Eliminar el que és innecessari

A Catalunya, l’esperança de vida és entorn dels 83,6 anys, però l’esperança de vida sense discapacitats, amb salut, és de 70,3 anys. Això vol dir que en els últims anys s’acumulen les malalties. I va en augment.

Aquest és un fenomen clau pel que fa a la polimedicació. Com més vells, més malalties. Com més malalties acumulem, més tractaments necessitarem. I, si són necessaris i adequats, benvinguts siguin. Però l’envelliment no és l’única, encara que sí una de les més importants, causes de polimedicació. Parlem de fenòmens lligats a determinants socials, ja esmentats en aquestes pàgines, com són, a més de l’edat, el gènere, la classe social, el lloc de residència... Això ens porta a reflexionar que no tan sols la biologia, la malaltia, té a veure amb els diagnòstics i/o els tractaments.

Ivan Illich va escriure: "Als països desenvolupats, l’obsessió de la salut perfecta ha esdevingut un factor patogen predominant. El sistema mèdic, en un món impregnat de l’ideal instrumental de la ciència, crea sense parar noves necessitats de cures". Estem parlant de medicalització, d’aquesta tendència social a integrar més i més aspectes de la vida diària, que abans no eren considerades com a malalties sinó com a fets de la vida normal, recauen sota el domini mèdic.

Notícies relacionades

La Fundació Althaia arriba al miler d’intervencions amb cirurgia robòtica

Els metges, contundents: la dieta sense gluten "estricta i de per vida" és l’únic tractament eficaç per als celíacs

Afegim-hi els dèficits de longitudinalitat del sistema, el fet que s’estableixi una relació estable entre un professional sanitari i el seu pacient, a més de la fragmentació assistencial (quants especialistes diferents, cadascun amb els seus medicaments, ens porten alhora?), i la pressió assistencial que suporta el nostre sistema sanitari, cada cop amb més dificultats per comprendre i empatitzar amb els pacients i els seus problemes, fan que sigui més ràpid i expeditiu receptar un fàrmac que xerrar una bona estona amb el suposat malalt.

Però més medicaments no vol dir, ni de lluny, més salut. Cal revisar les prescripcions farmacèutiques que es fan als pacients per eliminar tot allò innecessari, però també cal replantejar el funcionament del nostre sistema sanitari, que, per si sol, és causa de bona part de la polimedicació.