Macroestudi del CSIC

Només una de cada sis dones aconsegueix mantenir la seva rutina diària sense canvis durant el cicle menstrual

Segons un macroestudi, amb més de 4.000 participants, el 41% de les enquestades s’ha absentat del seu centre d’estudi o treball en alguna ocasió per símptomes com el dolor

El tabú persisteix: quatre de cada 10 espanyols perceben la menstruació com un estigma

Nuevo informe sobre la salud menstrual en España

Nuevo informe sobre la salud menstrual en España / iStock

2
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

Un macroestudi amb més de 4.000 participants ha analitzat com l’estigma menstrual influeix en la vida quotidiana, la participació social i el benestar de les dones a Espanya. Els resultats mostren que la menstruació continua condicionant activitats quotidianes. Només el 15,4% de les participants (cosa que representa aproximadament una de cada sis dones) afirma mantenir la seva rutina sense canvis durant la menstruació.

Són dades d’un treball liderat per l’Institut INGENIO, centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Constitueix la quarta publicació sobre la salut menstrual a Espanya. Després d’abordar l’educació menstrual, l’estigma i l’accés a l’atenció sanitària, el nou article publicat a la revista ‘BMC Women’s Health’ posa el focus en l’impacte social en la vida quotidiana. «La manera en què es viu no depèn únicament dels símptomes físics, sinó també del context social en què passa», destaca Sara Sánchez-López, investigadora d’INGENIO (UPV-CSIC)

Davant determinats símptomes i situacions, moltes dones adapten el seu comportament a causa del dolor, de sagnies abundants o per evitar incomoditat o exposició. Les estratègies més comunes inclouen canvis en la vestimenta –com evitar peces blanques (48%) o certs tipus de roba (36%)–, reduir la pràctica esportiva (21%) o limitar activitats com nedar o anar a la platja (22%).

El dolor

El dolor és la principal raó que motiva aquestes estratègies o fins i tot absències socials i laborals. No obstant, els autors destaquen que aquestes decisions no responen únicament al malestar físic. Factors com l’ansietat davant possibles taques, la falta d’espais adequats o el temor de reaccions negatives de l’entorn reflecteixen la persistència de normes socials relacionades «amb una gestió de la salut menstrual estrictament privada».

En l’àmbit educatiu i laboral, moltes participants descriuen haver acudit als centres d’estudi o feina malgrat experimentar dolor intens, nàusees o fatiga. En concret, mentre que el 41% de les enquestades s’ha absentat en alguna ocasió per aquests símptomes, un 44% afirma no haver interromput la seva assistència per motius menstruals. Els testimonis recollits mostren que, fins i tot davant símptomes incapacitants, algunes dones hi continuen assistint per por de perdre la feina o a ser percebudes com menys compromeses.

La sensibilitat

L’estudi recull testimonis de burla i situacions d’humiliació relacionades amb la menstruació que les participants situen tant en l’adolescència com en la vida adulta. Els resultats també mostren un alt nombre de respostes que descriuen com la menstruació s’ha utilitzat per qüestionar o desacreditar emocions, decisions o conflictes en contextos quotidians, especialment en l’àmbit interpersonal o domèstic.

Notícies relacionades

«Aquestes situacions reforcen estereotips que vinculen la menstruació amb falta de control emocional o irracionalitat, cosa que es pot traduir en una menor credibilitat», assenyala Rocío Poveda Bautista, investigadora d’INGENIO i coautora de l’estudi.

Davant aquestes barreres socials i laborals, els resultats també identifiquen factors protectors que fomenten el benestar, la salut i la resiliència durant el cicle menstrual. L’equip de recerca assenyala que comptar amb entorns comprensius i flexibles –a la feina, l’escola o la família– facilita més benestar.