Avenç quirúrgic: L’Hospital de Bellvitge desenvolupa una tècnica inèdita per extirpar càncers de pàncrees inoperables

El càncer de pàncrees, afortunadament, no és gaire freqüent, però sí que és el més letal. L’índex de supervivència és de tot just un 7% en homes i un 10% en dones als cinc anys, ja que quan es detecta, acostuma a ser massa tard, està en fase avançada i no es pot operar. Però l’Hospital Universitari de Bellvitge ha desenvolupat una tècnica quirúrgica, aplicada per primera vegada a Espanya, que ha permès extirpar un tumor de pàncrees considerat fins ara inoperable. La cirurgia es va dur a terme el 5 de març en un home de 45 anys que patia un tumor que afectava diverses venes i l’extirpació va ser completa.

Per fer-ho, l’equip liderat per Juli Busquets, cap de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital de Bellvitge, va dur a terme un bypass entre la vena que recull sang de l’intestí i la vena cava, cosa que permet la circulació de la sang mentre dura l’extirpació del tumor. D’aquesta manera, s’eviten danys tant a l’intestí com al fetge.

Segons l’equip mèdic, aquest procediment és útil «en casos molt concrets» de càncers de pàncrees localment avançats, en què és necessari operar un tumor enganxat a ramificacions venoses o arterials i no es pot extreure sense seccionar-les. Aquest tipus de tumors, fins ara, es consideraven inoperables.

L’operació va ser possible gràcies a l’elaboració d’un model d’intervenció quirúrgica avançada en tres dimensions, dut a terme per Cella Medical Solutions. Aquest sistema va reproduir amb precisió la forma i posició del tumor i dels òrgans i estructures vasculars afectades, de manera que l’equip mèdic el va poder estudiar prèviament i decidir quina era la millor estratègia quirúrgica.

El bypass

El pacient intervingut tenia un tumor de cap de pàncrees que afectava les venes ileal, jejunal i esplènica, així com altres ramificacions venoses col·laterals. Però l’operació va ser un èxit: no hi va haver incidències i el malalt va ser operat sense necessitat de rebre una transfusió de sang. El bypass va funcionar durant 94 minuts, el que va durar l’extirpació del tumor. Acabat aquest procediment, els metges van reprendre el flux sanguini normal.

Als set dies, el pacient, que com sol passar en aquest tipus de tumors tenia una curta esperança de vida, va ser donat d’alta, sense complicacions postoperatòries i amb la satisfacció de saber que l’extirpació del tumor havia sigut completa.

En l’operació, a més del doctor Busquets, va participar Elena Rangelova, del Sahlgrenska University Hospital de Göteborg, referent en aquest tipus de cirurgia; així com Montserrat Mallol, del servei d’Anestesiologia i Reanimació i la doctora Elena Iborra, cap del servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular, entre altres especialistes. 

Hospital de referència

Notícies relacionades

Nou avenç sobre càncer de còlon: un estudi espanyol conclou que l’escassetat d’una proteïna desencadena els tumors

Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»

L’Hospital Universitari de Bellvitge és centre de referència en cirurgia pancreàtica i, en resecció de tumors de pàncrees localment avançats (el tipus de tumor operable més complex perquè afecta vasos sanguinis adjacents). La Unitat de Cirurgia Hepato-bilio-pancreàtica, creada fa més de 30 anys pel recentment mort Joan Fabregat, és un centre de referència en aquest tipus d’intervencions complexes.

Actualment, és la unitat on es realitza un volum més gran de cirurgia pancreàtica de Catalunya, amb més de 300 reseccions pancreàtiques en els últims cinc anys. Així mateix, ha implantat un programa de cirurgia robòtica, que permet extremar la precisió de les intervencions en càncer de pàncrees i que la recuperació sigui més ràpida.