UN BÉ QUE JA ESCASSEJA
L’aplaudiment era per a elles, les infermeres
La duresa i cruesa de la COVID, l’acumulació de responsabilitat i feina, la multiplicació de tasques, ha fet que els hospitals es trobin sense infermeres
Elles, que abans eren invisibles, que havien de posar les mans fins als colzes per fer-se valer, s’han convertit en imprescindibles perquè el procés assistencial segueixi endavant
No hi ha dubte, ningú ho dubta, ni tan sols no es planteja que sigui per a un altre gremi, per a una altra especialitat, per a un altre tipus de personal sanitari. Cert, tots s’ho mereixien (i s’ho mereixen, ¡oi tant que sí!, això encara no ha acabat, malgrat que els ‘botellons’ absurds anunciïn el seu final), però aquell aplaudiment massiu, que hauríem de repetir cada dia, era per a elles i (gairebé) només per a elles: les infermeres.
«Han sigut vitals, han sigut les que ens han sostingut a tots, han sigut les que han demostrat que, no només són importantíssimes en l’assistència sanitària, sinó les úniques que, des de sempre, han demostrat saber treballar en equip», assenyala un prestigiós doctor de l’Institut Quirón-Dexeus, de Barcelona, amb milers de pacients Covid atesos l’últim any llarg de pandèmia. «Sense elles, no hauríem pogut tirar endavant i en el caos que ens movíem tots, en la incertesa que suposava aquesta plaga desconeguda, ens hauríem enfonsat en l’hecatombe».
I el doctor sentencia: «Pensi que els metges, els doctors, l’especialista, visita al pacient deu, dotze, quinze minuts i ¿què fa després?, mira la infermera i, a partir d’allà, el pacient és de la infermera per tot, durant les 24 hores del dia. Ella, que atén, i més en aquests temps en què no hi ha infermeres, entre 20 i 25 pacients cada una d’elles, es cuida de tot: medicació, assistència, control, informació a la família, al doctor... tot, la càrrega laboral de les infermeres ha sigut tremenda en aquesta pandèmia».
Ni a preu d’or
La càrrega, la responsabilitat, l’horari, la intensitat de la feina, el dolor, seu, del pacient, de la família i, fins i tot, del seu doctor, a qui també han vist patir i han hagut d’animar, ha sigut tan fort, tan alt, que, tot i que no hagi sigut la principal raó que no hi hagi infermeres per poder contractar i els hospitals, públics i privats, visquin en la incertesa i necessitat, moltes han deixat (momentàniament) la professió, prenent-se un any sabàtic, o canviant d’ofici. «No parlem de diners, no, ja que el grup Quirón ha injectat molts diners per poder contractar infermeres, però no n’hi ha, no n’hi ha».
«Nosaltres i, dic nosaltres perquè el 80%, més o menys, som dones, tot i que ja hi comencen a haver molts homes, fins ara érem invisibles però, això sí, ens deien, amb la boca petita, que érem imprescindibles. Nosaltres ho sabíem perquè sabíem el que fèiem i com ho fèiem», assenyala la Isabel, responsable d’Infermeria a un dels grans hospitals de Palma. Ens hem passat la vida posant les mans fins als colzes, intentant demostrar a tothom que mereixíem un respecte i, sobretot, ser considerades part important de l’assistència sanitària. Ara, per fi, tothom ens valora. ¿Per què?, perquè fins que va aparèixer la COVID ningú treballava com nosaltres, en equip, en harmonia, sense hores, pensant en el pacient i mirant de fer-li la vida el més suportable possible».
Reconeixent que, en aquests moments, hi ha plena ocupació al sector de la infermeria i que, en efecte, «és impossible trobar una bona infermera», la Isabel confessa que, a més de la malaltia («moltes, moltes infermeres es van contagiar»), les infermeres, que són el centre de l’assistència («tothom acaba mirant a la infermera per saber què cal fer, quan i com»), han vist ampliada, diversificada, augmentada la seva feina amb l’especialitat que requereix la COVID («no totes les infermeres poden treballar en una unitat de COVID»), les anàlisis, els PCR, controls d’antigen als aeroports, rastrejadors de la malaltia, la vacunació... És a dir, hi ha poques infermeres i la feina ha augmentat. I molt.
Treballar en equip
Notícies relacionades«És evident que per a nosaltres, sí, cert, també per a la medicina, els hospitals, els metges, els especialistes, les organitzacions sanitàries i fins i tot per als pacients i les seves famílies, que han patit horrors al mancar d’informació, hi haurà un abans i un després de la COVID, però nosaltres, abans, durant i després, continuarem sent les que ens cuidem que el procés assistencial segueixi endavant», afegeix la Isabel.
«Per fi es compta amb nosaltres, per fi se’ns escolta, per fi formem part de la presa de decisions, liderem nous projectes i se’ns reconeix com a part important de la medicina», insisteix la Isabel. «I sobretot, repeteixo, hem sigut nosaltres les qui hem demostrat que sabem treballar en equip, perquè ja ho fèiem abans que arribés aquest maleït i mortal virus».
