«El que ens fa mal és que el 40% de la població no faci la quarantena»

-¿Què és més difícil: ser secretari de Salut Pública o conseller? Tot té la seva importància i no sabria dir-li què és més difícil. Sí que li sabria dir què és més avorrit.

-¿Secretari o conseller? Conseller.

Crida l’atenció que al Mediterrani, on es fa tanta vida a l’exterior, s’hagi descontrolat tant la pandèmia. ¿Per què? No ho esperàvem. Dimecres es va publicar el posicionament de 54 societats científiques en el que elles mateixes diuen: ‘No ho esperàvem’. Ningú va predir això per dues raons: pel que vostè diu, perquè és l’estiu i, sobretot, perquè teníem un ritme de vacunació molt alt.

-¿Però esperaven un rebrot? Sí que esperàvem un rebrot. Primer, perquè l’estiu és un moment de mobilitat i d’interacció social. Segon, perquè teníem la variant delta. Les nostres estimacions ja ens deien que a Catalunya la variant delta podria ser més present que a Espanya. Per tant, nosaltres ja prevèiem un rebrot, fins i tot una Rt de fins a 2,3. Però calculàvem que aquest possible repunt es controlaria bé quan tinguéssim un 52% de pauta vacunal, objectiu al qual s’arribaria a mitjans de juliol. Però aquestes estimacions s’han superat amb escreix. Ningú esperava un índex de reproducció [Rt] de 3,7.

-Els països cometen sempre el mateix error: obrir massa ràpid i deixar que s’estengui el virus. Sí, és veritat. Però, sabent que el virus es transmet per la interacció social, restringir la mobilitat durant un any i mig és complicadíssim. Hem de mantenir la balança del benestar emocional, ens està afectant tots. També a la joventut, que ha passat aquesta pandèmia molt malament. Crec que la gent jove ha fet un bon paper en aquesta pandèmia; la gran majoria han seguit bé les regles.

-I ara són els més castigats per la Covid-19. Fixi’s: mai en tota aquesta pandèmia els joves havien sigut els més infectats. Ha passat ara perquè no estan vacunats i pels missatges de normalització que hem llançat tots. És veritat que s’ha arribat a una certa normalitat. L’any passat les festes de graduació no es podien fer; ara sí.

¿I no va ser un error fer-les? És fàcil dir-ho sempre que les coses han passat. Evidentment va ser un error. Si faig autocrítica és perquè els números són els que són i la situació és la que és, així que alguna cosa s’ha fet malament. Però si el 20 de juny, amb una incidència baixíssima, haguéssim demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) prohibir les reunions de més de 10 persones perquè no hi hagués festes de graduació, ens hauria dit que no perquè implicava restringir drets i llibertats. En aquesta pandèmia hi ha un element que de vegades perdem de vista: hem restringit, en moltes ocasions, drets i llibertats. Ha estat bé i ha sigut necessari, jo hi he donat suport com prova aquest últim confinament nocturn. Però, quan això passi, haurem d’estar molt atents que aquests drets i llibertats, subtilment, no es vegin afectats.

-¿Quant temps estarem amb el toc de queda? No li puc dir. La seva vigència depèn del TSJC. Li puc dir que epidemiològicament el necessitarem unes setmanes. La vacuna ha fet que aquesta onada tingui característiques diferents en termes de mortalitat i d’ingressos. Però estem en nivells molt alts. Estarem setmanes.

-¿Setmanes que poden ser mesos? Deixem-ho en setmanes.

-¿Com serà la tardor? Sincerament, no ho sé. La previsió és molt difícil. Vam fer la previsió que l’estiu del 2021 seria millor que el del 2020, tot i que no com el del 2019. Des del punt de vista de la vida quotidiana, és millor que la de l’any passat. Al carrer hi ha més negocis oberts, hi ha més turistes. La gent està fent més coses. Però des del punt de vista epidemiològic no estem millor que l’any passat. Sí que tenim una altra perspectiva: la vacunació.

-¿Treballa amb la possibilitat d’una sisena onada? El virus es mou per onades. Per tant, la sisena no és descartable.

