Uns 70.000 europeus van morir per calor a Europa l’estiu del 2022, el 10% més de l’estimat

Més de 70.000 europeus van morir de calorl’estiu de l’any 2022, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Caixa. Inicialment es va estimar que l’any passat havien mort prematurament, a causa de les altes temperatures, unes 63.000 persones a Europa. No obstant, l’anàlisi d’ISGlobal, publicat ara a ‘The Lancet Regional Health-Europe’, revisa a l’alça les dades sobre la mortalitat associada a les temperatures rècord al continent europeu.

Un estudi publicat al juliol a la revista ‘Nature Medicine’ analitzava les dades setmanals i la mortalitat en 823 regions de 35 països europeus durant l’any 2022. Segons aquell estudi, havien mort unes 62.862 persones per calor. Els mateixos autors reconeixien que l’ús de dades setmanals causava una infraestimació de la mortalitat atribuïda a la calor, ja que es requereixen sèries de dades diàries per estimar amb precisió l’impacte de les temperatures càlides sobre la mortalitat.

Ara, les dades dels mateixos autors obtingudes mitjançant un nou enfocament metodològic assenyalen que en aquell primer estudi es va subestimar la mortalitat en un 10,28%, cosa que implicaria que el nombre de morts relacionades per la calor durant el 2022 va ser de 70.066.

Nou marc teòric

L’objectiu d’aquest nou estudi passa per desenvolupar un marc teòric que quantifiqués els errors derivats de l’ús de dades afegides, com sèries de temperatura i mortalitat setmanals o mensuals. Aquestes dades afegides són especialment útils, ja que estan disponibles en temps real a través d’institucions com l’Eurostat i, per tant, permeten la quantificació del perill sobre la salut al cap de pocs dies. Per desenvolupar aquest nou marc teòric, l’equip investigador hi va afegir les sèries diàries de temperatura i mortalitat de 147 regions de 16 països europeus entre 1998 i el 2004. A continuació, es van analitzar i van comparar les estimacions de la mortalitat associada a la calor i al fred per diferents nivells d’agregació: diària, setmanal, quinzenal i mensual.

Els resultats van mostrar diferències en les estimacions epidemiològiques segons l’escala d’agregació temporal. Concretament, es va trobar que, en general, els models setmanals, quinzenals i mensuals subestimen els efectes de la calor i del fred en comparació amb el model diari, i que aquesta infraestimació augmenta com més gran és l’escala d’agregació temporal. Concretament, per al període comprès entre 1998 i el 2004, el model de dades diàries va estimar una mortalitat anual relacionada amb el fred i la calor de 290.104 i 39.434 morts prematures, respectivament, mentre que el model setmanal va subestimar aquestes xifres en un 8,56% i un 21,56%.

Dades setmanals

Notícies relacionades

El 45% dels espanyols només va al dentista per emergències: «Hi vaig anar per un queixal i vaig acabar amb una factura de 1.300 euros»

Novartis reconeguda com la companyia farmacèutica amb millor reputació a Espanya

«En general, trobem que l’ús de dades afegides mensuals no permet estimar els efectes a curt termini de les temperatures ambientals. En canvi, l’ús de dades setmanals ofereix prou precisió en les estimacions de mortalitat per ser utilitzades a la pràctica en temps real en la vigilància epidemiològica i en la generació de polítiques públiques, com per exemple l’activació de plans d’emergència per prevenir els impactes de les onades de calor i de fred», assenyala Joan Ballester Claramunt, investigador d’ISGlobal que lidera el projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu d’Investigació.

Segons Ballester, en aquells casos en què no sigui possible disposar de dades diàries, l’ús de sèries temporals setmanals, que són fàcilment accessibles en temps real a escala europea, és una bona solució, ja que ofereixen «una bona aproximació de les estimacions obtingudes en el model de dades diàries».