El HER2 positiu i el triple negatiu

Les teràpies cel·lulars obren un camí esperançador en el càncer de mama més agressiu

Les teràpies cel·lulars obren un camí esperançador en el càncer de mama més agressiu

ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Dues revolucionàries teràpies cel·lulars, eficaces fins ara en càncers hematològics, ja s’obren pas per tractar tumors sòlids. I, en concret, el càncer de mama, el tumor més freqüent a escala mundial i una de les principals causes de mortalitat en les dones. L’Hospital Clínic de Barcelona està desenvolupant una teràpia cel·lular CAR-T per a dones amb càncer metastàtic HER2 positiu i una segona teràpia cel·lular TIL per a dones amb càncer de mama metastàtic triple negatiu. Les dues investigacions són possibles gràcies al finançament d’El Corte Inglés (l’empresa hi ha invertit dos milions d’euros) i les beneficiàries seran dones sense més opcions de tractament.

Les teràpies cel·lulars CAR-T i TIL són «tractaments personalitzats que consisteixen en l’administració de cèl·lules del sistema immunitari», com explica Laura Angelats, investigadora del grup de Genòmica traslacional i teràpies dirigides a tumors sòlids del Clínic. El sistema immunitari és la clau del càncer i per això cada vegada més tractaments van dirigits a les seves cèl·lules. «Si el sistema immunitari no fallés, no hi hauria càncer», apunta Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang de l’Hospital Clínic-Idibaps.

Els tumors de mama triple negatiu i el HER2 positiu, a més de ser molt agressius, són molt minoritaris: cada un representa només el 15% del total del càncer de mama. El majoritari és l’hormonal, que representa el 70% dels casos, i la seva supervivència és del 80%. Tanmateix, hi ha un grupuscle de dones amb càncer de mama per a qui encara no hi ha sortida.

CAR-T contra el HER2 positiu

CAR-T contra el HER2 positiuEl Clínic és punter en el desenvolupament de teràpies CAR-T. Consisteixen en la modificació genètica de la sang del pacient: els metges li extreuen la sang (en concret, les cèl·lules T del sistema immunitari), la modifiquen genèticament i es la trasfunden de nou. Dit planerament: el pacient es converteix en el seu propi donant. Aquest tractament s’havia mostrat eficaç, fins ara en càncers hematològics, com la leucèmia limfoblàstica aguda i el limfoma de limfòcits B. Però ara el Clínic ha arrencat ja la fase 1 de l’estudi per crear una CAR-T dirigida a un tumor sòlid, el del càncer de mama HER2 positiu.

Aquest estudi, en el qual participaran a més l’Hospital 12 de octubre de Madrid i la Clínica Universitària de Navarra (CUN), es desenvoluparà principalment al Clínic, segons l’hematòleg d’aquest hospital Julio Delgado. L’objectiu és avaluar la seva toxicitat i establir les bases del posterior desenvolupament d’una nova opció terapèutica per a dones amb càncer de mama HER2 positiu. «Aquesta CAR-T [que tindrà com a nom ARI-HER2] és capaç d’activar-se amb una alta expressió de la proteïna HER2. Aquest seria el primer pas per crear una teràpia pionera», diu Angelats. A més, podria ser eficaç per a altres càncers, ja que la proteïna HER2 s’expressa també en els sarcomes.

TIL contra el triple negatiu

TIL contra el triple negatiuPerò, a més de la CAR-T, el Clínic està desenvolupant també una teràpia TIL per a pacients metastàtiques triple negatiu. L’objectiu primari d’aquest estudi és «comprovar la seguretat i tolerabilitat» del producte. El Clínic està desenvolupant aquesta teràpia junt amb els hospitals Vall d’Hebron, 12 de octubre i la Clínica Universitària de Navarra. A diferència de les CAR-T (a Espanya n’hi ha tres d’aprovades, a més d’altres en desenvolupament) de moment no hi ha al món cap teràpia TIL aprovada.

«Les TIL consisteixen en l’activació dels limfòcits perquè s’ampliïn en nombre i actuïn contra el tumor. Els limfòcits són cèl·lules immunitàries que lluiten contra els bacteris, però de vegades no reconeixen els tumors. Aquesta teràpia aconsegueix activar-los», explica Sonia Guedan, investigadora de l’Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) del Clínic. El Clínic, que té molta experiència en CAR-T, no havia desenvolupat mai una TIL, teràpia que s’ha mostrat molt eficaç en el melanoma (un tipus de càncer de pell).

Un repte per al sistema

El desenvolupament de teràpies cel·lulars en el món acadèmic abarateix el preu d’aquests productes, que solen ser «caríssims», com reconeixen els metges. Segons el cap del Servei d’Hematologia del Clínic, Manel Juan, una CAR-T feta per un hospital costa a l’Estat un terç del que pot costar comprar-la a una farmacèutica. D’aquí ve la importància de potenciar la recerca dins del sistema públic.

Notícies relacionades

La CAR-T del Clínic contra la leucèmia limfoblàstica aguda en infants i adults joves de 25 anys està aprovada, des de finals del 2018, per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) i finançada pel Ministeri de Sanitat. Això vol dir que qualsevol malalt, en qualsevol part d’Espanya, pot rebre aquest tractament, molt menys tòxic que la quimioteràpia, per exemple. Sanitat finança, a més, dues CAR-T més, però procedents de farmacèutiques: una com la del Clínic, també contra la leucèmia limfoblàstica aguda, i una contra les formes més freqüents de limfoma de limfòcits B.

A més, el Clínic també està desenvolupant una CAR-T contra el mieloma múltiple, un càncer de cèl·lules plasmàtiques, el qual es troba a la medul·la òssia i és un component important del sistema immunitari. És el primer CAR-T desenvolupat a Europa per a aquesta malaltia. Tot i que és poc comú, el mieloma múltiple és el segon càncer hematològic més freqüent, per darrere del limfoma: a Espanya afecta més de 16.000 persones i cada any se’n detecten 3.000 nous casos. Aquesta teràpia, que encara no ha sigut aprovada, s’ha demostrat eficaç en el 70% dels malalts passat un any i mig del tractament. A més, l’hospital també planeja desenvolupar una CAR-T contra el glioma, un tipus de tumor cerebral pediàtric molt minoritari.