El sou dels MIR espanyols, el tercer més baix d’Europa: 1.200 euros nets al mes sense guàrdies

La FEMS va presentar, a finals del 2024, el ‘Libro blanco de las condiciones de trabajo de los doctores europeos’. Amb dades d’aquest informe, el sou mitjà mensual net (sense guàrdies) oscil·la entre els 3.212 euros que cobra un metge suec, els 2.870 d’un finlandès, els 2.000 d’un belga i, ja a distància, els 1.412 d’un portuguès. Espanya figura com el tercer país (per la cua) on menys cobren els joves metges (1.202 euros nets al mes), només per davant de Polònia (1.050 euros) i Albània (980 euros mensuals).

Precarietat

Les xifres mostren «la precarietat» dels metges interns residents espanyols en comparació amb altres països. Així es remarca en un dels capítols de ‘La formación médica especializada en España: retos presentes y futuros’, un llibre en el qual han col·laborat més d’una vintena d’autors. En el capítol de retribucions signat per Vicente Matas –especialista en Medicina Familiar i Comunitària i coordinador del Centre d’Estudis del Sindicat Mèdic de Granada– es crida l’atenció sobre una «situació injusta» i d’especial vulnerabilitat a les grans ciutats per als joves facultatius.

SALARI MITJÀ DELS DOCTORS PER PAÏSOS

Amb dades recollides per Matas, el desembre del 2024, les retribucions mensuals mínimes (sense guàrdies) dels MIR espanyols van des dels 1.301 euros mensuals bruts que cobra el resident de primer any (una vegada descomptat l’IRPF i la Seguretat Social, la retribució queda en 1.094), fins als 1.795 euros bruts que rep el resident de cinquè any (1.405 euros nets). Les xifres, això sí, poden variar segons les comunitats autònomes.

Regulació laboral

L’Organització Mèdica Col·legial va presentar recentment les seves aportacions a la consulta pública prèvia oberta pel Ministeri de Sanitat per modificar la norma que regula la relació laboral dels metges residents. Un dels eixos centrals de les propostes de l’OMC és la necessitat de canviar el model actual, basat en el concepte de guàrdia, per passar a un sistema que mesuri de manera real i objectiva el temps de treball en hores.

L’OMC planteja que tota l’activitat d’atenció continuada es computi íntegrament com a temps de treball, amb límits clars, control horari efectiu i descansos garantits. Entre les mesures més rellevants s’hi inclouen la prohibició dels torns ordinaris de 24 hores, l’establiment d’un màxim de 17 hores de treball continuat i la fixació d’un límit setmanal d’hores que sigui realment verificable.

L’Associació MIR Espanya (AME) també ha remès a Sanitat la seva proposta, explica Daniel Selva, secretari general de l’entitat. Entre les prioritats que han posat sobre la taula hi figura, per descomptat, la jornada. «Això és una cosa bàsica. Al final, els metges, tant adjunts com residents, estan fent més hores de jornada de les que permet la directiva europea i ens sembla molt greu. El primer que demanem és una disminució del nombre d’hores. Un altre tema important per abordar és el retributiu», apunta.

Sous

Un resident de primer any cobra un sou anual, sense guàrdies, no gaire per sobre del salari mínim interprofessional (SMI), actualment de 1.184 euros mensuals en 14 pagues. «No ens sembla acceptable per a un professional que té sis anys de carrera a la seva esquena, que ha fet un procés d’oposició i que exerceix en el sistema públic ja amb una certa responsabilitat. Al final, aquests metges són els que atenen els pacients a urgències o estan donant la cara a les nits en les guàrdies».

Amb les guàrdies, afegeix Selva, molts residents acaben guanyant una mica més, «però hauria de ser un complement. Al final, el salari base és per la jornada ordinària que fa qualsevol treballador i n’hi hauria d’haver prou per viure sense necessitat de guàrdies. A més, després hi ha residents que, per la seva especialitat, no les fan. Hem demanat [en la seva proposta a Sanitat] un augment del 40% per fixar-lo en un nivell que ens sembla raonable per al grau de responsabilitat i el cost de la vida actual». Aquesta millora en les condicions, diu, és l’única manera d’evitar que molts companys se’n vagin a altres països o acabin en la sanitat privada.

Deures i drets

En la mateixa línia es pronuncia Ana Galán, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del sindicat AMYTS, que treballa en un centre de salut de Madrid. Considera que els sous dels MIR els aboquen a la precarietat.

Notícies relacionades

Sanitat publica les llistes definitives de persones admeses a l’examen MIR: gairebé el 75% són dones

Els metges anuncien una vaga nacional indefinida a partir del 16 de febrer per aconseguir un estatut propi

«Viure a grans ciutats, com Madrid i Barcelona, és impossible amb el salari que cobren. Els venen que, si no fan guàrdies, no tenen un salari digne per a un metge. Que sí, que estan en formació. Són com uns becaris que estan aprenent alhora que exerceixen i treballen. Per a la part dolenta, tenen tots els deures, però de drets no en tenen cap», qüestiona.

Galán reclama que s’escoltin les reivindicacions dels joves residents. I que s’acabi amb la precarietat de les seves condicions laborals. «Vocació no és abnegació», afirma. «Et van inculcant a poc a poc, des de la facultat, que el pacient és el primer. I és clar que és important. Tot comença per vocació, però, així, amb l’excusa, anem cedint i acabem cremats», finalitza.