La lluita contra la pandèmia

Tres anys de confinament: la covid, una amenaça encara per als avis, registra fins a 15 morts diàries a Espanya

Els epidemiòlegs critiquen que Sanitat ja no registri els casos en els geriàtrics i avisen que el sistema de salut continua sense estar preparat per afrontar crisis agudes
Els afectats per la covid persistent –14.000 confirmats a Catalunya– continuen sense accedir a solucions

Xavier González

Avui fa just tres anys, el 14 de març del 2020, Espanya decretava un confinament domiciliari a tota la població. Primer durant 15 dies, però finalment es van convertir en prop de dos mesos. En l’imaginari social, la pandèmia de covid-19 ha quedat enrere, però els epidemiòlegs adverteixen que no és així: a Espanya continua sent la malaltia de declaració obligatòria que més morts causa (entre 10 i 15 al dia) i hi continua havent una part de la població molt vulnerable al virus. Bàsicament, les persones grans i els malalts crònics o amb factors de risc. Per tenir un context, en un molt mal any de grip, com va ser el 2018, es van registrar 5,07 morts diàries. Les actuals xifres de mort per covid són en aquests moments el doble i fins i tot el triple.

Però, a més, el sistema sanitari continua arrossegant l’infrafinançament i la falta de professionals que l’explosió del virus va treure a la llum. Les vagues que en els últims mesos han anat proliferant per les diferents comunitats autònomes (entre les quals Catalunya) demostren el malestar sanitari i la falta de recursos.

En tercer lloc, l’escassa investigació entorn de la covid persistent, la seqüela més visible de la pandèmia i els malalts de la qual continuen sense trobar respostes ni solucions (a Catalunya 14.000 casos registrats però molts d’altres sense detectar), impedeix donar un cop de porta definitiu a la pandèmia.

Sense vigilància en els geriàtrics

«És un error que, des de febrer, el Ministeri de Sanitat ja no faci informes sobre els contagis en residències. La mortalitat era baixa, però encara era més alta que a finals del 2020 i amb la incidència passava el mateix», valora Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Per a aquest epidemiòleg és un «contrasentit» aixecar restriccions (l’accés als centres és com abans de la pandèmia i només continua sent obligatòria la mascareta) i deixar de comptabilitzar els possibles contagis. Això i que només s’estiguin comptabilitzant els casos greus (els que arriben als hospitals) i vulnerables (més grans de 60 anys) ofereix una imatge molt poc precisa de quina és la situació epidemiològica del país.

«Aixecar restriccions i que augmentin els casos i no es comptabilitzin seria un error garrafal. Aquests informes són rellevants per veure per on va la cosa. És important verificar si la situació va bé o empitjora», diu Caylà, i també destaca que els avis són la població més vulnerable a aquest virus respiratori i que no s’està vetllant correctament per ells.

En el dia d’avui, la covid-19 és a Espanya la malaltia de declaració obligatòria més mortal. Les malalties de declaració obligatòria són les que es consideren de gran importància per a la salut pública i per això els metges estan obligats a declarar els contagis, com passa amb la sida, la tuberculosi, la sífilis, la gonorrea o la grip, entre d’altres. «Si cada dia a Espanya tinguéssim 10 morts per sida seria escandalós. Però s’han normalitzat aquestes xifres i se subvalora el problema. Deu morts al dia, el quart any de pandèmia, és una xifra molt respectable», diu Caylà, que creu que els casos de covid haurien de fer aïllament, utilitzar la mascareta en espais interiors i millorar les taxes de vacunació de les terceres i quartes dosis.

A més, lamenta que la premsa ja no parli de la pandèmia. «Continua i continuarà durant temps perquè encara afecta tots els països del món». L’Organització Mundial de la Salut (OMS) manté el virus com a emergència internacional. «S’està banalitzant la covid-19», lamenta Caylà.

«Punt mitjà»

El director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, és més partidari de «trobar un punt mitjà». «La pandèmia no s’ha acabat encara. Però és veritat que vivim una fase molt diferent, ja que a Espanya està tothom molt ben vacunat. Els riscos són menys, però continuen existint», valora Macip.

Macip és membre del comitè científic assessor de la covid-19 a Catalunya. Aquest organisme es va reactivar al gener, quan els contagis van començar a augmentar a la Xina a conseqüència de l’aixecament de la política ‘covid zero’. No obstant, en el dia d’avui torna a estar aturat. «La Xina és un gran problema perquè no és gens transparent. No sabem quanta gent ha mort i no han sigut col·laboradors a l’hora de buscar l’origen de la pandèmia».

A més, aquest investigador recorda que al cap de sis mesos els anticossos de les vacunes comencen a baixar «bastant», per la qual cosa posa èmfasi en la importància de la revacunació. «Si la gent no es revacuna, sobretot a les residències hi pot haver brots, per això cal continuar vigilant i ser conscients que encara hi ha un perill», diu.

Un sistema «poc preparat»

Notícies relacionades

El que més el preocupa és la «saturació» del sistema si es barregen diversos virus respiratoris com la covid-19, la grip o el virus respiratori sincitial (VRS), com va passar al novembre. «Tenim un sistema de salut que no està preparat per a crisis com aquesta. Hi continua havent pocs recursos si els contagis augmenten. No hi ha capacitat de reacció davant una crisi aguda del sistema», apunta Macip, que crida a mantenir la prevenció en hospitals i geriàtrics.

Al sistema de salut català, malgrat els 1.000 milions extra que ha invertit la conselleria en aquests pressupostos, continuen faltant-hi milions: si el 2020 n’eren 5.000, com assenyalava l’estudi ‘La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança’, ara són 4.000 milions. A més, respecte a la covid-19, l’amenaça que apareguin noves variants més agressives i que escapin a la immunitat és encara real.