Autonomia estratègica o irrellevància: el Cercle d’Economia debat com recuperar competitivitat a Europa

Amb aquest teló de fons, la pregunta que vertebrarà la 41a edició del Cercle d’Economia és tant directa com decisiva: ¿pot Europa ser estratègicament autònoma? La presidenta de la institució, Teresa García Milà, i el director general, Miquel Nadal, han estat explícits i han assegurat que el diagnòstic està fet —i sobradament documentat pels informes Draghi i Letta—. "El que toca ara és passar a les solucions, què hem de fer per aconseguir-ho". La convicció del Cercle és, a més, que l’autonomia estratègica d’Europa no es construirà des de Brussel·les ni des dels governs nacionals, sinó des de les empreses que "inverteixen, innoven, produeixen i competeixen cada dia". Per això, segons García Milà, aquesta edició té un enfocament marcadament empresarial.

El fòrum reunirà més de 40 ponents del món empresarial i polític. Entre els primers, Juvencio Maeztu (IKEA), Tomás Muniesa (CaixaBank), Markus Haupt (Seat), Marc Murtra (Telefónica), Antoni Brufau (Repsol), Laura Colón (AstraZeneca), Audrey Herblin-Stoop (Mistral AI), Luis Sentis (Apptronik) i Mónica Martínez Walter (GMV). En el pla polític, han confirmat l’assistència els presidents Pedro Sánchez i Salvador Illa, el líder del PP Alberto Núñez Feijóo i els presidents autonòmics d’Euskadi i Galícia, Imanol Pradales i Alfonso Rueda, que compartiran taula amb Illa per abordar el finançament, les competències i la cohesió territorial.

El programa articula el debat al voltant de quatre grans reptes. El primer: si Europa pot assolir sobirania tecnològica, amb un focus especial en intel·ligència artificial, robòtica i defensa, sectors en què el continent "acumula retard davant els EUA i la Xina". De fet, el debat sobre defensa no es quedarà en l’abstracte. El Cercle ha confirmat una taula específica sobre aquesta indústria a Catalunya, una de les anàlisis que els organitzadors consideren "pendent i urgent". La qüestió s’aborda des de dues realitats diferents, però complementàries: les empreses de capital català que operen en el sector i les empreses de capital forà amb presència significativa al territori. Entre els participants confirmats hi ha representants d’empreses com Pangea, Sateliot i Airbus, juntament amb altres actors de l’ecosistema de defensa català, els noms dels quals s’anunciaran pròximament. La pregunta de fons és, segons els organitzadors, si Europa pot construir sobirania real en defensa des de baix, des del teixit industrial de les seves regions, sense dependre exclusivament dels grans contractistes americans.

El segon repte per reflexionar en aquesta edició establirà si és possible descarbonitzar-se sense sacrificar competitivitat, amb el sector energètic i l’automòbil com a eixos del debat. El tercer girarà al voltant de quins sectors Europa té opcions reals de lideratge; aquí el Cercle apunta a les ciències de la vida i la biotecnologia, on Barcelona i Catalunya mostren múscul investigador, però encara tenen dificultats per convertir talent en empresa. I el quart, potser el més estructural: qui paga la factura de tota aquesta transformació, amb la integració dels mercats de capitals europeus com a nus central, el gran obstacle al qual s’enfronten les startups quan intenten escalar.

Mirada global

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya llança aquest avís un any després de l’apagada: per què recomana tenir efectiu a casa

Alstom assegura al president Pedro Sánchez que al juny entregarà per fi els dos primers trens de Rodalies

Nadal ha detallat que, per entendre l’escenari en què Europa ha de decidir, el programa inclou també veus de fora. Un membre del principal òrgan consultiu del Partit Comunista Xinès i l’exambaixador indi a França analitzaran com es veu Europa des de Pequín i Nova Delhi. I, per desxifrar l’Administració Trump, s’ha organitzat un cara a cara entre Susan Segal, exambaixadora dels EUA a Espanya, i l’analista conservador Christopher Caldwell, del "New York Times". Completa el mapa geopolític una taula sobre la capacitat europea d’assolir acords, amb l’eurodiputat socialista francès Raphaël Glucksmann —possible candidat a la presidència de França—, el ministre d’Afers Exteriors Manuel Albares i el ministre d’Afers Exteriors polonès Radosław Sikorski.

Com en cada edició, el Cercle entregarà el seu guardó a la construcció europea. Aquest any el premiat és Martin Wolf, cap d’economia del "Financial Times", reconegut europeista que es va oposar al Brexit i que, malgrat les seves crítiques a la manera com es construeix Europa, ha estat durant dècades un dels seus defensors més influents. Està previst que el premi el lliuri el rei Felip VI el 2 de juny.