també ha retret al Departament de Salut que es remeti a les dades sobre les llistes d’espera que poden consultar-se de forma oberta a la web i que des de fa uns anys ja no faci rodes de premsa per donar explicacions i retre comptes davant la ciutadania, com sí que havia fet anteriorment.