Un compost modificat d’un arbre brasiler, possible teràpia de la leucèmia

Un compost natural procedent d’un arbre brasiler ha sigut modificat per obtenir un possible fàrmac contra la leucèmia mieloide aguda, assenyala un estudi que ha publicat aquest dilluns ‘Nature Chemistry’.

Els compostos naturals solen tenir un potencial terapèutic prometedor, però el seu ús per tractar malalties es veu obstaculitzat per la seva toxicitat o els seus efectes no desitjats.

Un equip encapçalat per científics portuguesos i amb participació espanyola ha desenvolupat una nova química sobre compostos naturals derivats de l’escorça de l’arbre del lapacho brasiler per obtenir un agent terapèutic que podria ser eficaç contra aquesta malaltia.

Controlar l’augment anormal de cèl·lules

La leucèmia mieloide aguda, la forma més comuna de leucèmia aguda en adults, és un càncer agressiu amb una taxa de supervivència entorn del 20% després de cinc anys i hi ha una alta incidència de recaiguda.

L’equip va utilitzar el 2018 l’aprenentatge automàtic per identificar el lloc objectiu d’un compost de l’escorça de l’arbre del lapacho que pertany a la família de les ortoquinones, anomenat β-lapachona.

Aquests compostos són coneguts pel seu potencial per controlar l’augment anormal del nombre de cèl·lules que caracteritza al càncer, i són bons candidats per al tractament de la leucèmia.

«El compost que explorem en aquest estudi, anomenat β-lapachona, és un fàrmac prometedor per tractar la leucèmia, però les seves propietats reactives podrien tenir efectes indesitjables. En aquest treball, combinem dues estratègies per minimitzar els efectes negatius del compost», va indicar Gonçalo Bernardes, líder de l’equip i de l’Institut de Medicina Molecular João Lobo Antunes.

Protegir les cèl·lules sanes

L’equip, en el qual participa Gonzalo Jiménez-Osés, del Centre espanyol d’Investigació Cooperativa en Biociències a Bilbao, van afegir a aquest compost un grup químic que protegeix de les seves propietats reactives, a l’actuar com una màscara que cobreix la toxicitat del fàrmac.

El compost modificat s’uneix a una proteïna, un anticòs, que el porta directament a l’interior de les cèl·lules canceroses.

Les cèl·lules canceroses tenen certes marques que les distingeixen de les sanes, i en la leucèmia mieloide aguda un d’aquests marcadors específics, anomenat CD33, és present a les cèl·lules canceroses.

El producte natural aconseguit per l’equip es va unir a un anticòs, el qual s’uneix específicament a CD33, cosa que permet al fàrmac travessar l’organisme sense danyar cap cèl·lula sana.

Notícies relacionades

Nou avenç sobre càncer de còlon: un estudi espanyol conclou que l’escassetat d’una proteïna desencadena els tumors

Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»

Quan l’anticòs es troba amb la cèl·lula cancerosa, s’uneix al marcador CD33 i entrega el fàrmac, moment en què es convertirà en la seva forma activa i tòxica, i mata la cèl·lula cancerosa.

A més de l’interès terapèutic d’aquest enfocament per al tractament de la leucèmia mieloide aguda, la química que es va desenvolupar pot utilitzar-se per a altres compostos naturals valuosos, i permet l’ús de compostos amb potencial terapèutic que abans eren inapropiats per a l’ús medicinal.