Un nou estudi relaciona els microbis intestinals amb malalties cardíaques comunes

Gairebé 20 milions depersones moren cada any per malalties cardiovasculars, la principal causa de mort a tot el món. A Espanya, cada hora moren 13 persones per aquesta causa. Així es desprèn de les últimes dades definitives de mortalitat, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al 2023. Aquell any van morir al nostre país més de 115.000 persones per malalties del sistema circulatori.

Factors genètics

Els factors genètics i ambientals influeixen en el risc i la gravetat de la malaltia, però és probable que els microbis també exerceixin un paper fonamental, en particular en el desenvolupament de la malaltia arterial coronària (EAC). Estudis recents ja suggerien que la microbiota intestinal contribueix a la progressió de l’EAC a través de diverses vies, però la contribució específica dels bacteris continua sent en gran part desconeguda.

En aquest nou treball, els investigadors de la Universitat Sungkyunkwan han comparat mostres fecals de 14 persones amb aquesta malaltia amb mostres de 28 persones sanes mitjançant seqüenciació metagenòmica, que revela tot l’ADN d’una mostra i permet reconstruir els genomes de microorganismes individuals, recull Europa Press. Mitjançant aquest mètode de reconstrucció genòmica, Kim i els seus col·laboradors han identificat 15 espècies bacterianes associades a l’EAC, així com rutes metabòliques que connecten la microbiota intestinal amb la progressió de la malaltia.

Desequilibri metabòlic

«El nostre mapa metagenòmic d’alta resolució mostra un canvi funcional dràstic cap a la inflamació i el desequilibri metabòlic, una pèrdua de bacteris productors d’àcids grassos de cadena curta amb propietats protectores, com ‘Faecalibacterium prausnitzii’, i una sobreactivació de rutes metabòliques, com el cicle de la urea, vinculades a la gravetat de la malaltia», vinculades a la gravetat de la malaltia, explica Kim.

L’anàlisi a escala genòmica també suggereix que soques de bacteris beneficiosos es poden tornar nocives. Microorganismes generalment considerats beneficiosos per a la salut humana, com l’‘Akkermansia muciniphila' i ‘F. prausnitzii’, poden tenir funcions diferents depenent de si provenen d'intestins sans o malalts, va afegir Kim.

La gran pregunta

L’estudi també ha revelat la complexitat d’intentar relacionar els microbis amb la progressió de les malalties. Treballs previs havien trobat nivells reduïts d’algunes espècies de ‘Lachnospiraceae’ –una família de bacteris anaeròbies grampositives que són habitants comuns a l’intestí dels mamífers, incloent els humans– associades a la malaltia arterial coronària, per exemple. Però el nou estudi ha trobat nivells més alts d’altres tipus. El ‘Lachnospiraceae’, comenta Kim, «podria ser el Dr. Jekyll i Mr. Hyde de l’intestí».

Algunes espècies d’aquests bacteris disminueixen en les persones i d’altres proliferen en els que pateixen EAC. «La gran pregunta sense resposta ara és quines soques són les beneficioses i quines són les perjudicials».

Estratègia de prevenció

Notícies relacionades

La grip a Catalunya va a la baixa per primera vegada en vuit setmanes

El 45% dels espanyols només va al dentista per emergències: «Hi vaig anar per un queixal i vaig acabar amb una factura de 1.300 euros»

El següent pas, segons Kim, consisteix a integrar aquests senyals microbians amb dades genètiques i metabolòmiques per mapejar amb més precisió les vies causals de les malalties cardíaques. El seu objectiu principal és dissenyar intervencions de precisió que permetin traduir la informació microbiana en eines i estratègies per a la prevenció de malalties cardiovasculars.

La prevenció, conclou la doctora Kim, és la frontera «més prometedora» per reduir la càrrega mundial de malalties cardíaques. Les teràpies microbianes podrien ser de gran ajuda, per exemple, a l’influir en el disseny de proves de detecció basades en excrements o mitjançant intervencions nutricionals que restableixin els bacteris beneficiosos o bloquegin les vies nocives.