Pandèmia mundial

L’escut mèdic ‘anti-Covid’ a l’espera de la immunitat

  • L’absència d’un tractament específic obliga a recórrer a altres eines per tractar malalts greus

  • La capacitat dels sanitaris a l’hora d’«afinar» quin tipus de malalt tenen al davant és clau en la seva recuperació

Es llegeix en minuts

No existeix, de moment, un tractament específic contra la Covid-19, és a dir, un fàrmac antiviral que redueixi al 100% la càrrega viral del malalt i el curi. Una publicació de ‘Science’ aquest dimarts apunta a la plitidepsina (una quimioteràpia comercialitzada com Aplidin) com un possible tractament futur que ha demostrat disminuir un 99% les càrregues virals del SARS-CoV-2. Però encara cal demostrar-ne l’efectivitat i seguretat en humans (perquè, fins ara, només s’ha provat en ratolins), un procés que podria demorar-se entre 12 i 18 mesos, segons els experts.

De moment, les armes principals contra el coronavirus són les mesures de prevenció (mascareta, distància física, higiene de mans i ventilació) i les vacunes. I, a més, en el llarg camí a la recerca de la immunitat de grup (no exempt d’obstacles, com els retards de les farmacèutiques Pfizer i AstraZeneca), els sanitaris compten amb una sèrie de fàrmacs per tractar els qui continuen emmalaltint. En el cas dels pacients lleus, que passen la infecció a casa seva, els metges busquen controlar els símptomes, com per exemple la febre. Per a això n’hi ha prou amb el paracetamol. Però, per als pacients greus, que ingressen en una planta o en una unitat de cures intensives (uci) d’un hospital, hi ha fins a tres eines terapèutiques: el remdesivir, la dexametasona i l’heparina.

«El remdesivir és un antivíric que pot oferir una millora en el pronòstic de la malaltia durant els primers dies, però no una millora en la mortalitat. A més, si s’administra una setmana o més tard, la seva eficàcia és limitada o nul·la. La dexametasona és un corticoide que s’administra per via oral o intravenosa i que ha demostrat ser molt beneficiós en la insuficiència respiratòria. I l’heparina és un tractament anticoagulant: s’ha demostrat que el coronavirus activa els mecanismes que generen trombosi, fonamentalment al pulmó», explica a aquest diari el cap de Malalties Infeccioses del Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Benito Almirante. Aquest infectòleg afegeix un quart tractament per a malalts que se sumaria a aquests tres fàrmacs: el manteniment de la saturació d’oxigen.

Avançar-se al virus

Així, com que no existeix un tractament específic per a la Covid-19, els sanitaris no poden fer gaire més que donar suport als malalts, identificant bé quin tipus de pacients són. I això és molt important. «Es tracta d’una infecció en la qual cal estar molt a sobre per avançar-nos a les coses que passaran al pacient», assenyala el cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses a l’Hospital del Mar de Barcelona, Robert Güerri, qui a més és coordinador d’hospitalització Covid-19 del centre.

«Ara coneixem millor la malaltia que fa un any. Però encara no hi ha un tractament específic. Com a metge és frustrant i un desafiament. T’obliga a afinar molt», afegeix Güerri. I vaticina que la major part de la població ja estarà (o «hauria d’estar-ho») vacunada quan aparegui un fàrmac que «freni en sec la replicació del virus» en el pacient per evitar que aquest «empitjori». És a dir, que el curi.

«Aquest és el gran problema de molts virus: que no hi ha tractament. Per als bacteris hi ha antibiòtics, però els virus tenen mal tractament. Mira el virus de la grip, el de l’herpes o el de la sida. Amb el VIH es va aconseguir frenar el virus, però no fer-lo desaparèixer. Per això va ser una fita l’aparició del tractament contra l’hepatitis C. Hi ha menys antivirals que antibacterians», explica l’infectòleg de l’Hospital del Mar.

¿I per què passa això? Segons Güerri, perquè «els virus són un tipus d’organisme molt complex», que saben «com enganyar les cèl·lules per poder perpetuar-se». «No és el mateix que lluitar contra un bacteri, que és un organisme extern», apunta.

Et pot interesar

Això explicaria per què, un any després de l’inici de la pandèmia, ja hi ha dues vacunes contra la Covid-19 autoritzades (i més en camí) i que ja s’estan administrant, però cap tractament antiviral. «Les vacunes busquen entrenar el sistema immunitari per lluitar contra el virus. Això és més fàcil d’aconseguir. Els antivirals normalment són principis actius del virus que bloquegen la maquinària del mateix», explica Güerri. És a dir, els fàrmacs antivirals actuen impedint la multiplicació del virus o evitant que el virus penetri a les cèl·lules de les persones infectades.

Durant tot aquest temps de pandèmia, també s’han rebutjat altres fàrmacs contra la Covid-19. «Per exemple, la hidroxicloroquina. O el lopinavir ritonavir. Es van utilitzar al principi, però en els assajos en persones no es van veure resultats i es van rebutjar. Aquest nou tractament [el de plitidepsina] és molt prometedor, però encara té per davant el llarg camí dels assajos clínics», diu Almirante. Una cosa en què coincideix amb el seu col·lega Güerri.