Crisi sanitària

La quarta onada de la Covid ja és aquí

Els sanitaris adverteixen que cada rebrot arrenca amb una ocupació més gran d’ucis que l’anterior

Catalunya decretarà un nou confinament comarcal des de la mitjanit de dijous a divendres

La quarta onada de la Covid ja és aquí
7
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Són moltes les veus que parlen ja d’una quarta onada de coronavirus. Fa dies que els indicadors pugen tant com a Catalunya com a Espanya. I molts països d’Europa ja hi estan immersos. El problema és que cada onada pandèmica arrenca amb més pacients a les ucis que l’anterior.

Preocupa la pressió assistencial i la probable desprogramació de l’activitat ordinària. Els sanitaris descarten que l’actual taxa de vacunació (un 16% a tot Espanya) serveixi per doblegar la nova onada. Vindran més restriccions. De moment, Catalunya tornarà a estar confinada comarcalment des d’aquest divendres a les 00.00 hores. El dubte és si n’hi haurà prou.

¿Quina és la situació epidemiològica?

Si Catalunya ja no està immersa en una quarta onada de coronavirus, hi entrarà en pocs dies, segons els experts consultats per aquest diari. «Fa una mica de por perquè això és una pel·lícula que ja hem vist», diu Pere Domingo, coordinador de la ‘planta Covid’ de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i membre de la unitat de Malalties Infeccioses del centre. «S’assembla bastant a l’inici de la tercera onada, amb una diferència: ara les ucis estan més plenes de pacients amb coronavirus», afegeix.

Segons el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada, el territori ja està començant una quarta onada», cosa que es reflecteix en un «canvi de tendència en la corba». «Durant la baixada de la tercera onada, que va ser més lenta de l’esperat, hi va haver alts i baixos. Però aquests dies, la pujada està sent més gran que les que es van produir puntualment durant aquella baixada», explica Horcajada.

«Les distincions entre quarta onada i rebrot de la tercera són de tipus semanticotècnic –diu, per la seva banda, l’epidemiòleg i cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla. Per parlar de quarta onada, hauríem d’haver reduït al mínim la tercera, i no va ser així. Però és igual: estan augmentant els casos de coronavirus, pugem lentament però constantment, així que sí: podem parlar de quarta onada».

Als hospitals, l’ambient és de «molta preocupació», segons reconeixen els sanitaris. La soca britànica, dominant ja a Catalunya, és més contagiosa i, a l’augmentar els contagis, augmenten els ingressos en hospitals i ucis. «També estem veient pacients més joves», diu Horcajada.

¿Ja es nota l’efecte de la Setmana Santa?

Encara no, apareixerà a partir de la setmana que ve, a uns 10 dies d’acabar les vacances. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va advertir dimarts que durant els dies festius, igual com en cap de setmana, es diagnostiquen menys contagis perquè la gent va menys al metge. Això explicaria que l’índex de reproducció (o Rt, que mesura el creixement potencial de la pandèmia) hagi baixat en els últims dies. Però ara mateix és un indicador enganyós, perquè està en 0,93, cosa que indicaria que l’epidèmia està en regressió. Tots els experts coincideixen que la situació empitjorarà.

«La Setmana Santa contribuirà que aquesta pujada s’acceleri més. Això no vol dir que tinguem un descontrol: hi ha gent vulnerable protegida ja per la vacuna, però n’hi ha encara molta altra susceptible d’emmalaltir greu», explica Trilla. És més pessimista l’infectòleg Domingo: «Els efectes de la Setmana Santa els veurem en set o 10 dies. Ens temem que el pitjor està per arribar. Les ucis estaran encara més plenes. I tot això és ploure sobre mullat: els sanitaris fa un any que treballen intensament», opina.

Trilla, que reconeix que Catalunya es troba en una «situació complicada», demana esperar a veure els indicadors dels pròxims dies per saber si l’augment de casos és «raonable» o obligarà a desprogramar l’altra activitat ordinària.

¿Com estan els hospitals i les seves ucis?

Són la gran preocupació en aquesta pandèmia perquè el que està en joc és el col·lapse sanitari. Els sanitaris adverteixen que cada onada ha començat amb un major nombre de persones amb coronavirus en hospitals i ucis. Per exemple, l’1 d’octubre, quan aproximadament va començar la segona onada, hi havia 167 malalts amb Covid a les ucis. El 24 de desembre, quan va començar Nadal que va produir la tercera onada, n’hi havia 337. I ara n’hi ha 458. L’ocupació en ucis creix a un 10% setmanal, segons el Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de l’UPC. En total, en aquests moments hi ha 1.712 pacients amb coronavirus als hospitals catalans. Augmenten cada dia.

