Al neuroepiteli olfactiu

L’intercanvi de l’ADN amb el fetus protegeix la mare de la depressió

Un nou estudi de l’Hospital del Mar obre la porta a indagar en l’origen d’algunes malalties psiquiàtriques a partir de la simbiosi mare-fill

Avis amb quadros de calor i covid: el perfil de les urgències aquest estiu

Perdre un nadó a la setmana 36: una realitat «invisibilitzada» que dificulta el dol

L’intercanvi de l’ADN amb el fetus protegeix la mare de la depressió

Efe/National Geographic Channel

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Tenir cèl·lules procedents del fill podria ser un factor de protecció per a la dones davant la depressió, gràcies a l’intercanvi de l’ADN (o del material genètic) entre mare i fetus. Un estudi publicat aquest dijous a la revista ‘Mollecular and Cellular Biochemistry’ i desenvolupat per investigadors de l’Hospital del Mar de Barcelona demostra que les dones amb menor presència de l’ADN del fetus al neuroepiteli olfactiu presenten més depressió. Aquesta és la primera vegada que se certifica la presència de cèl·lules procedents del fetus en aquesta àrea, la part del sistema olfactiu que s’encarrega de les olors i que es considera molt representativa del cervell i del que hi passa. Al neuroepiteli olfactiu hi ha diferents tipus de cèl·lules, incloses neurones.

«En l’embaràs, a través del cordó umbilical, hi ha cèl·lules del fetus que passen a la mare i viceversa [això és el que es denomina microquimerisme maternofetal, una cosa que s’endinsa en el vincle mare-fill]. Es creu que aquestes cèl·lules que es queden en la mare poden ser protectores davant determinades malalties. Nosaltres estudiem la depressió. Ja s’havien examinat també a la tiroide i alguns càncers, però és la primera vegada que s’estudien en psiquiatria», explica a EL PERIÓDICO Alba Toll, investigadora principal d’aquest estudi.

Així, els investigadors del Mar consideren que l’estudi del neuroepiteli olfactiu pot ser interessant no només per conèixer millor la depressió, sinó també altres trastorns neuropsiquiàtrics, ja que pot reflectir millor el que passa en el sistema nerviós central que altres models, com per exemple els basats en cèl·lules de la sang. «La tècnica que utilitzem és l’extracció de proneurones [cèl·lules que encara no s’han convertit en neurones] del nas, a la part superior de les fosses nasals», explica Toll. Es tracta d’una tècnica similar a una PCR, però es necessita una mica d’anestèsia perquè és molt més profunda que la prova del coronavorus.

La depressió postpart

La investigació del Mar, reconeix aquesta experta, és un estudi pilot en molt pocs pacients. Però els interessants resultats empenyen a ser indagant. «Ara tenim un altre estudi finançat per l’Institut de Salut Carles III, que tindrà molta més població. I ho farem amb dones que han tingut depressió postpart», afegeix Toll. L’estudi pilot del Mar ha analitzat només embarassos de nens. A més, les dones d’aquesta primera investigació tenien una «llarga història de depressió», això és, quadros depressius recurrents.

Notícies relacionades

Per a Toll, la novetat d’aquest estudi és que és la primera vegada que s’estudien els microquimerismes fetals en malalties psiquiàtriques, així com també és la primera vegada que s’estudia el neuroepiteli olfactiu. Tot i que aquest descobriment encara no es pot aplicar a la pràctica clínica, Víctor Pérez, cap del Servei de Psiquiatria del Mar, investigador de l’Hospital del Mar Research Institute i del Ciber de Salut Mental (Cibersam), també destaca la seva importància.

«Si es confirma, pot permetre’ns disposar d’un bon biomarcador d’un factor de protecció davant el trastorn depressiu a les pacients, tenint en compte que en aquesta patologia no hi ha un factor únic que hi influeixi», defensa. La depressió afecta més del 5% de la població d’Espanya i la seva prevalença en dones és el doble que en els homes, amb pics després del part.