Precarietat en el sistema públic

Una pacient d’un CAP: «He d’esperar un mes perquè em vegi la meva metge per un herpes zòster»

  • Els metges i infermeres que aniran a la vaga de gener denuncien la sobrecàrrega assistencial, que repercuteix en l’usuari, ja que pateix cada vegada més les llistes d’espera

Una pacient d’un CAP: «He d’esperar un mes perquè em vegi la meva metge per un herpes zòster»

Àngel Garcia

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Metges, infermeres i altres perfils professionals de la sanitat pública de Catalunya aniran a la vaga el 25 i 26 de gener. Les grans protestes madrilenyes han acabat donant l’empenta definitiva als catalans. La sobrecàrrega assistencial i les males condicions laborals de les quals es queixen repercuteixen directament en la salut de la ciutadania, però especialment en la de les classes populars, principals usuàries de la sanitat pública.

Les llargues llistes d’espera per accedir als hospitals i als centres de salut són un exemple d’això. Maria Guàrdia, usuària del CAP Sant Andreu (Barcelona), ha d’esperar un mes perquè la seva metge de família la visiti per un herpes zòster. «Tinc 67 anys i fa un mes que el tinc. Vaig anar d’urgències al CAP perquè a la mútua havien confós el dolor amb una lumbàlgia», explica. Però després d’aquella visita a les urgències del centre de salut no arribava la trucada de la metge de capçalera. «Llavors vaig trucar jo [l’última setmana de novembre]. I em van dir que no podria veure’m fins al 22 de desembre», explica.

Notícies relacionades

La pròpia administrativa del CAP li va suggerir que, si es trobava molt malament, tornés a les urgències del centre de salut. Al final va aconseguir parlar per telèfon amb la seva doctora de capçalera, però fins al 22 d’aquest mes no podrà veure’s amb ella en persona.

La Maria, que forma part de col·lectius de defensa de la sanitat pública, lluitava fa anys per les 48 hores, que és el temps que el pacient té dret a ser atès un cop demana cita al CAP. Però aquesta reivindicació sembla avui dia una quimera. «Des de la pandèmia, moltes visites són per telèfon. La gent acaba anant a urgències i allà hi ha moltíssims pacients», es queixa la Maria.