Els metges demanen incloure els tatuatges en l’historial clínic del pacient: «La tinta es queda als ganglis limfàtics de per vida»

Fa set anys que González va començar a estudiar el possible impacte dels tatuatges en l’organisme, l’abast del qual, de moment, es desconeix. «El meu grup treballa amb teràpies de càncer i estudiem la formació de la metàstasi als ganglis. Vam arribar als tatuatges de casualitat, buscant maneres alternatives de marcar els animals –ratolins– amb els quals treballem. Vam veure que, casualment, els que tenien un tatuatge tenien, alhora, els ganglis limfàtics molt inflamats», explica González. Aquest investigador es va adonar, a continuació, que en la literatura científica gaire no hi havia res sobre això, de manera que es va posar a indagar. Així va arrencar aquesta nova recerca.

«La part més important de l’estudi és que vam veure que, quan et fas un tatuatge, la tinta s’acumula als ganglis. I això pot tenir conseqüències, sobretot si pateixes una malaltia autoimmune», adverteix González, que, a falta encara d’informació, demana cautela a la població. «Com més gran és el tatuatge, més gran és la quantitat de tinta que t’estàs injectant».

Nòduls limfàtics plens de tinta

Segons González, s’han descrit pacients amb nòduls limfàtics que continuaven plens de tinta anys després d’haver-se fet un tatuatge. «La tinta es queda allí per tota la vida», afirma. I això, prossegueix, comporta una conseqüència: la principal és la inflamació. El cos intenta destruir la tinta perquè la identifica com un agent «forà», cosa que crea inflamació. Ara bé, ¿significa això que els tatuatges comporten un risc més gran de càncer?

Encara es desconeix. Aquesta és la segona part de la recerca que González acaba de començar amb el seu grup. «Sabem que la inflamació està relacionada amb el càncer. I que, si hi ha inflamació crònica, hi ha més possibilitats de tenir càncer. Però no sabem encara si els tatuatges causen més càncer», respon aquest investigador. «Al cos tenim uns 600 nòduls limfàtics repartits estratègicament: engonals, coll... Si tens molts tatuatges a moltes parts del cos i molts nòduls afectats, potencialment pots tenir més problemes en el futur», adverteix.

Per això ara el projecte acabat d’iniciar busca veure quines probabilitats hi ha que aquests tatuatges afavoreixin o no la presència del càncer. «És molt aviat per dir alguna cosa. Primer cal fer un seguiment de la població tatuada. No es desenvolupa un càncer l’endemà, són estudis a llarg termini», precisa González. Però sí que està a favor que es reculli aquesta informació –si el pacient té o no tatuatges– en l’historial clínic. «Al Ministeri de Sanitat hi ha d’haver una comissió que avaluï aquest tipus de coses, ja que és informació rellevant en un futur si es desenvolupa algun tipus de tumor», apunta.

Ocultació de lesions

Recentment, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) ha advertit que la creixent popularitat dels tatuatges i els pírcings pot amagar lesions cutànies potencialment malignes i dificultar-ne la identificació precoç, de manera que complica el diagnòstic de melanomes i altres càncers de pell. «Els dermatòlegs sempre estem en contra dels tatuatges. Al final, el que fas és injectar-te tinta, un cos estrany, sota la pell», apunta Anna López, dermatòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), que explica que ells també han vist «tinta als ganglis limfàtics en moltes persones amb tatuatges».

El risc és més evident, com apuntava l’immunòleg Santiago González, en persones amb malalties autoimmunes. «La malaltia se’ls activa. Per exemple, en una persona amb psoriasi, pot aparèixer una marca a la zona on es fa el tatuatge», continua López, que opina que l’estudi de González «té tot el sentit del món». «Hi ha una interacció entre el tatuatge i el sistema immune. Però ara com ara no hi ha una evidència sobre si causa càncer», apunta aquesta dermatòloga.

Creu, com González, que tenir o no tatuatges (sobretot si són molts i grans) és una dada clínica «rellevant». «Ja és una cosa que tenim en compte els dermatòlegs. També els anestesistes, quan han de posar l’epidural: hi ha risc de ficar la tinta al canal medul·lar», diu la doctora López.

«Produiran problemes»

Notícies relacionades

Salut multa amb 6.000 euros un hospital de Barcelona per una cesària evitable «un divendres a la tarda»

L'augment de casos de xarampió obliga a reforçar mesures: Catalunya insta als nascuts entre 1978 i 1980 a vacunar-se i farà PCR "a la mínima sospita"

L’immunòleg de Sant Pau Óscar de la Calle Martín creu que l’estudi de González és «irrebatible», però, també, que falta temps per aclarir la relació entre tatuatges i càncer. «Una cosa és el que es veu en models animals, i una altra, la salut humana», recorda. «Hi ha estudis que semblen suggerir que alguns càncers, sobretot limfomes, es troben més en persones àmpliament tatuades. No està encara demostrat, però sí que crec que a la llarga produiran problemes. És una convicció meva, però cal demostrar-ho, és clar», diu De la Calle.

Com els seus col·legues, advoca per fer una «vigilància» d’un grup d’estudi i fer seguiment de les persones que tinguin «més del 20% del seu cos tatuat», per si en un futur reporten «alguna lesió crònica o una malaltia inflamatòria». «O, lògicament, càncer», remarca aquest immunòleg. No creu, això sí, que una persona tatuada hagi d’anar al metge a fer-se proves. «No estem en aquesta fase, perquè no hi ha evidència científica. Simplement, qui es faci molts tatuatges o de grans dimensions ha de ser conscient que poden comportar riscos», diu. Finalment, recorda una realitat: introduir dades del pacient en la història clínica no és tan fàcil, ja que es necessita el seu consentiment.