Creen un model de predicció del risc de càncer de mama per afinar cribratges

Un equip d’investigadors espanyols i noruecs ha creat un model per predir el risc individual de desenvolupar càncer de mama,que podria utilitzar-se per ajustar així la freqüència o el tipus de mamografia en funció de les probabilitats de cada pacient de tenir la malaltia.

Aquesta investigació, fruit de la col·laboració d’investigadors del registre de Càncer de Noruega i l’Institut d’Investigació Mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona (IMIM), és un dels estudis que es presenten aquest dimecres en l’arrencada del Congrés Europeu de Càncer de Mama (EBCC, sigles en anglès).

És el congrés de càncer de mama més gran fora dels Estats Units i congregarà fins divendres entorn de 1.500 persones de 80 països al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB).

Organitzat per la societat europea d’especialistes en càncer de mama Eusoma, l’Organització Europea per a la Investigació i Tractament del Càncer (EORTC, sigles en anglès) i la coalició internacional de pacients Europa Donna, el congrés aborda les novetats en tot l’espectre d’aquesta malaltia, des de detecció, tractament, atenció a la pacient o l’impacte de l’estil de vida.

Cribratge del càncer

Un dels àmbits que s’aborden en la primera jornada és la millora del cribratge del càncer, no només per augmentar els diagnòstics precoços sinó també per fer-ho de forma més precisa i personalitzada, perquè el nivell de risc o la predisposició genètica de cada dona és diferent.

És l’objectiu de l’estudi que presenta a l’EBCC el doctor Javier Louro, de l’Hospital del Mar, que ha treballat en l’anàlisi de les dades del voltant de 50.000 dones que van participar entre el 2007 i el 2020 en el programa nacional de cribratge de Noruega, pel qual es convida totes les dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys.

Els investigadors van utilitzar dades sobre 10 factors de risc coneguts per estimar els riscos de cada dona de desenvolupar càncer de mama durant un període de quatre anys.

Incloïen l’edat, antecedents familiars de càncer de mama, malaltia mamària benigna anterior, densitat mamària (una mesura de les glàndules i el teixit fibrós de la mama), índex de massa corporal o consum d’alcohol.

Van comparar aquests factors en dones amb i sense diagnòstic de càncer de mama per avaluar l’impacte de cada un, desenvolupar el model i verificar si era precís en termes generals.

«Un dels primers»

«S’han creat diversos models de predicció del risc de càncer de mama, però creiem que és un dels primers models dissenyats per guiar les estratègies de detecció de mama al llarg de la vida d’una persona utilitzant dades reals d’un programa de detecció», ha destacat Louro.

Aquest model, que els investigadors han pogut verificar que és precís, podria fer que els programes de detecció de mama siguin més efectius i, en última instància, millorar les taxes de supervivència.

«Per exemple, a algú amb baix risc se li podria oferir una mamografia estàndard cada tres o quatre anys en lloc de cada dos anys i a algú amb risc mitjà se li pot oferir una mamografia 3D avançada cada dos anys, mentre que a les persones amb un risc alt se’ls pot oferir una nova prova de detecció amb mamografia o ressonància magnètica cada any», ha indicat l’investigador.

Notícies relacionades

Sanitat finançarà després de mesos de retard dos fàrmacs contra el càncer de mama

Pilates, ioga i meditació

També podria contribuir a disminuir els «falsos positius», que es produeixen quan les proves de detecció indiquen càncer però d’altres posteriors mostren que no n’hi ha, i el sobrediagnòstic, que succeeix quan les pacients són diagnosticades i tractades per un càncer que creix extremadament lent i no els ha causat cap problema durant la seva vida.

Aquestes troballes es basen només en un programa de detecció en un país, per la qual cosa, segons els investigadors, es requeriran més estudis, com un altre similar al de Noruega però en un entorn diferent o una simulació per computadora.