Els 4 principals hospitals de BCN alerten d’una tercera onada letal si no hi ha «sacrificis» per Nadal

Un total de 46 professionals sanitaris pertanyents als quatre principals hospitals de Barcelona (Vall d’Hebron, el Clínic, el del Mar i Sant Pau) i a l’atenció primària van publicar aquest dijous a mitjanit un manifest per demanar «esperit de sacrifici» davant una tercera onada de coronavirus que serà, adverteixen, letal. Els sanitaris expressen la seva preocupació per Nadal, que començarà la setmana vinent i que provocarà un augment de la interacció social en un moment en què ja estan creixent els contagis i els pacients ingressats en unitats de cures intensives (ucis) per la Covid-19. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) parla ja d’una tercera onada del virus.

«Respecte al nombre de morts només relacionats amb la Covid-19, de vegades sentir aquests cruels números ens fa perdre la perspectiva [...], però és com si cada dia a Espanya s’estavellés un Airbus 320», adverteix el manifest titulat ‘Veient la llum a la sortida del túnel, però amb prudència i amb necessitat del màxim rigor del col·lectiu’. Entre els signants d’aquest manifest hi ha prestigiosos especialistes com el cap del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron, Josep Tabernero (Premi Nacional de Recerca de Catalunya 2020); el director de recerca del Clínic, Elías Campo (referent mundial en els estudis que han aconseguit desxifrar el genoma de la leucèmia limfàtica crònica), o la cap d’obstetrícia i ginecologia reproductiva de Vall d’Hebron, Elena Carreras (elegida el 2015 com a millor ginecòloga d’Espanya per ‘Forbes’).

El manifest alerta també que la pandèmia està afectant el tractament d’altres malalties: «Des d’inicis d’any, hem diagnosticat un 15% menys de malalts amb càncer i hem atès un 40% menys de primeres visites de malalties mentals [...] Altres exemples que ens han de fer reflexionar són la gravetat d’infarts cardíacs i ictus que hem vist aquests mesos i que feia anys que no vèiem». Són les conseqüències de la por d’anar a l’hospital, d’infravalorar certs símptomes i, sobretot, que tot el sistema sanitari s’hagi dedicat a atendre malalts de coronavirus. A més, els metges recorden que, malgrat que el coneixement sobre el virus és avui més alt que fa mesos, «el nombre de persones que desenvolupen la malaltia continua sent molt elevat».

Com una guerra

Els sanitaris comparen l’actual crisi sanitària amb la de les grans guerres europees del segle passat. «Afrontem aquesta tercera onada amb la ciutadania cansada [...], amb unes pèrdues econòmiques i una crisi que no es recorda des del final de les guerres europees del segle passat i que afecta moltíssimes famílies [...] També els professionals sanitaris estan cansats», asseguren en el manifest. I per això, fan una crida a prendre’s «molt seriosament» les recomanacions epidemiològiques i sanitàries, perquè «l’impacte de la tercera onada sigui el menor possible». «Una altra emergència sanitària produiria una pèrdua de salut en la societat que ens costaria molts anys tornar a recuperar», adverteixen.

Els sanitaris reconeixen que «hi ha llum al final del túnel» gràcies a la vacuna, que a Espanya començarà a administrar-se al gener, però la immunitat col·lectiva (a la qual s’arribarà quan entre el 60% i el 70% de la població estigui vacunada) no arribarà fins a la tardor, segons van reconèixer el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon. «El nombre d’avions que s’estavellaran en els pròxims mesos dependrà del que fem les pròximes setmanes i les festes de Nadal. De tots nosaltres depèn i serà la nostra responsabilitat», finalitza el manifest.

---

Aquest és el manifest dels 46 professionals sanitaris dels hospitals Vall d’Hebron, el Clínic, el del Mar i Sant Pau, i de l’atenció primària.

Veient la llum a la sortida del túnel, però amb prudència i amb necessitat del màxim rigor col.lectiu

En les últimes setmanes tots hem vist les bones notícies que diverses vacunes dirigides al SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, han demostrat una gran eficàcia a prevenir el desenvolupament de la malaltia. El fet que siguin diverses vacunes que han demostrat aquest benefici clar i que el nombre de persones que han participat en aquests assaigs clínics sigui molt gran encara ens dona més informació sobre la seva seguretat i la confiança que hi tenim.  

Per altra banda hem vist en aquesta segona onada de la pandèmia que les mesures de distanciament físic i l’ús continuat de la mascareta fora de l’àmbit estrictament unifamiliar (bombolla) són imprescindibles per evitar la disseminació de la infecció. També hem vist que la millora en el coneixement de com tractar de forma eficaç les persones que malauradament acaben patint la malaltia ha millorat significativament la mortalitat deguda al virus. Així i tot el nombre de persones que desenvolupen la malaltia continua sent molt elevat, així com el nombre de malalts que desenvolupen seqüeles després de superar la infecció, i d’aquests encara no en sabem com evolucionaran a mig i a llarg termini. Respecte al nombre de morts només relacionat amb la Covid-19, a vegades el fet de sentir aquests cruels números ens fan perdre la perspectiva, però en el decurs d’aquesta segona onada, i ja no parlem de la primera, és com si cada dia a l’Estat espanyol s’estavellés un avió tipus Airbus 320 (els dies millors) o un Boeing 747 (els dies pitjors). Si sentíssim cada dia una notícia com aquesta segur que ens esfereiria molt més.

