La lluita contra la malaltia
Aleix Prat, oncòleg: «Les teràpies cel·lulars contra el càncer avancen, però la químio i la ràdio seguiran»
L’Hospital Clínic de Barcelona acaba d’arrencar el desenvolupament de dues teràpies cel·lulars innovadores: una CAR-T (que consisteix en la modificació genètica de la sang del malalt) per a pacients amb càncer de mama HER2 positiu, i una teràpia TIL (que activa els limfòcits del sistema immunitari) per a dones amb càncer de mama triple negatiu. Es tracta de dos tipus de tumors molt agressius i minoritaris. L’oncòleg Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang de l’Hospital Clínic-Idibaps, explica els secrets de la recerca.
¿Quina és la importància d’aquests dos projectes del Clínic? És la primera vegada que es fan al món. La particularitat de la teràpia TIL és que tracta pacients amb càncer de mama triple negatiu partint de l’expressió del biomarcador PD-1. Aquest és el punt diferencial del producte.
«En el càncer de mama triple negatiu, desafortunadament només tenim la químio. Són pacients que tard o d’hora acaben recaient»
Expliqui’n més. Sabem que hi ha molts tipus de limfòcits i nosaltres, amb aquesta teràpia, buscarem els que tinguin l’expressió alta de PD-1. No sabem encara si funcionarà, però hem sigut capaços de fer aquest producte amb aquest subgrup de limfòcits, que són capaços de reconèixer el tumor i atacar-lo. Hi ha molta recerca en ratolins –portada a terme per grups americans i espanyols– que demostren que aquests limfòcits són els que identifiquen el tumor i els falta poc per eliminar-lo. Estan molt a prop i el que necessiten és una ajuda.
És per a dones sense cap altra opció terapèutica. Sí. En el càncer de mama triple negatiu, desafortunadament, només tenim la quimioteràpia. També tenim la immunoteràpia clàssica, però la seva eficàcia no és la que hi pot haver, per exemple, en el melanoma. Són pacients que tard o d’hora acaben recaient, i la seva supervivència és molt limitada. És un grup en què necessitem un nou tractament, una cosa que sigui diferent de la químio, com és el que volem provar ara.
¿Quantes pacients se’n podrien beneficiar? Menys del 20% de les pacients amb càncer de mama triple negatiu són candidates a aquest tractament. L’estudi clínic de la teràpia TIL ja està en marxa i estem veient pacients del Clínic, Vall d’Hebron, 12 de octubre i la Clínica Universitària de Navarra. La idea és provar la teràpia en 20 pacients, per veure si ha sigut segura i eficaç. I pensar en el pas següent.
«Les teràpies cel·lulars en complementaran d’altres com les químios i les ràdios, però no les substituiran»
¿Quin paper juguen les teràpies cel·lulars en el camp del càncer? Complementaran el que ja tenim i faran una sinergia. Quan va aparèixer la immunoteràpia semblava que curaria el càncer, que deixarien de donar químio, ràdio i fins i tot que deixaríem d’operar tumors. Sempre hi ha un ‘hype’ i després baixa. Les teràpies cel·lulars complementaran, sens dubte, però no deixaran d’aplicar-se altres teràpies. Són una estratègia que s’ha demostrat molt eficaç en leucèmies, per exemple. No hi ha dubte del potencial que tenen. Nosaltres sempre diem que, si el sistema immunològic funcionés correctament, no hi hauria càncer. Si aconseguim donar a la peça concreta i que el limfòcit funcioni, podríem eliminar qualsevol cèl·lula del cos tumoral. Aquest és el concepte i en leucèmia funciona.
¿Per què costa més en tumors sòlids? Són més complexos perquè són més heterogenis, perquè es troben en diferents òrgans i cada un protegeix el càncer de manera diferent. Però conceptualment és possible. [Aquestes teràpies] no funcionaran arreu del món. Segurament aquesta TIL funcionarà en un subgrup de dones triple negatius, en un 5% o 10%, tenint en compte que el triple negatiu representa un 15% del total de tumors de mama. I aquest, precisament, és un dels grans reptes de l’oncologia de precisió: a mesura que posem noms i cognoms [als tumors], augmenta l’eficàcia del tractament. Però cal anar a buscar aquestes pacients que representen un petit subgrup.
Notícies relacionades¿Per què investiguen aquestes teràpies en càncer de mama? Perquè hi ha molta recerca ja feta. En altres tumors hi ha menys recerca traslacional. I tot el que descobrim de l’aspecte immunològic del càncer de mama s’hauria de poder aplicar potencialment a altres càncers.
«Podem tenir molta innovació terapèutica, que si no va acompanyada de diagnòstic molecular apropiat no avançarem»
¿Quina és la importància del diagnòstic molecular? Podem tenir molta innovació terapèutica –que la tenim i cada vegada més sofisticada– que, si no va acompanyada de diagnòstic molecular apropiat, no avançarem. I aquí és on hem de posar molts esforços perquè amb això farem que les teràpies siguin encara més eficaces del que ja són. Podríem aconseguir que, de 10 pacients tractades, se’n beneficiïn 8 o fins i tot les 10, en comptes de dues o tres com passa actualment, i això serà gràcies al diagnòstic molecular. Per prendre una decisió en la consulta, jo necessito un nivell d’evidència alt per estar segur que la teràpia val la pena. Per als fàrmacs tenim assajos amb màxims nivells d’evidència, però tot i així encara hi ha pocs assajos clínics acadèmics amb diagnòstic molecular. I això ha de canviar perquè, si no, no hi ha oncologia de precisió.