-¿Quant s’hauria d’incrementar el pressupost de la primària, que està saturada i fa un any que lidera la pandèmia? Hi ha uns dèficits estructurals des de fa anys i hi hem de treballar. Per això es necessiten recursos econòmics, que s’han xifrat en aquests famosos 5.000 milions més per a la sanitat.

-¿Quan arribarem al 85% o 90% de la població vacunada? Pensar en la immunitat de grup en clau de Catalunya, Espanya o Europa és tenir una mirada curta, perquè el virus se segueix replicant a tot el món. Costarà, però crec que podrem arribar al 80% quan vacunem els de 12 a 16 anys.

-¿El coronavirus acabarà sent estacional? Seria el més normal, és el que han fet altres virus. Però es necessita temps. Si vostè recorda una altra pandèmia, la de la grip A el 2009 –que va causar menys estralls tot i que va afectar moltíssima gent–, va ser bastant agressiva també l’any següent. I ara, quan hi ha una temporada gripal en què circula el virus H1N1 [el de la grip A], s’espera que sigui relativament benigna. Per això necessites temps i anys. Però esperem que [la Covid-19] sigui estacional i sigui un coronavirus més.

-¿Hi haurà una tercera dosi de la vacuna? No està ni descartat ni en cartera. En aquests moments hem de viure molt al dia. No podem pensar en terceres dosis si no acabem de vacunar tothom. Per pensar en la tercera dosi hem de veure estudis que ens diguin quant temps dura la immunitat. I això encara no ho tenim. Per tant és molt prematur pensar-hi.

Catalunya ha deixat de fer proves diagnòstiques als contactes de positius per la saturació de la primària. ¿Per això baixen els nous casos diaris? No. Nosaltres quan vam decidir deixar de fer el test d’antígens és perquè estàvem fent 160.000 proves a gent molt jove, sana, sense malalties de base, perquè el temps s’ha de dedicar a les persones que necessiten el seu control de la diabetis, per exemple. Podem fer una cosa, però no tot. Si tu ets un contacte estret has de fer quarantena. Evidentment ens interessa saber l’estat, si és positiu o negatiu, per trencar cadenes epidemiològiques. Però, quan entrem en una situació epidemiològica de mitigació, hi ha poc marge. Aquesta [fer menys proves] no és una de les causes que baixin els contagis. Nosaltres fem estimacions de fins a quatre Rt diferents.

Però, ¿no fer tests als contactes no dificulta el rastreig? El que dificulta realment la disseminació del virus és fer la quarantena correctament. En una situació de mitigació, saber si ets o no positiu per haver estat en contacte estret ens aporta menys informació que en altres situacions. El que ens fa realment mal és que el 40% de la gent admeti que no segueix la quarantena ni l’aïllament. I és possible que això sigui una infraestimació. És un percentatge que ja vam tenir en altres onades.

-¿S’han rescindit contractes de rastrejadors? No. Nosaltres vam crear la figura del gestor Covid, que va evolucionar: estava molt lligat a l’atenció primària i després el vam portar a Salut Pública.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

-¿Preveu un pla de xoc contra el creixement de les llistes d’espera? Evidentment que ho necessitarem. Aquest any més o menys hem fet l’activitat que tocava. Però, malgrat això, el virus ha fet que disminueixi l’esperança de vida en un any i mig a Catalunya i Espanya per primera vegada des de la Guerra Civil. El següent que esperem és que la mortalitat per càncer o malalties cardiovasculars no augmenti. Però serà fictici: perquè al final si tu et mors d’una cosa no et pots morir de cap altra. I nosaltres ens hem mort de Covid-19. Quan passi la Covid, tindrem un repunt de mortalitat de càncer i malalties cardiovasculars en un futur pròxim. Esperem també que sigui passatger, que no tingui una llarga durada. Però ho esperem.

-¿Té un pla específic per a les llistes d’espera? Bé, evidentment hi haurem de treballar quan hagi passat aquesta malaltia. Perquè tenim, des de fa un any i mig, bona part dels nostres recursos dedicats a la Covid-19. Necessitem aconseguir que aquesta malaltia es vagi integrant a l’ecosistema viral i sigui una més.