Un fàrmac «revolucionari» és eficaç contra el càncer de mama avançat

El març, un estudi liderat per l’International Breast Cancer Center (IBCC) ja va demostrar que el trastuzumab deruxtecan millorava la supervivència lliure de progressió al cap de 12 mesos de les pacients de càncer de mama metastàtic HER2-positiu, un dels més agressius. Però ara els investigadors han vist com aquest mateix fàrmac també és eficaç en una altra població: la de les dones amb càncer metastàtic HER2-negatiu.

El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món: afecta 2,3 milions de persones i causa la mort de 571.000 cada any. La classificació molecular del càncer de mama permet decidir quin és el seu millor tractament en funció de les característiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els càncers de mama HER2-negatiu representen el 70% de tots els tumors.

La nova investigació, que va estudiar 650 dones, ha sigut publicada a ‘New England Journal of Medicine’ (NEJM) i hi han participat quatre centres catalans: l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) de l’Hospital Clínic, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell). Els resultats han sigut presentats aquest diumenge durant el congrés de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO), que se celebra a Chicago (EUA).

¿Què és el HER2?

HER2 és una proteïna que es troba a l’exterior de les cèl·lules tumorals i els seus nivells es determinen de manera rutinària per decidir quina és l’estratègia de tractament més adequada per al càncer de mama. En el cas dels tumors metastàtics HER2-negatius, s’ha vist que el 55% no tenen amplificació del gen HER2 (per tant, fins ara, són considerats com a HER2-negatius), però el 70% d’aquests expressen nivells baixos de la proteïna HER2 (són els HER2-baix o HER2-low, en anglès).

«El trastuzumab, que és un anticòs, té vuit molècules d’una quimioteràpia molt potent. S’ha demostrat que és capaç de funcionar amb els tumors HER2-baix. Són pacients amb metàstasi, que ja han rebut diversos tractaments», explica a EL PERIÓDICO l’oncòleg de l’Hospital Clínic Aleix Prat, cap del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides a tumors sòlids de l’Idibaps i professor de la Universitat de Barcelona (UB).

L’estudi que ara publica ‘New England Journal of Medicine’ mostra que el trastuzumab té «una eficàcia clarament superior» que la quimioteràpia, controla la malaltia «el doble de temps» i «millora la supervivència». «Disminueix el risc de morir un 40% i, en termes absoluts, augmenta la supervivència en sis mesos», diu Prat.

Segons aquest oncòleg, aquest fàrmac és «el més revolucionari», en els últims mesos, en el camp de la investigació del càncer. «És molt revolucionari no només per la seva eficàcia, sinó perquè utilitza els anticossos per atacar el tumor amb químio. És una manera intel·ligent de donar químio al càncer de mama i té menys toxicitat que certes químios. L’anticòs, en el fons, és un tipus d’immunoteràpia», afegeix.

Altres tipus de càncer

A més, el trastuzumab està començant a «demostrar activitat» en altres tipus de càncer, com el de pulmó, en què «hi comença a haver dades molt interessants». «El fàrmac s’està testant en múltiples estudis», assegura Prat. «Ara, el pròxim pas és intentar portar aquest tractament en fases més precoces de la malaltia, és a dir, a les pacients que tenen un càncer de mama localitzat».

Notícies relacionades

L’huracà dels cossos forçats

Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia

Per la seva part, segons Maria Vidal, oncòloga, professora i investigadora al costat de Prats en l’Idibaps, un dels «reptes actuals» serà assegurar que es mirin «de manera adequada» els nivells de HER2. «Fins ara no era important, però ara ho és molt, i estudis previs mostren gran discordança entre patòlegs per identificar nivells baixos de HER2», diu Vidal.

«Els resultats obtinguts són estadísticament significatius, clínicament molt rellevants i amb efectes adversos molt manejables. Aquest tractament passarà a ser un estàndard ben aviat, i esperem que no tardi molt a poder incorporar-se en el sistema públic una vegada s’aprovi per l’Agència Europea del Medicament i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps)», comenta Miguel Gil, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO.