La desatenció dels malalts amb covid persistent impedeix donar cop de porta a la pandèmia

Entre els símptomes més comuns que presenten els afectats, destaquen la fatiga, el cansament extrem, l’ofec, les taquicàrdies, el dolor toràcic o el dolor articular. No obstant, adverteixen els experts, no tots es comporten igual. Un altre aspecte generalitzat és el desànim. A Catalunya és referent la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona, que estudia les seqüeles d’aquesta malaltia i fa un examen multidisciplinari del pacient. Molts acudeixen a fer rehabilitació a altres centres, com l’Institut Guttmann, perquè la malaltia causa, a més, simptomatologia neurològica.

La unitat especialitzada a Can Ruti va arrencar a la tardor un estudi per saber si la covid persistent està relacionada amb les alteracions menstruals en les dones i va determinar que aquestes passen en el 50% de les afectades. Un altre estudi escocès publicat a l’octubre a ‘Nature Communications’ va concloure que, entre 6 i 18 mesos després de la infecció, 1 de cada 20 malalts (el 5%) encara no s’havia recuperat, i que el 42% ho van fer només parcialment. A més, l’estudi també demostrava que les persones asimptomàtiques tenen menys possibilitats de patir els efectes de la covid a llarg termini i que la vacunació ofereix certa protecció davant aquest tipus de seqüeles.

Però, de moment, la medicina dona poques opcions a aquests pacients, ja que hi ha més preguntes que respostes. De fet, aquests malalts de vegades se senten abandonats perquè es troben amb alguns metges que no creuen en la malaltia. La coordinadora d’aquesta unitat de Can Ruti, Lourdes Mateu, insisteix que només es disposa de tractaments concrets, amb caràcter rehabilitador, per a les persones simptomàtiques. «És molt important investigar per poder veure quins tractaments van bé i quins no. «La covid persistent continua sent un problema. Encara continuem rebent pacients. Probablement han disminuït els casos, però no s’han acabat», assenyalava.

La recerca

Segons la doctora Mateu, la major part dels que desenvolupen covid persistent són persones que van passar una covid lleu o moderada. «En la nostra cohort, i ara hem tingut ja mil pacients, el 70% no han necessitat ingrés hospitalari», assenyala. També recorda que no hi ha tractament (només es tracten els símptomes i es fa rehabilitació) per a aquesta malaltia que de moment no té cura.

Notícies relacionades

covid persistent a Catalunya: 300.000 persones el pateixen

Pilates, ioga i meditació

Per això és tan important continuar fent assajos clínics. La unitat de Can Ruti va començar a la tardor un altre estudi clínic amb plasmafèresi (neteja del plasma). «Una de les nostres hipòtesis és que hi ha substàncies inflamatòries a la sang que fan que es desenvolupi la covid persistent. Aquesta tècnica l’estan utilitzant a Alemanya, però fins ara no hi havia assajos clínics que demostressin o no la seva eficàcia», diu la metge.

La majoria dels pacients amb una covid-19 lleu es recuperen passades dues setmanes. No obstant, hi ha un 10% que continua tenint símptomes, com a mínim, tres mesos després. A partir d’aquest període, els metges consideren malalts de covid persistent a les persones que, malgrat que les proves de coronavirus ja donen negatiu i no hi ha restes del virus, continuen patint símptomes, com ara fatiga, dispnea (o dificultat respiratòria), dolors toràcics i de cap o boira mental. El Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents Covid-19 té uns 1.500 membres.