Espanya ja detecta més negatius que positius en verola del mico

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha assegurat aquest dimarts, a l’entrada al ple del Senat, que a Espanya ja s’estan detectant més casos negatius del virus del mico que positius, i ha esperat que segueixi així «aquesta tendència».

Actualment s’han diagnosticat d’aquesta malaltia 51 persones, de les quals 20 han sigut per seqüenciació i la resta per PCR, com així ho ha detallat la ministra de Sanitat, que ha informat que 35 han donat negatiu i dos estan pendents de repetir la prova.

«S’està monitoritzant. La vigilància ha funcionat correctament i els serveis de les comunitats autònomes estan realitzant una tasca molt bona. A més, estan arribant les mostres de manera gradual», ha recalcat Darias, que ha recordat que a Espanya ja es recomana l’aïllament dels casos positius, el no contacte amb mascotes i minimitzar els contactes físics per parar els contagis.

Per la seva banda, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha fet aquest dimarts una crida a la prudència amb la verola del mico i ha insistit que el que és prioritari és «saber què ha passat» i detectar tots els mecanismes de transmissió del virus que la provoca.

Simón ha respost així després d’intervenir a la taula rodona ‘Les amenaces biològiques a Espanya’, organitzada pel grup parlamentari popular al Congrés al ser preguntat per les prioritats de les autoritats sanitàries per abordar el brot de verola del mico, que s’estén ja per diversos països.

«El prioritari és saber el que està passant realment: hem de tenir informació epidemiològica dels casos nostres i d’altres països, mirar d’identificar bé tots els mecanismes i línies de transmissió que s’han establert i després, per descomptat, tractar, manejar i gestionar els pacients».

Respecte al primer, el màxim responsable de les alertes sanitàries ha assenyalat que, tot i que s’estudien diverses hipòtesis sobre el seu origen i punts amb més risc de transmissió, això no implica que siguin els únics. «Hi ha casos que han estat a les Canàries i d’altres a Madrid, però això no vol dir que no n’hi hagi d’altres», ha assenyalat.

Quant als pacients, la gestió del risc passa pel seu aïllament, «poc més», i les precaucions que han de prendre, com no compartir robes o gots i plats i altres mesures que s’han publicat ja en documents, com el ‘Protocol per a la detecció i maneig de casos’, elaborat pels tècnics de la ponència d’alertes del Ministeri de Sanitat i les comunitats.

«Necessitem informació»

«Ara mateix no hi ha un problema que requereixi ni grans coneixements ni grans moviments: ara mateix necessitem informació i deixar que els equips treballin i investiguin per saber què és el que passa», ha reiterat.

«Podem fer pel·lícules de tot el que vulguem, mai podem eliminar al cent per cent cap hipòtesi», tot i que, segons l’expert, qualsevol via de propagació que no hagi sigut la natural és «poc probable».

Una cosa que se sustenta en el fet que en els últims anys només s’hagi comptat amb dos episodis de casos importats fonamentalment al Regne Unit, al costat dels brots, que «no són grans però tampoc excessivament petits», en alguns països de l’Àfrica occidental i central.

«No hem de treure les coses de polleguera», ha convidat Simón abans d’insistir que «ara necessitem informar-nos, tirar endavant les investigacions que s’estan portant a terme i que els equips de Salut Pública puguin fer tranquil·lament la seva feina al més ràpid possible per saber què ha passat i, a partir d’aquí, donar-ne més detalls. Mentrestant, hem de ser una mica prudents», ha acabat.

Durant la seva intervenció en la taula rodona, l’epidemiòleg s’ha referit a la dificultat d’identificar els riscos biològics: «Detectar que un granet és una primera vesícula de verola del mico és gairebé impossible fins i tot per al millor metge, perquè a Europa pràcticament ningú n’havia vist abans un cas», ha posat com a exemple.

Això fa que la resposta no sigui «tan fàcil ni tan ràpida, cosa que vol dir que actuarem més tard del que ens agradaria» i, sobre això, «no hi ha massa a fer».

«Afortunadament», tenim millors sistemes de vigilància i de salut, un accés més gran a aquests, una població amb altes cobertures vacunals i una capacitat de recerca «enorme».

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Per citar-ne un exemple, el 1918 van morir 50 milions de persones de «la mal anomenada grip espanyola» amb una població mundial de 1.500 milions; en dos anys de covid-19, n’han mort 6,2 milions d’entre més de 7.900 milions d’habitants.

«En la següent pandèmia –ha vaticinat– probablement l’impacte serà més petit, però espero, pel nostre bé, que la percepció del risc de la població sigui igual o més gran, perquè, si no, ens adormirem sobre els llorers». «Hem après i canviat molt en 100 anys, però hem de continuar millorant i exigir a la nostra població que ens pressioni per fer-ho cada vegada millor», ha dit.