Entre sis i set mesos: així és la llarga espera per aconseguir un diagnòstic d’Alzheimer a Espanya

Aquesta bretxa també s’observa a escala internacional: en el conjunt de països analitzats, únicament el 15,2% dels pacients van accedir a proves de biomarcadors per confirmar la patologia específica. Són dades de l’Adelphi Real World Dementia Disease Specific Programme, una enquesta multinacional entre metges que tracten pacients amb deteriorament cognitiu lleu i malaltia d’Alzheimer a França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Regne Unit, Japó i els Estats Units, els resultats de la qual s’han presentat durant la Conferència Alzheimer Europe 2025, que se celebra a Bèlgica.

A Espanya no es deriva amb prou rapidesa el 30,8% dels pacients amb demència lleu ni el 34,6% dels que presenten deteriorament cognitiu lleu.

Quan és possible que el diagnòstic el realitzi el metge d’Atenció Primària, el procés és més àgil, fet que reforça el paper clau d’aquest nivell assistencial en la detecció, avaluació i gestió del deteriorament cognitiu lleu i de la demència causada per la malaltia, assenyalen els experts. Tot i així, la derivació a Neurologia continua sent lenta: a Espanya, no es remet amb prou rapidesa el 30,8% dels pacients amb demència lleu ni el 34,6% dels que presenten deteriorament cognitiu lleu.

Envelliment de la població

La malaltia d’Alzheimer afecta aproximadament 6,9 milions de persones a Europa, unes 800.000 a Espanya, i es preveu que aquesta xifra gairebé es dobli l’any 2050 a causa de l’envelliment de la població. Tot i això, els experts van advertir durant la trobada que l’Alzheimer i les demències continuen estant infradiagnosticades, cosa que impedeix als pacients accedir a opcions de tractament i cures.

Els pacients triguen a anar a la consulta perquè no distingeixen entre l’envelliment normal i el deteriorament cognitiu causat per la malaltia.

L’enquesta destaca que el 61% dels especialistes van assenyalar que la principal barrera per identificar pacients en fases primerenques és el retard en la cerca d’ajuda per part dels propis pacients a causa de l’estigma associat a la malaltia, i el 43% va afirmar que els pacients tardaven a anar a consulta perquè no distingien entre l’envelliment normal i el deteriorament cognitiu provocat per la dolença. A Espanya, aquesta percepció arriba al 44% en casos de demència lleu i al 26,2% en deteriorament cognitiu lleu.

Primers símptomes

Els símptomes més comuns que motiven una consulta diagnòstica són la pèrdua de memòria a curt termini, les dificultats de concentració o atenció i els problemes per recordar noms o paraules. Encara que solen ser detectats inicialment per un familiar, l’estigma i la manca de coneixement contribueixen al retard en la cerca d’ajuda, s’ha insistit.

Teràpies emergents

“Les teràpies emergents dirigides a la patologia de la malaltia d’Alzheimer ofereixen esperança per frenar-ne la progressió i retardar la necessitat de serveis de cures. Però aquesta possibilitat depèn de la detecció precoç, ja que aproximadament un terç dels individus en fases simptomàtiques inicials avançarà cap a etapes clíniques més greus en el termini d’un any”, ha afegit el doctor Stéphane Epelbaum, vicepresident associat d’Assumptes Mèdics Internacionals a Eli Lilly.

Notícies relacionades

¿Què és la cibercondria? Un de cada quatre espanyols s’autodiagnostica a internet en comptes d’acudir al metge

Catalunya lidera la taxa de donació de teixits de persones mortes a Espanya el 2024

“Ens trobem en un moment crític en què les decisions que prenguem ara marcaran el futur de l’atenció a la malaltia a Europa”, ha assenyalat, per la seva banda, el professor Lutz Frölich, cap del Departament de Psiquiatria Geriàtrica del Central Institute of Mental Health i catedràtic de la Facultat de Medicina de Mannheim, a la Universitat de Heidelberg (Alemanya).

“La ciència ja ens ha proporcionat solucions per gestionar la malaltia de manera més eficaç en les seves fases inicials, amb el potencial de reduir-ne la càrrega. Però això només serà possible si aconseguim agilitzar el diagnòstic i garantir un accés oportú i equitatiu a l’atenció per a totes les persones afectades per aquesta malaltia”, ha conclòs.