Els errors en el diagnòstic de la depressió i la falta de recursos frenen la recuperació del pacient

Un 5% de la població espanyola (uns 2.350.000 ciutadans) té depressió. Els trastorns de salut mental com la depressió i l’ansietat (que es troben darrere de molts intents de suïcidi) han augmentat en els últims anys, especialment després de la pandèmia de covid-19 i en la població infantojuvenil. Però la depressió continua sent un problema de salut pública en la població general. «Hi ha molts tipus de depressió. És moltes malalties en una de sola», assenyala Amanda Rodríguez, psiquiatra del Programa de Depressió Resistent de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Rodríguez defensa una «psiquiatria personalitzada» que tracti cada cas de manera diferent, ja que no tots els fàrmacs són igual d’efectius en tots els pacients. Per exemple, l’esketamina i, molt més selectivament, les cirurgies que fan hospitals com el Sant Pau, han demostrat ser efectives en els casos de depressió resistent, és a dir, que no reaccionen a altres teràpies. Per a aquesta psiquiatra, aquestes noves opcions terapèutiques, que inclouen l’ús d’antiinflamatoris en depressions que han demostrat estar relacionades amb la microbiota intestinal (i no a causa de dèficits de serotonina), obren un «canvi de paradigma» en el tractament d’aquest trastorn de salut mental.

Darrere de malalties com la depressió hi sol haver una multitud de factors. El seu origen és divers. Rodríguez creu que si els casos de depressió resistent estan augmentat és, «possiblement», perquè els psiquiatres no els estan diagnosticant ni tractant «bé». «La prevalença no baixa perquè no s’està tractant bé i fem resistents els pacients», assenyala. Per exemple, un sistema immunològic alterat, o un sistema hormonal alterat, o el tracte gastrointestinal (també anomenat el ‘segon cervell’) poden haver sigut l’origen de l’estat depressiu.

En el cas de la pandèmia, els trastorns van pujar a causa de l’«estrès». Aquestes malalties també tenen un fort component ambiental. «L’estrès està molt relacionat amb la depressió i la covid va ser un estrès vital arreu del món». Cada vegada, a més, hi ha «més gent jove» amb aquesta malaltia.

Notícies relacionades

Ni pastilles, ni ones de xoc: descobreix com la radiofreqüència regenera la teva capacitat erèctil

Una nova estratègia terapèutica duplica la supervivència d’un tipus de càncer de colon

Tot i així, com recorda el cap del Servei de Psiquiatria de Sant Pau i membre de la Societat Catalana de Psiquiatria (que forma part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya), Narcís Cardoner, el tractament de la depressió s’ha de personalitzar perquè en alguns casos la base és «més psicològica» i, en d’altres, el pes «farmacològic» és més gran.

A més, Cardoner creu que si Espanya és un país líder en consum de benzodiazepines és perquè el sistema públic no té «prou recursos» per donar atenció a la demanda que hi ha. «L’atenció primària té cinc minuts per a cada pacient i moltes vegades la solució ràpida és donar-li la pastilla. I les psicoteràpies són costoses», afegeix.