Poc s’ha parlat dels danys sanitaris colaterals a la Covid-19, relacionats amb les altres malalties que normalment la població té i que per culpa dels efectes sobretot de la primera onada i en menor mesura de la segona, o bé no s’han diagnosticat o bé s´han diagnosticat tard per l’impacte que una emergència sanitària i humanitària com la Covid-19 ha fet en el nostre sistema sanitari. Algunes xifres ens haurien de fer pensar. Des d’inicis d’any, i respecte al mateix període de l’any passat, hem diagnosticat un 15% menys de malalts amb càncer i hem atès un 40% menys de primeres visites de malalties mentals. Altres exemples que ens han de fer reflexionar són la gravetat d’infarts cardíacs i ictus que hem vist en aquests mesos i que feia anys que no veiem. Moltes són les causes d’aquesta realitat, i sense voler entrar en cap tipus de debat, podem incloure la por dels malalts a anar als centres d’assistència primària i als hospitals, la negació o infravaloració dels símptomes, però també el fet que la pràctica totalitat del sistema sanitari es dediqués a atendre una única malaltia per superar el millor possible la primera onada de la pandèmia. En la segona onada es va intentar preservar al màxim les altres activitats sanitàries no relacionades amb la pandèmia. El nostre sistema sanitari, com els de la majoria de països del nostre entorn i similar grau de desenvolupament, és molt bo i eficient especialment si considerem el baix percentatge que l’hi dediquem del PIB. Però aquests sistemes sanitaris estan sempre bastant tensionats i en algunes ocasions al límit, per culpa de múltiples causes que entre d’altres inclouen l’augment demogràfic, l’envelliment de la població, la pluripatologia i la limitació de recursos. Aquest és un debat polític i social que haurem de tenir quan s’acabi la pandèmia de la Covid-19 per definir les prioritats que la societat vol. 

Ara tenim un repte davant nostre extremadament important. ¿Com podem afrontar la tercera onada amb la màxima seguretat sanitària per a la nostra societat? Ens enfrontem a una tercera onada amb la ciutadania cansada per tot l’esforç de la limitació de la mobilitat i socialització fet fins ara, amb unes pèrdues econòmiques i una situació de crisi que no es recorda des del final de les guerres europees del segle passat i que afecta moltíssimes famílies. Així mateix, els professionals dels àmbits sanitaris i socials estan molt fatigats. Per aquests motius, entre d’altres, ens hem de prendre molt seriosament les recomanacions epidemiològiques i sanitàries que siguin més apropiades perquè l’impacte de la tercera onada sigui el més petit possible tant en malalts afectats de Covid-19 com en els que tenen altres malalties i que precisen un diagnòstic, tractament i seguiment adequats. Una nova situació d’emergència sanitària, com va passar en la primera onada, produiria una pèrdua de salut a la societat que ens costaria molts anys tornar a recuperar, tal com la prestigiosa revista ‘The Lancet’ ha mencionat. El programa de vacunacions serà fonamental, i des d’aquí encoratgem la població a vacunar-se tal com ho indiquin les autoritats sanitàries per aconseguir com abans millor la immunitat comunitària. Però fins llavors haurem de continuar fent aquestes mesures pensant en el bé comú.  

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Que ens trobem a la sortida del túnel en els aspectes de salut de la nostra població dependrà en una gran part de com afrontem els mesos que ens queden amb esperit de sacrifici per aconseguir que es compleixin les mesures de protecció i distanciament físic, la responsabilitat social i la vacunació adequada. El nombre d’avions que s’estavellaran en els propers mesos dependrà del que fem en les properes setmanes i en les festes de Nadal. De tots nosaltres depèn i serà la nostra responsabilitat.

Signants: Joan Albanell Mestres, José Alvarez Sabin, Manel Armengol Carrasco, Josep Basora Gallisa, Mercè Beltran Vilagrasa, Joan Bladé Creixenti, Rafael Blesa Gonzàlez, Mercè Boada Rovira, Francesc Bosch Albareda, Jordi Bruix Tudó, Elías Campo Güerri, Joan Carles Galceran, Elena Carreras Moratonas, Maria-Josep Carreras Soler, Joan Comella Carnice, Eloy Espin Basany, Enriqueta Felip Font, Ignacio Ferreira González, Joan Genescà Ferrer, Jordi Giralt López de Sagredo, Maria Queralt Gorgas Torner, Isabel Illa Sendra, M. Antònia Mangues Bafalluy, Josep Maria Llovet Bayer, Sara Marsal Barril, Carlos Molina Cateriano, Meritxell Mollà Armadà, Xavier Montalban Gairín, Lucas Moreno Martin-Retortillo, Miguel Pera Román, Víctor Pérez Sola, Patricia Pozo Rosich, Aleix Prat Aparicio, Josep Antoni Ramos-Quiroga, Maria Reig Monzón, Jordi Sierra Gil, Rafael Simo Canonge, Marta Sitges Carreño, Josep Tabernero Caturla, Álvaro Urbano-Ispizua i Eduard Vieta Pascual.