Sis mesos per veure el traumatòleg i més de tres per a una endoscòpia: Metges de Catalunya avisa que les llistes d’espera estan «pitjor»

Entre les intervencions amb un temps garantit inferior a 180 dies, mostren una «evolució especialment», segons el sindicat, les de cirurgia ortopèdica: la llista d’espera per a la pròtesi de genoll ha augmentat un 1,3% i per a la de pròtesi de maluc, un 7,8%. A més, les reconstruccions mamàries han augmentat el temps mitjà d’espera en 15 dies, fins a arribar a una mitjana de 126 dies. El sindicat ha presentat l’informe anual sobre les llistes d’espera del Servei Català de la Salut (CatSalut), amb xifres extretes de la web del CatSalut.

El sindicat reconeix que en oncologia els números són «bons», amb un temps d’espera mitjà de 21 dies –per sota dels 45 fixats segons el termini d’accés garantit–, igual que en cirurgia cardíaca, on la mitjana no supera en cap cas els 90 dies de termini.

A més, persisteixen desigualtats entre territoris. Regions sanitàries com el Penedès presentaven, al desembre del 2025, una mitjana de 183 dies d’espera per a pròtesis de genoll; 170 dies per a pròtesis de maluc, i 96 dies per a cataractes. També hi ha situacions «preocupants» a Barcelona, amb 186 dies d’espera per a reconstrucció mamària.

Quant a proves diagnòstiques, a la regió de Girona cal esperar 185 dies dels electromiogrames i 205 dies a la Metropolitana Nord per a polisomnografies. La Metropolitana Nord és la regió sanitària més poblada de Catalunya –que comprèn el Barcelonès, el Vallès i el Maresme– i és una de les més afectades per demores que superen els terminis garantits i de referència.

Proves i especialistes

Però són diverses les regions sanitàries que superen àmpliament el termini de referència de 90 dies establert pel CatSalut per a la realització de proves diagnòstiques, adverteix el sindicat. Així, les que presentaven més temps d’espera eren els electriomogrames (113 dies), les endoscòpies estofagogàstriques (106 dies) i les polismonografies (145 dies). La Metro Nord té llistes d’espera superiors al termini de referència en 10 de 13 proves.

Quant a les visites a l’especialista, les que presenten més dies d’espera són traumatologia (188 dies), urologia (167 dies) i otorrinolaringologia (143 dies). Totes superen els terminis de referència. No obstant, la majoria d’especialitats tenen menys persones en llista d’espera el 2025 que el 2024, llevat per al·lergologia, cirurgia general i traumatologia. Per regions sanitàries, les que més superen els terminis recomanats el desembre del 2025 són el Penedès i BCN Metro Nord.

Notícies relacionades

Sis de cada 10 dependents reben prestacions per ser atesos a casa seva

Catalunya opera un fetus al qual li sortien els intestins cap enfora: «És la primera cirurgia que es fa a Europa»

Serra ha identificat tres variables interrelacionades que són determinants en l’empitjorament de les llistes d’espera: l’increment poblacional, el dèficit d’especialistes –sobretot fora de l’àrea metropolitana de Barcelona– i la falta de planificació de l’atenció mèdica per part de Salut. «La conselleria –ha dit Serra– desconeix les plantilles reals d’especialistes que hi ha al territori, ja que només contracta l’activitat a les empreses proveïdores, sense tenir en compte com i qui la porta a terme». El sistema, segons ell, «únicament se sosté per la sobrecàrrega estructural dels seus professionals».

Per la seva banda, Lleonart ha lamentat que els plans de xoc de la conselleria s’hagin cronificat: «L’única fórmula de gestió que hem vist fins ara és recórrer a la precarietat i del sobreesforç dels professionals. El sistema està donant símptomes clars d’esgotament perquè està funcionant de forma continuada i de forma crònica amb el 150% de l’esforç dels seus professionals». En aquesta línia, ha destacat que la campanya ‘Ni un minut més’ de MC, que busca que els professionals es neguin a fer hores extres que no els corresponen a partir de l’1 de juny, ja compta amb l’adhesió de 38 serveis de 19 hospitals catalans.