Un estudi del CSIC conclou que la dieta mediterrània i la microbiota vaginal influeixen en l’èxit de la inseminació artificial

Segons explica el CSIC, l’equip investigador va analitzar mitjançant seqüenciació genètica la microbiota vaginal de 104 dones d’entre 18 i 38 anys amb infertilitat primària —impossibilitat d’aconseguir un embaràs després de 12 mesos o més de relacions sexuals—, i l’adherència a la dieta mediterrània mitjançant un qüestionari validat. Els resultats demostren que les dones que segueixen la dieta mediterrània presenten perfils microbians més favorables per a la implantació i el manteniment de l’embaràs.

El treball, publicat a la revista científica Food & Function, mostra que les dones que van aconseguir quedar-se embarassades presentaven una microbiota vaginal (microorganismes de la vagina claus en la salut reproductiva) menys diversa, i dominada per bacteris del gènere Lactobacillus, associats a un entorn més estable i saludable. En canvi, les que no van aconseguir l’embaràs, especialment amb baixa adherència a la dieta mediterrània, mostraven una presència més gran de bacteris com Gardnerella vaginalis, vinculats a desequilibris microbians.

L’estudi identifica també perfils microbians diferenciats entre embarassos que van arribar a terme i aquells que van acabar en avortament, cosa que suggereix que la composició del microbioma vaginal, modulada en part per la dieta, pot tenir un paper clau tant en la concepció com en l’evolució de l’embaràs.

M. Carmen Collado, investigadora del CSIC al laboratori Mainbiotics de l’IATA que ha liderat el treball, explica que "una menor diversitat microbiana vaginal durant l’embaràs, a diferència del que passa amb la microbiota intestinal, no implica necessàriament un desequilibri, sinó que se sol associar amb un estat d’estabilitat i salut, especialment quan predominen bacteris del gènere Lactobacillus".

La salut reproductiva

El CSIC detalla que l’equip va classificar la microbiota vaginal de cada dona en diferents tipus de comunitat microbiana, segons els microorganismes predominants. Van prestar una atenció especial al gènere Lactobacillus, bacteris que actuen com a escut protector de l’entorn vaginal i afavoreixen la salut reproductiva. Aquesta informació es va correlacionar amb les dades sobre dieta i resultats reproductius utilitzant un algoritme d’aprenentatge automàtic capaç d’identificar patrons que permeten determinar els factors amb més incidència a l’hora d’aconseguir un embaràs.

L’estudi indica que els hàbits alimentaris podrien convertir-se en una eina complementària per millorar les taxes d’èxit dels tractaments de reproducció assistida. Això, apunten els investigadors, adquireix "especial rellevància" en un context d’estil de vida occidental —amb estrès, dietes poc saludables o consum d’antibiòtics— que pot alterar l’equilibri de la microbiota vaginal i afectar la salut reproductiva de les dones.

Resultats reproductius

El treball revela que certs perfils microbians poden ajudar a anticipar els resultats reproductius en el context de la reproducció assistida, "tot i que aquestes associacions s’han d’interpretar amb cautela", apunta Manuel Bernabéu, investigador postdoctoral a l’IATA i coautor de l’estudi. En la cohort analitzada, Gardnerella vaginalis va ser més freqüent en dones no embarassades amb baixa adherència a la dieta mediterrània. Aquest bacteri, característic de la vaginosi bacteriana, s’ha associat repetidament amb resultats reproductius negatius, incloses taxes més baixes d’implantació de l’embaràs i més infertilitat.

Alguns micronutrients presents de manera abundant en aliments propis de la dieta mediterrània, com les vitamines A, C, D i E, el betacarotè, el calci o el zinc, "semblen exercir un paper protector davant la vaginosi bacteriana, el trastorn vaginal més freqüent en dones en edat reproductiva, caracteritzat per un desequilibri de la microbiota vaginal", afegeix Mar Gimeno, especialista en Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Clínic Universitari de València, anteriorment a l’Hospital Doctor Peset i coautora del treball.

A més, entre les participants que van aconseguir l’embaràs, les que posteriorment van patir un avortament espontani van mostrar perfils microbians diferents, amb menys presència de Lactobacillus, cosa que "coincideix amb l’evidència que relaciona alteracions en la microbiota vaginal amb el risc de pèrdua primerenca de l’embaràs", comenta Martina Baizán Urgell, investigadora predoctoral a l’IATA i primera autora de l’estudi.

Millorar els resultats

"Cal confirmar aquestes troballes amb estudis més amplis, però les dades suggereixen que intervenir sobre hàbits de vida, com la dieta, podria convertir-se en una estratègia complementària per millorar els resultats en reproducció assistida. A més, aquest estudi obre la porta a considerar la microbiota vaginal com a possible marcador predictiu de fertilitat", indica Elia García Verdevio, ginecòloga participant en l’estudi.

Notícies relacionades

16 anys, amb clamídia o gonorrea i de diferents orientacions sexuals: radiografia de les ITS entre adolescents de Barcelona

L’Hospital Dotze d’Octubre de Madrid recluta el primer pacient espanyol en un assaig amb vorasidenib, un fàrmac que busca cronificar un tipus de tumor cerebral greu

L’alt consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals, peix i oli d’oliva característic de la dieta mediterrània contribueix a modular la microbiota vaginal. "L’adopció de patrons dietètics saludables pot constituir un factor modificable per millorar l’èxit dels tractaments de fertilitat", indica M. Carmen Collado.

L’estudi posa en relleu que la fertilitat no depèn únicament de factors hormonals o genètics, sinó també d’elements modificables com la dieta i la microbiota, i suggereix a més que la microbiota.