«Aquesta última setmana, al Mar hem començat a tenir més ingressos. El problema és que aquesta onada arriba en un moment en què les ucis continuen molt ocupades en alguns hospitals. És mal assumpte», diu Horcajada. «Ara, tot i que aquesta onada sigui menys intensa –per la vacuna, perquè hi ha un clima millor i la gent fa més vida fora–, el problema continuen sent els hospitals», afegeix. Un exemple: a finals de gener, al pic de la tercera onada, el Mar tenia tres plantes plenes de pacients amb Covid: «Ara en tenim dues de plenes i no baixem».

Un pacient amb Covid-19 ingressa a l’uci de Vall d’Hebron dimarts.

/ Ferran Nadeu

Entre un 15% i un 20% dels infectats de coronavirus acaben als hospitals i un 5% acaben a les ucis, on es passen una mitja de tres setmanes. Centres com el de Bellvitge estan tenint ja tants ingressos com altes. I a Vall d’Hebron està començant a passar. «Donem una o dues altes cada dia, però tenim un o dos ingressos diaris. És així des de fa 15 dies. La setmana passada hi havia 53 pacients Covid a l’hospital i ahir en teníem 73. Alguns acabaran a les ucis i, en els pròxims dies, hi haurà més ingressos que altes», explica el cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge, Rafael Máñez. A la seva uci, hi ha 19 pacients amb Covid-19.

Els hospitals tenen recursos per atendre molts més malalts dels que ja estan atenent, sí, però el problema és l’activitat ordinària, que és allò que corre perill de deixar d’atendre’s. «En la segona onada no es va haver de desprogramar. En la tercera, hi va haver una o dues setmanes en què programem menys cirurgies complexes perquè hi havia menys llits a les ucis. No ens plantegem tornar a una situació com la dels mesos de març o abril del 2020, però el que no volem és que l’impacte sigui el mínim en la resta d’activitats», diu Máñez. En hospitals com Sant Pau, el 75% de l’uci ja està ocupada per pacients amb Covid-19.

¿Ajudarà la vacunació a combatre aquesta onada?

A Catalunya, només el 16% de la població té almenys una dosi de la vacuna i un 6,8% té les dues. La protecció és molt baixa. «L’efecte de la vacunació és positiu i indubtable, però amb els nivells actuals, malgrat que s’hagi immunitzat gent vulnerable, no crec que serveixi per evitar una nova onada», opina Domingo. El cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), Bonaventura Clotet, posa com a exemple Israel, país on més del 50% de la població ja té les dues dosis i on «la pandèmia s’ha disminuït un 94% gràcies a les vacunes» (malgrat que encara s’ha de veure la «durada de la immunitat»).

Però aquest no és el cas ni de Catalunya, ni d’Espanya, ni d’Europa. «Fins que no tinguem vacunat, com a mínim, el 60% de la població, continuarem tenint brots», adverteix aquest infectòleg, qui en paral·lel defensa fer tests ràpids d’antígens dues vegades per setmana a tota la població per detectar asimptomàtics, com fa el Regne Unit. A més, un altre dels problemes és que la vacuna protegeix en un 95% de la malaltia greu, però «no evita la transmissió».

«Aquesta és una vacuna molt bona, molt tolerable. Però el ritme de vacunació és decebedor. Aquesta onada no la pararem amb la vacuna. I ja veurem la cinquena», anticipa Horcajada.

¿S’han d’endurir les restriccions?

«Per desgràcia, no queda cap altre remei», diu Clotet. De moment, el Govern ha anunciat aquest dimecres que torna a entrar en vigor el confinament comarcal a Catalunya, per la qual cosa la població només podrà sortir de la comarca per motius justificats. «S’han de prendre mesures que evitin estar en espais tancats», diu Clotet. «Les terrasses dels bars no haurien de tancar, però els interiors sí».

Notícies relacionades

Segons l’opinió d’Horcajada, les mesures actuals «no són suficients» i sí o sí s’han d’«endurir» a causa del «risc» que se «saturin» les ucis. «Les restriccions de després de Nadal es van notar al febrer. Ara s’han de prendre mesures que augmentin la distància social i redueixin la interacció», diu aquest infectòleg de l’Hospital del Mar.

Per a Domingo, la situació exigirà «mesures més dràstiques». «Entenc la fatiga, però la gent ha d’entendre que les restriccions eviten morts, malalties greus i seqüeles. A Itàlia estan fatal. Europa està molt pitjor que nosaltres i van 15 dies per davant de nosaltres», destaca.