El sistema immune, aquest «guardià silenciós que patrulla l’organisme», és el «llenguatge comú» del càncer, l’esclerosi múltiple o la covid persistent

El sistema immunitari és essencial per fer front a agents externs com virus, bacteris o paràsits, però també per protegir l’organisme de cèl·lules malignes que poden acabar convertint-se en càncer, com explica l’investigador Gabriel Rabinovich, un dels ‘pesos pesants’ del nou centre. A més, també se sap que no totes les persones responen igual a una mateixa vacuna i que tampoc reaccionen igual davant una mateixa infecció. Aquesta variabilitat –que la pandèmia va fer visible a escala global– és un dels camps on la investigació immunològica està oferint algunes de les respostes més reveladores. I aquesta realitat serà una de les que s’investiguin al CaixaResearch Institute.

En paral·lel, la immunologia també està permetent desxifrar fenòmens fins fa molt poc desconeguts, com la covid persistent o la tolerància que desenvolupen certes poblacions exposades de manera continuada a patògens com el paràsit de la malària. A més, a mesura que el clima, els moviments poblacionals i els canvis ambientals afavoreixen l’expansió de virus emergents, el coneixement immunològic es converteix en una eina essencial per anticipar i contenir aquestes amenaces.

Cèl·lules tumorals: l’amenaça interna

Si en les infeccions el repte del sistema immunitari és reconèixer i neutralitzar una «amenaça externa», en el càncer el repte és identificar l’«amenaça interna», en paraules de Rabinovich. En els processos tumorals, el sistema immunitari ha de detectar quan cèl·lules del mateix organisme deixen de funcionar correctament. En condicions normals, el sistema immunitari detecta aquestes cèl·lules que presenten un comportament anormal i les destrueix, però quan aquestes cèl·lules aprenen a evadir les cèl·lules immunitàries poden aconseguir proliferar i originar tumors. Comprendre com es produeixen aquestes dinàmiques entre el tumor i el sistema immunitari s’ha convertit en una de les prioritats de la investigació oncològica actual.

Un altre aspecte que s’ha identificat és que la resposta immunitària es construeix sempre en un context on múltiples senyals determinen si el sistema actuarà amb eficàcia o quedarà bloquejat. Així, ja no es tracta només d’atacar el tumor, sinó també d’intervenir sobre el sistema que l’ha de reconèixer, aprendre a modular les defenses de l’organisme, tornar-los la capacitat d’identificar l’amenaça, ajustar la seva intensitat i dirigir la seva acció amb precisió. Els avenços en immunoteràpia contra el càncer han demostrat l’enorme potencial d’aquest enfocament. Com explica Rabinovich, «a molts tumors només el 25% de pacients poden beneficiar-se’n». En d’altres com el de pàncrees o ovaris directament no hi ha cap malalt que hi pugui optar.

Connexió entre sistema immune i cervell

Notícies relacionades

Barcelona tindrà el primer centre d’investigació en immunologia d’Espanya

L’al·lèrgia al pol·len dispara la venda de mascaretes i antihistamínics a les farmàcies de Catalunya: "Va ser espectacular"

A més, en els últims anys, la neuroimmunologia ha revelat que darrere de determinats trastorns neurològics existeixen mecanismes immunitaris mal regulats. És el cas de l’esclerosi múltiple o l’encefalitis autoimmune, entre d’altres. Malalties abans considerades inexplicables o irreversibles avui poden diagnosticar-se amb més precisió i, en molts casos, tractar-se. La neuroimmunologia ha descobert tota una nova categoria de malalties en les quals el sistema immunitari està implicat, una cosa que fins fa poc ni tan sols se sospitava.

El treball desenvolupat en aquest camp ha demostrat que una resposta immunitària mal dirigida pot afectar proteïnes essencials del sistema nerviós. Comprendre quines desencadenen aquest procés permet classificar millor aquestes patologies i intervenir abans que el dany sigui irreversible.